Bon Any

Ja fa alguns anys que entre les millors pel·lícules de l'any hi ha una de les creacions de PIXAR.
Aquí teniu un recull d'imatges d'aquestes pel·lícules, que ens han fet tornar a la infantesa.
Bon Any i ...."fins a l'infinit i més enllà".

Conte de terror Nadalenc

Qui es la víctima ?

A volar... que son dos dies !

Una col lecció de imatges dels vols realitzats durant la temporada 2009-2010 per un talentós grup de basejumpers amb els seus vestits d'ales.
Realment no crec que hi existeixi cap més esport de risc tan impressionant com aquest; es tracta del Wingsuit Base Jump. De moment, es el més proper que hi ha a volar.
Si, ja se que em faig pesat amb el base jump, però aquest vídeo es senzillament espectacular.

Síria en cinc minuts

Dons això, magnífic vídeo que ens mostra cinc minuts d'imatges de Síria, la seva gent, les seves costums, els seus carrers ...

2010 en pel·lícules

Resum de les pel·lícules estrenades aquest any, realitzat per Kees van Dijkhuizen.

Sinceritat

En un poble llunyà, el rei va convocar a tots els joves a una audiència privada amb ell, on els donaria un important missatge.
Molts joves van assistir i el rei els va dir:
- Us vaig a donar una llavor diferent a cadascun de vosaltres.
- Al cap de 6 mesos hauran de portar-me en un test la planta que hagi crescut.
- El que tingui la planta més bella guanyarà la mà de la meva filla, i per tant el regne.
Així es va fer.
Un jove va plantar la seva llavor i aquesta no germinava; mentrestant, tots els altres joves del regne no paraven de parlar i mostrar les belles plantes i flors que havien sembrat en els seus tests.
Van arribar els sis mesos i tots els joves desfilaven cap al castell amb bellíssimes i exòtiques plantes.
El jove estava molt trist, doncs la seva llavor mai va germinar, ni tan sols volia anar al palau, però va raonar i va pensar que hi havia d'anar, doncs era un participant i havia d'estar allí.
Amb el cap baix i molt avergonyit, es va dirigir cap al palau, amb el seu test buit.
Tots els joves parlaven de les seves plantes, i al veure el nostre amic van deixar anar en riure de burla; en aquest moment el xivarri va ser interromput per l'entrada del rei, tots van fer la seva respectiva reverència mentre el rei es passejava entre tots els tests admirant les plantes.
Finalitzada la inspecció va fer cridar a la seva filla, i va cridar d'entre tots, al jove que va portar el seu test buit; atònits, tots esperaven l'explicació d'aquella acció.
El rei va dir llavors:
- Est és el nou hereu del tron i es casarà amb la meva filla.
- A tots se'ls va donar una llavor infèrtil.
- Tots van tractar d'enganyar-me plantant altres plantes.
- Però aquest jove va tenir el valor de presentar-se i mostrar el seu test buit, sent sincer, honest i valent, qualitats que un futur rei ha de tenir i que la meva filla mereix.

Bon Nadal

Evolució dels Tablets

Un original exemple de com crear expectació per la propera sortida d'un producte.

Còctel fred

Escalada, i Base Jump a l'Antàrtida, un còctel ple d'adrenalina i gens fred.

I... 200

Una vegada més el món de geocaching m'ha portat a descobrir un nou indret de la nostre geografia.
Per tal de celebrar com cal el meu catxé 200, he anat a un lloc fantàstic, que tot i ser molt conegut i turístic, no hi havia estat mai.
Encara que hi he anat ben d'hora en un dia fred, he trobat varies persones que la visitaven.
Amb una mica de paciència, he pogut buscar amb tranquil·litat el tresor i fer les fotos de rigor.

Apa! geocaching forever.

Temps moderns

Impressionant vídeo !!
Segons l'autor, fet sense diners, només amb una mica de temps i molta passió.

Supèrbia

Un dia el lleó es va despertar i es va dir a si mateix que no recordava haver-se sentit tan bé en la seva vida.
Es sentia ple de vida, maco i més fort que mai i en aquest mateix instant va pensar que no hi hauria al món ningú que ho pogués vèncer.Amb aquest sentiment de grandesa, es va encaminar cap a la selva. Allí es va trobar amb un escurçó al que va parar per preguntar-li.
- Digues-me, escurçó, qui és el rei de la selva?
- Ets tu, per descomptat – li va respondre l'escurçó – allunyant-se del lleó a tota marxa.
El següent animal que es va trobar va ser un cocodril, que estava dormint al costat d'un riu. El lleó es va apropar i li va preguntar:
- Cocodril, digues-me qui és el rei de la selva?
- per què m'ho preguntes? – li va dir el cocodril -
- Si saps que ets tu el rei de la selva.
Així va continuar tot el matí, animal rera animal, tots li responien que el rei de la selva era ell. Però de sobte li va sortir al pas un elefant.
Novament el superb lleó va preguntar:
- Qui és el rei de la selva?
L'elefant no va respondre, sinó que va enroscar al lleó amb la seva trompa aixecant-ho com si fos una pilota. El tirava a l'aire i el tornava a recollir, fins que el va llançar al terra. Tot seguit va posar sobre el magolat i adolorit lleó la seva immensa pota.

- Molt bé, ja n'hi ha prou, ho entenc – va dir l'adolorit lleó.
- No hi ha necessitat que t'enfuriis tant, perquè no saps la resposta.

Els diners

---

Els qui creuen que els diners ho fan tot, acaben fent-ho tot per diners.
-Voltaire-

---

Història de Nadal 2.0

Llàstima que sigui en Portuguès, tot i que es pot entendre perfectament.

Resum de l'any

L'any segons Google Zeitgeist 2010, l'informe anual que resumeix el que més s'ha buscat en 2010 en el seu cercador.

Transitori

Va haver-hi una vegada un rei que va dir als savis de la cort:
-M'estic fabricant un preciós anell. He aconseguit un dels millors diamants possibles. Vull guardar ocult dins de l'anell algun missatge que pugui ajudar-me en moments de desesperació total, i que ajudi als meus hereus, i als hereus dels meus hereus, per sempre. Ha de ser un missatge petit, de manera que càpiga sota el diamant de l'anell.
Tots els qui van escoltar eren savis, grans erudits; podrien haver escrit grans tractats, però donar-li un missatge de no més de dues o tres paraules que li poguessin ajudar en moments de desesperació total. Van pensar, van buscar en els seus llibres, però no podien trobar res.
El rei tenia un ancià servent que també havia estat servent del seu pare. La mare del rei va morir molt jove i aquest servent va cuidar d'ell, per tant, el tractava com si fora de la família. El rei sentia un immens respecte per l'ancià, de manera que també el va consultar. I aquest li va dir:
-No sóc un savi, ni un erudit, ni un acadèmic, però conec el missatge.
-Durant la meva llarga vida a palau, m'he trobat amb tot tipus de gent, i en una ocasió em vaig trobar amb un místic. Era convidat del teu pare i jo vaig estar al seu servei. Quan s'en va anar, com a gest d'agraïment, em va donar aquest missatge (l'ancià ho va escriure en un diminut paper, ho va doblegar i l'hi va donar al rei).
-Però no ho llegeixis -li va dir- roman-lo amagat a l'anell.
-Obre-ho només quan tota la resta hagi fracassat, quan no trobis sortida a la situació.
Aquest moment no va trigar a arribar. El país va ser envaït i el rei va perdre el regne. Estava fugint en el seu cavall per salvar la vida i els seus enemics el perseguien. Estava sol i els perseguidors eren nombrosos. Va arribar a un lloc on el camí s'acabava, no havia sortida: enfront hi havia un precipici i una profunda vall; caure per ell seria la fi. I no podia tornar perquè l'enemic li tancava el camí. Ja podia escoltar el trotar dels cavalls. No podia seguir cap a davant i no hi havia cap altre camí.
De sobte, es va en recordar de l'anell. El va obrir, va treure el paper i allí va trobar un petit missatge tremendament valuós. Simplement deia:
-això també passarà.
Mentre llegia aquestes paraules va sentir que es feia un gran silenci. Els enemics que el perseguien havien d'haver-se perdut en el bosc, o havien d'haver-se equivocat de camí, però la veritat és que a poc a poc va deixar d'escoltar el trot dels cavalls.
El rei se sentia profundament agraït al servent i al místic desconegut. Aquelles paraules havien resultat miraculoses. Va doblegar el paper, va tornar a posar-lo a l'anell, va reunir als seus exèrcits i va reconquerir el regne. I el dia que entrava de nou victoriós a la capital va haver-hi una gran celebració amb música, balls. Ell es sentia molt orgullós de si mateix.
L'ancià estava al seu costat en la carrossa i li va dir:
-Benvolgut rei, li aconsello llegir novament el missatge de l'anell.
-Què vols dir? -va preguntar el rei.
-Ara estic victoriós, la gent celebra la meva volta.
-No estic desesperat i no em trobo en una situació sense sortida.
-Escolta – va dir l'ancià – aquest missatge no és només per a situacions desesperades.
-També és per a situacions plaents.
-No és només para quan estàs derrotat; també és per quan t'asseguis victoriós.
-No és només para quan ets l'últim; també és para quan ets el primer.
El rei va obrir l'anell i va llegir el missatge: “això també passarà”, i novament va sentir la mateixa pau, el mateix silenci, enmig de la munió que celebrava i ballava, però l'orgull, l'ego, havia desaparegut. El rei va poder acabar de comprendre el missatge.
Lo bo era tan transitori com lo dolent.

Andi Wittmann el perfil d'un rider

O de com la filmació d'un descens i altres filigranes es pot convertir gairebé en art.

I Déu va crear la dona....

Explica la llegenda que al principi del món, quan Déu va decidir crear a la dona, va trobar que havia esgotat tots els materials sòlids en l'home i no tenia més que disposar. Davant aquest dilema i després de profunda meditació, va fer això:

Va prendre la forma arrodonida de la lluna;
les suaus corbes de les ones,
la tendra adhesió de les enredaderes
el trèmul moviment de les fulles,
la esveltesa de la palmera,
el tint delicat de les flors,
l'amorosa mirada del cérvol,
l'alegria del sol,
i les gotes del plor dels núvols,
la inconstància del vent
i la fidelitat del gos,
la timidesa de la tórtora
i la vanitat del paó reial,
la suavitat de la ploma d'un cigne
i la duresa del diamant,
la dolçor de la coloma
i la crueltat del tigre,
l'escalfor del foc
i la fredor de la neu.

Barrejà tan desiguals ingredients, formà a la dona i la hi va donar a l'home.
Després d'una setmana, va venir l'home i li va dir: “Senyor, la criatura que em vas donar em fa desgraciat, vol tota la meva atenció, mai em deixa sol, xerra incessantment, plora sense motiu, sembla que es diverteix en fer-me sofrir i vinc a retornar-te-la perquè no puc viure amb ella!”
Bé, va contestar Déu i va prendre la dona.

Va passar una altra setmana, va tornar l'home i li va dir: “Senyor, em trobo molt sol des que et vaig retornar a la criatura que vas fer per la mi”;
ella cantava i jugava al meu costat,
em mirava amb tendresa i la seva mirada era una carícia,
reia i el seu riure era música,
era bella a la vista i suau al contacte.
Em cuidava i protegia quan ho necessitava,
em donava dolçor, tendresa,
comprensió i amor sense condicions,
per favor Déu, retorna-me-la, perquè no puc viure sense ella!

Multipista a cappella

La mateixa noia en cinc registres diferents per aconseguir, una vegada degudament mesclats, versionar temes de Lady Gaga a cappella.

Espero que això t'arribi

Una carta d'amor viral.

Els millors amics

Un home, el seu cavall i el seu gos anaven per una carretera en una tempesta. Quan passaven prop d'un arbre enorme va caure un llamp i els tres van morir fulminats.
Però l'home no es va adonar que ja havia abandonat aquest món, i va prosseguir el seu camí amb els seus dos animals (de vegades els morts triguen un cert temps abans de ser conscients de la seva nova condició…)
La carretera era molt llarga i amb molta pendent. El sol era molt intens, i ells estaven suats i assedegats.
En una corba del camí van albirar un portal magnífic, tot de marbre que conduïa a una plaça pavimentada amb blocs d'or, en el centre d'ella hi havia una font d'on emanava aigua cristal·lina. El caminant es va dirigir a l'home que custodiava l'entrada.
- Bon dia, diu ell.
- Bon dia, va respondre l'home
- Quin lloc és aquest tan bufó?, va preguntar.
- Això és el Cel – va ser la resposta.
- Què bé que arribem al Cel! Estem amb molta set – va dir l'home.
- Pot entrar a beure aigua quan vulgui – va dir el guàrdia, indicant la font.
- El meu cavall i el meu gos també estan assedegats.
- Ho lamento – va dir el guarda. Aquí no es permet l'entrada d'animals.
L'home va quedar desconcertat, doncs la seva set era gran. Però ell no estava disposat a beure deixant als seus amics amb set. Així que va prosseguir el seu camí.
Després de molt caminar turó amunt, amb la set i el cansament multiplicats, van arribar a un lloc l'entrada del qual estava assenyalada per una porta vella semi-oberta. La porta conduïa a un camí de terra, amb arbres a banda i banda fent ombra. A l'ombra d'un dels arbres hi havia un home ajagut.
- Bon dia – va dir el caminant.
- Bon dia – va dir l'home.
- Tenim molta set jo, el meu cavall i el meu gos.
- Hi ha una font entre aquelles pedres – va dir l'home. Podeu beure quant vulgueu.
L'home, el cavall i el gos van anar fins a la font i van calmar la seva set.
- Moltes gràcies – va dir en sortir.
- Tornin quan vulguin – va dir l'home.
- A propòsit – va dir el caminant, quin és el nom d'aquest lloc?
- El Cel – va respondre l'home.
- Cel? Però si l'home que hi ha més a baix, al costat del portal de marbre, va dir que aquell era el Cel.
- Allò no és el Cel, això és l'Infern.
- Però llavors, va dir el caminant, aquesta informació falsa ha de causar grans confusions.
- De cap manera, va respondre l'home. En realitat, ells ens fan un gran favor perquè allà queden les persones que són capaces d'abandonar als seus millors amics.

Timelapse d'Aurora Boreal a Tromsø, Noruega

Tor Even Mathisen ha fet aquest vídeo, mostrar-nos algunes imatges d'Aurores Boreals impressionants, preses des de Tromsø, a Noruega, amb la seva Cànon 5D Mark II i compostes en un timelapse amb música de Per Wollen.

L'arbre dels problemes

Havia contractat un fuster per ajudar-me a reparar la meva vella granja. Ell acabava de finalitzar el seu primer dia de treball que havia estat molt dur. La seva serra elèctrica s'havia espatllat el que li havia fet perdre molt temps i ara el seu antic camió es negava a arrencar.
Mentre el portava a la seva casa, va romandre en silenci. Una vegada que arribem, em va convidar a conèixer a la seva família. Ens dirigíem a la porta de la seva casa i es va detenir breument enfront d'una preciosa olivera centenària. Va tocar el tronc amb les dues mans.
En entrar a la seva casa, va ocórrer una sorprenent transformació. La seva bronzejada cara somreia plenament. Va abraçar als seus dos petits fills i li va fer un petó a la seva esposa. L'energia havia canviat completament.
Posteriorment em va acompanyar fins al cotxe.
Quan passem prop de l'olivera, vaig sentir curiositat i li vaig preguntar sobre el que havia vist quan varen arribar.
- Aquest és el meu arbre dels problemes, – va contestar.
- Se que no puc evitar tenir problemes durant el dia com avui en el treball per exemple, però no vull portar aquests problemes a la meva casa. Així que quan arribo aquí a la nit penjo els meus problemes a l'arbre. Després al matí quan surto de la meva casa els recullo una altra vegada.
- El curiós és, – va dir somrient – que quan surto al matí a recollir els problemes de l'arbre, ni remotament en trobo tants com els que recordo haver deixat la nit anterior.

Dean´s Blue Hole

El Dean´s Blue Hole (en anglès) és el forat blau més profund del món amb uns 202 metres, i es troba en la badia oest de Clarence Town, a Long Island, Illes Bahames. Gairebé duplica la mitjana dels forats blaus, que normalment assoleixen una profunditat de 109 metres, la qual cosa converteix al Dean´s Blue Hole en un cas molt excepcional. És de forma més o menys circular en la superfície, amb un diàmetre que van de 25 a 35 metres (80 a 120 peus). Després de descendir 20 metres (60 peus), el forat s'eixampla considerablement en una caverna amb un diàmetre de 100 metres (330 peus). És el lloc ideal per als amants del busseig.

Diàleg budista, o no...

Una vegada un monjo va arribar a un monestir a la recerca d'allotjament.
Segons la tradició el normal era entaular amb el nouvingut un debat sobre diferents aspectes de l'ensenyament budista en el qual es posava a prova tant a l'hoste com als monjos del cenobi.
Però aquell dia tots estaven molt cansats, així que l'abat va decidir que el debat fos a càrrec d'un monjo que, a més de borni, tenia poques llums.
L'abat va decidir aconsellar-ho:
- Com no tens molt coneixement ni facilitat de paraula, procura que el debat es faci en silenci, i a més intenta que sigui el més curt possible.
Al matí següent, l'abat es va trobar amb el visitant, que ja partia.
- Què tal va ser el debat? – va preguntar.
- Pots sentir-te satisfet dels teus monjos; ell va dir ser el més maldestre de tots, però confesso que em va derrotar clarament per la seva elevada comprensió del budisme.
- Explica'm com va ser el diàleg – va pregar l'abat.
- Per començar, jo vaig aixecar un dit, volent expressar al Buda. Ell va contestar aixecant dos dits, fent-me veure que una cosa era el Buda i una altra els seus ensenyaments. Jo llavors vaig aixecar tres dits, indicant al Buda, el seu ensenyament i els seus monjos. Però a continuació ell va llançar un cop de puny contra la meva cara fent-me entendre que tot part d'una comprensió única i definitiva. No vaig saber què contestar, així que, derrotat, marxo del teu monestir.
Instants després va aparèixer el monjo borni, i l'abat li va demanar el relat de l'ocorregut en el debat.
- Aquest home era un maleducat, va començar aixecant un dit recordant-me que jo tenia solament un ull; jo vaig ser benvolent i vaig aixecar els dos dits en senyal que ell afortunadament tenia els dos ulls, però va insistir en l'insult en aixecar els tres dits mostrant que entrar ell i jo teníem tres ulls, així que li vaig donar un cop de puny.
Llavors es va aixecar i es va donar la volta sense dir res.

Conte Zen tradicional

Abraça't a la vida

Anunci per conscienciar de la importància de portar sempre cordat el cinturó de seguretat al cotxe.
Impactant, sense haver de recorre a escenes macabres.

La Parábola del Tonto

Love of Lesbian és un grup de pop-rock indie espanyol radicat a Barcelona que està en actiu des de 1996. Després de tres discos en anglès, van decidir cantar en castellà, llengua en la que han tret els seus darrers tres discs.
Són un dels grups més apreciats per la crítica de l'escena indie estatal, sobretot a partir de la publicació de Maniobras de escapismo l'any 2005. En aquest disc Love of Lesbian va passar a utilitzar el castellà enlloc de l’anglès en les seves lletres. Gràcies a aquest disc i al següent "Cuentos chinos para niños del Japón" van consolidar-se com a una de les millors bandes indies en castellà.
A finals de març de 2009 van publicar el seu nou àlbum, “"1999 ( o Cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando la luna)"”, aquest en la seva primera setmana a la venta , va ser el número 33 de la llista oficial de vendes a Espanya.

La Princesa i el Drac

A causa de les malifetes del seu pare, una jove princesa anomenada Aris havia de ser lliurada a un terrible drac. Quan el rei i la reina l'hi van dir, va témer per la seva vida. Però recuperat el seu ànim, es va dirigir al mercat a la recerca d'una dona sàvia, que havia educat a dotze fills i vint-i-nou néts, i coneixia la senda dels dracs i dels homes.
La dona sàvia li va dir a Aris que havia de casar-se amb el drac, però que hi havia maneres adequades d'apropar-se-li.
Després li va donar instruccions per a la nit de noces. En concret, va instar a la princesa a portar deu bells vestits de núvia, un damunt de l'altre.
Es va celebrar les noces. Va tenir lloc un banquet a palau, després del qual el drac es va emportar a la princesa a la seva alcova. Quan el drac es va aproximar al la seva esposa, ella el va detenir dient que s'havia de treure amb molta cura els seus vestits abans d'oferir-li el seu cor. També ell (li va comminar instruïda per la dona sàvia) s'havia de treure la roba amb cura. Al que va accedir.
-A mesura que em tregui un vestit, has de fer el mateix-. Llavors es va treure el primer dels vestits i va observar com el drac es treia la primera capa d'escates. Encara que era dolorós, el drac ho havia fet abans periòdicament. Però llavors la princesa es va treure un altre vestit, i després el següent. El drac va comprovar que en cada ocasió s'havia de treure una capa més profunda d'escates. En arribar al cinquè, el drac va començar a plorar profundament amb llàgrimes de dolor. Però la princesa va prosseguir.
Amb cada capa successiva la pell del drac es tornava cada vegada més tendra i la seva forma s'estovava. Es tornava cada vegada més lleuger. Quan la princesa es va treure el desè vestit, el drac va alliberar l'últim vestigi de la forma de drac i va sorgir com a home, un bell príncep els ulls del qual brillaven com els de un nen, alliberat per fi del conjur de la seva forma de drac. La princesa Aris i el seu nou espòs van poder llavors dedicar-se als plaers de la lluna de mel, per satisfer l'últim consell d'aquesta sàvia dona que tenia dotze nens i vint-i-nou néts.

Història tradicional sueca.

L'univers està fet d'històries, no d'àtoms 
- Muriel Rukeyser -

La Saviesa

Una vegada van arribar cinc viatgers a les portes del Cel.
– Qui sou? – va preguntar el guardià.
– Jo sóc la Religió – va dir el primer.
– Jo, la Joventut.
– Jo sóc la Comprensió – va dir un altre.
– Jo sóc la Intel·ligència.
L'últim va dir:
– Jo sóc la Saviesa.
Llavors, el guardià del Cel va demanar als viatgers que s'identifiquessin.
La Religió es va agenollar i va resar.
La Joventut va riure i va cantar.
La Comprensió es va asseure i va escoltar.
La Intel·ligència va analitzar i va opinar.

Finalment, la Saviesa va explicar un conte.

Las Migas

Las Migas són Marta Robles, Isabelle Laudenbach, Lisa Bause i Sílvia Pérez Cruz, dues guitarres, violí, "cajón" i veu, que ofereixen un flamenc fresc i dolç amb rigor i emoció.
S'acosten al flamenc des de la tradició, i a partir d'aquestes arrels creixen sumant-li diferents perspectives musicals, tant diverses com laprocedència de cada una de les seves components: Berlin, la Bretanya francesa, Sevilla i Palafrugell, (Girona).

Sílvia Pérez Cruz   (Palafrugell, 1983)

Veu i saxo. Filla d'artistes. Estudia música des de petita. Llicenciada en cant-jazz per l'Escola Superior de Música de Catalunya. Afageix a la seva formació clàssica (piano i saxo) i a la seva particular relació amb la cançó de taberna, la improvisació, la consciència del jazz i la força i el ritme del flamenc.
Ha treballat amb Joan Díaz, Joan Monné, Perico Sambeat, Javier Colina, Jerry González, Jeannette, entre molts d'altres. Ha cantat pels bailaores Damián Muñoz (dança contemporània) i Israel Galván i la companyia de Sol Picó (flamenc contemporani, premis MAX 2007). 'Immigrasons' i 'We sing Bill Evans' (premi JAÇ 2009 mejor disco), han estat els seus últims projectes importants, ambdós amb disc amb el mateix nom.
Actualment forma part de 'Llama' (duo de hang i veu), 'Coetus' (orquestra de percussió ibèrica), 'Xalupa' (música tradicional catalana), i un duo amb Raül Fernández (Refree).

Servents de l'església

Alberto Montt

L'elefant encadenat

Quan jo era petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l'atenció l'elefant, que, com mes tarda vaig saber, era també l'animal preferit per altres nens. Durant la funció, l'enorme bèstia feia gala d'un pes, una grandària i una força descomunals... Però després de la seva actuació i fins a poc abans de tornar a l'escenari, l'elefant sempre s'estava lligat a una petita estaca clavada al terra amb una cadena que empresonava les seves potes
No obstant això, l'estaca era només un minúscul tros de fusta amb prou feines enterrat uns centímetres al terra. I, encara que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d'arrencar un arbre d'arrel amb la seva força, podria alliberar-se amb facilitat de l'estaca i fugir.
El misteri segueix semblant-me evident.
Què el subjecta llavors?
Per què no fuig?
Quan tènia cinc o sis anys, jo encara confiava el la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar llavors a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat.
Vaig fer llavors la pregunta òbvia:
-Si està ensinistrat, per què el encadenen?
No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l'elefant i l'estaca, i només ho recordava quan em trobava amb altres que també s'havien fet aquesta pregunta alguna vegada.
Fa alguns anys, vaig descobrir que, per sort per a mi, algú havia estat prou savi com per trobar la resposta:
-L'elefant del circ no escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.
Vaig tancar els ulls i vaig imaginar a l'indefens elefant nounat subjecte a l'estaca. Estic segur que, en aquell moment, el petit elefant va empènyer, va tirar i va suar tractant de deixar-se anar. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa dura per a ell.
Imagino que es dormia esgotat i que l'endemà ho tornava a intentar, i l'endemà, i a l'altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar a la seva destinació.
Aquest elefant enorme i poderós que veiem en el circ no escapa perquè, pobre, creu que no pot.
Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer.
I el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record.
Mai, mai va intentar tornar a posar a prova la seva força...

Jorge Bucay

Danny MacAskill - "Way Back Home"

Fa poc que en el Blog d'un amic, Soc Ruc, vaig descobrir a un espectacular ciclista de trial al carrer, en Danny MacAskill. He trobat el seu últim vídeo en que a més de les seves filigranes sobre la bici, podem gaudir de uns fantàstics paisatges amb una molt bona fotografia.
De tornada a casa és el increïble nou vídeo de Danny MacAskill, el segueix en un viatge d'Edimburg de retorn a la seva ciutat natal Dunvegan, a l'illa de Skye.

El César i el Facebook

Via  Alberto Montt

Fred , el "Moderno"

Curiosa manera de promocionar la nova càmera de vídeo Sony Bloggie Touch.
La bloggie Touch captura fotos de 12,8 megapixels efectius amb nitidesa i vídeos HD amb so que podràs compartir fàcilment a Internet. Només has d'apuntar i disparar, connectar-la a qualsevol PC i carregar els teus records en llocs populars com YouTube.



"No soy moderno, soy contemporáneo" -Fred-

L'arbre de les pomes

Fa molt de temps hi havia un enorme pomer. Un petit nen l'estimava molt i tots els dies jugava al voltant d'ell. El nen grimpava per l'arbre i aquest li donava ombra.
El nen estimava a l'arbre i l'arbre estimava al nen.
Va passar el temps i el petit nen va créixer i el mai més va tornar a jugar al voltant de l'enorme arbre.
Un dia el noi va tornar a l'arbre i va sentir que l'arbre li va dir tot trist:
"Véns a jugar amb mi?"
Però el noi va contestar "Ja no sóc el nen d'abans que jugava al voltant d'enormes arbres. El que ara vull són joguines i necessito diners per comprar-les".
"Ho sento, va dir l'arbre, però no tinc diners... Et suggereixo que agafis totes les meves pomes i les vens. D'aquesta manera obtindràs els diners per a les teves joguines".
El noi es va sentir molt feliç.
Va agafar totes les pomes, va obtenir els diners i l'arbre va tornar a ser feliç.
Però el noi després d'obtenir els diners, no va tornar a veure l'arbre i l'arbre va tornar a estar trist.
Temps després, el noi va tornar i l'arbre es va posar feliç i li va preguntar:
"Véns a jugar amb mi?"
"No tinc temps per jugar. He de treballar per a la meva família. Necessito una casa per compartir amb la meva esposa i fills. Pots ajudar-me?"...
" Ho sento, però no tinc una casa, però...tu pots talar les meves branques i construir la teva casa".
El jove va talar totes les branques de l'arbre i això va fer feliç novament a l'arbre, però el jove mai més va tornar a veure´l des d'aquell dia i l'arbre va tornar a estar trist i solitari.
Cert dia d'un càlid estiu, l'home va tornar i l'arbre va estar encantat de tornar-lo a veure.
"Véns a jugar amb mi?" li va preguntar l'arbre.
L'home va contestar "Estic trist i m'estic fent vell.
Vull una barca per navegar i descansar. Pots donar-me'n una?".
L'arbre va contestar: "Fes servir el meu tronc perquè puguis construir la barca i així puguis navegar i ser feliç".
L'home va tallar el tronc i va construir la seva barca. Després va marxar a navegar durant un llarg temps.
Finalment, l'home va tornar després de molts anys i l'arbre li va dir:
"Ho sento molt, però ja no tingui res que donar-te ni tan sols pomes".
L'home va replicar "No tinc dents per mossegar, ni força per escalar... Ara com ara ja estic vell".
Llavors l'arbre amb llàgrimes en els seus ulls li va dir, "Realment no puc donar-te res.... l'única cosa que em queda són les meves arrels mortes".
I l'home va contestar: "Jo no necessito molt ara, solament un lloc per descansar. Estic tan cansat després de tants anys".
"Bé, les velles arrels d'un arbre, són el millor lloc per recolzar-se i descansar.
Vine asseu-te amb mi i descansa". L'home es va asseure al costat de l'arbre i aquest feliç i content va somriure amb llàgrimes als ulls.

Hatsune Miku, ídol virtual

Hatsune Miku és un ens virtual que canta, balla i omple auditoris de fanàtics enfervorits amb la veu sintetitzada de Saki Fujita. L'empresa Crypton Mitjana li va donar vida fa poc més de tres anys i avui dia és un fenomen cultural al Japó.

Ho pots aconseguir

En una tarda ennuvolada i freda, dos nens patinaven sense preocupació sobre una llacuna congelada. De sobte el gel es va trencar, i un d'ells va caure a l'aigua.
L'altre va agafar una pedra i va començar a donar cops al gel amb totes les seves forces, fins que va aconseguir trencar-lo i així salvar al seu amic.
Quan van arribar els bombers i van veure el que havia succeït, es van preguntar: “Com ho va fer? El gel es molt gruixut, és impossible que hagi pogut trencar-lo amb aquesta pedra i les seves mans tan petites…”
Just en aquell moment va aparèixer un avi i amb un somriure, va dir:
—Jo sí se com ho va fer.
— Com? —li van preguntar.
—Dons perquè no hi havia ningú al seu al voltant per dir-li que no podia fer-ho.

“Si ho pots imaginar, ho pots aconseguir”.
-Albert Einstein-

Speedflying

Si ajuntem un esport d'hivern com l'esquí i el parapent el resultat que ens dona es el Speedflying.
Realment, si em de fer cas al vídeo, es un esport de risc espectacular.

Buscant la felicitat

Una vegada es van reunir tots els Déus i van decidir crear a l'home i a la dona; van planejar fer-ho a imatge i semblança seva, llavors un d'ells va dir:
"Esperin, si els fem a la nostra imatge i semblança ,tindran un cos igual al nostre, força i intel·ligència igual a la nostra. Hem de pensar en alguna cosa que els diferenciï de nosaltres, de no ser així, estaríem creant nous Déus. Hem de treure-els hi alguna cosa, però, què els els hi traiem?"
Després de molt pensar un d'ells va dir:
"Ah!! ja sé!. Els hi traurem la felicitat, però el problema serà on amagar-la perquè no la trobin mai".
Va proposar el primer: "Anem a amagar-la en el cim de la muntanya mes alt del món"; al que immediatament va respondre un altre: "no, recorda que els vam donar força, alguna vegada algú pujarà, i la trobarà; i si la troba un, ja tots sabran on està".
Un altre va dir: "Amaguem-la en un planeta llunyà de la Terra". I li van dir: "No, recorda que els vam donar intel·ligència, i un dia algú construirà una nau en la qual pugui viatjar a altres planetes i la descobriran, i llavors tots tindran felicitat i seran iguals a nosaltres ".
L'últim d'ells, era un Déu que havia etat en silenci escoltant atentament cadascuna de les propostes dels altres Déus, va analitzar en silenci cadascuna d'elles i llavors va trencar el silenci i va dir:
"Crec saber on posar-la perquè realment mai la trobin"; tots es van girar sorpresos i van preguntar a l'hora: "On? ".
"L'amagarem dins d'ells mateixos, estaran tan ocupats buscant-la fora, que mai la trobaran".
Tots van estar d'acord, i des de llavors ha estat així, l'home es passa la vida buscant la felicitat sense saber que la porta dins seu...

Sintel

"Sintel" és un curtmetratge independent, realitzat per la Fundació Blender. Amb el finançament inicial proporcionat per 1000 de les donacions a través de la comunitat d'Internet. Ha demostrat ser un model de desenvolupament viable tant per la tecnologia 3D amb codi obert, com per al cinema d'animació independent.

El cadell espavilat

Un cadell, perdut en la selva, va veure un tigre que corria cap a ell. Va començar llavors a pensar ràpid, per veure si se li ocorria alguna idea que el salvés del tigre. Llavors va veure uns ossos en el terra i va començar a mossegar-los.
Quan el tigre estava gairebé a punt d'atacar-lo, el cadell va dir en veu alta:
- Ah, aquest tigre que acabo de menjar estava deliciós!
El tigre, llavors, es va parar bruscament i, mort de por, va donar mitja volta i va fugir aterrit mentre pensava:
- Quin cadell més feroç! Per poc em menja a mi també!
Un mico que ho havia vist tot, va anar darrere del tigre i li va explicar com havia estat enganyat pel cadell. El tigre es va posar furiós i va dir:
- Maleït cadell! Ara me les pagarà!
El cadell, llavors, va veure que el tigre s'aproximava ràpidament cap a ell amb el mico assegut damunt i va pensar:
- Ah, mico traïdor! I que faig ara?
Va començar a pensar i de sobte se li va ocórrer una idea: es va posar d'esquena al tigre i quan aquest va arribar a ell i estava preparat per donar-li la primera urpada, el cadell va dir en veu alta:
- Serà mandrós el mico! Fa una hora que li vaig manar que em portés un altre tigre i encara no ha tornat!

EN MOMENTS DE CRISIS, SOLAMENT LA IMAGINACIÓ ÉS MÉS IMPORTANT QUE EL CONEIXEMENT
Albert Einstein

Es un ocell? es un avió? No, es en Jeb Corliss

Un dia o altre això acabarà malament...
Mentrestant, a gaudir "a foooondo!!!!!"

Adaptar-se

Tret de Territorio Vergara

El conjur Sioux

Explica una antiga llegenda dels indis Sioux, que una vegada van arribar fins a la tenda del vell bruixot de la tribu, agafats de la mà, Toro Bravo, el més valent i honorable dels joves guerrers, i Núvol Blau, la filla del cacic i una de les més belles dones de la tribu...
- Ens estimem...-va començar el jove
- I ens volem casar... -va dir ella.
- I ens volem tant que tenim por... volem un encanteri, un conjur, o un talismà... alguna cosa que ens garanteixi que podrem estar sempre junts... que ens asseguri que estarem un al costat de l'altre fins a trobar la mort.
- Per favor... -van repetir,- hi ha alguna cosa que puguem fer?
El vell els va mirar i es va emocionar al veure'ls tan joves... tan enamorats...i tan ansiosos esperant la seva paraula...
- Hi ha una cosa que podeu fer,-va dir el vell- però no sé, és una tasca molt difícil i sacrificada.
- Núvol Blau, -va dir el bruixot- veus la muntanya que hi ha al nord del nostre poblat? Hauràs d'escalar-la sola i sense més armes que una xarxa i les teves mans, hauràs de caçar el falcó més bell i vigorós de la muntanya, si l'atrapes, hauràs de portar-lo aquí amb vida el tercer dia després de lluna plena. Entesos?
- I tu, Toro Bravo -va seguir el bruixot- hauràs d'escalar la muntanya del tro, quan arribis al cim, trobaràs la més valenta de totes les àguiles, i solament amb les teves mans i una xarxa, hauràs d'atrapar-la sense ferides i portar-la davant meu, viva, el mateix dia en què vindrà Núvol Blau. Sortiu ara!
Els joves es van abraçar amb tendresa i després van partir a complir la missió encomanada. Ella cap al nord i ell cap al sud.
El dia establert, enfront de la tenda del bruixot, els dos joves esperaven amb les xarxes que contenien les aus sol·licitades.
El vell els va demanar que amb molta cura les traguessin de les xarxes, eren veritablement magnífics exemplars.
- I ara què farem -va preguntar el jove- els matarem i beurem l'honor de la seva sang?
- No, va dir el vell.
- Els cuinarem i menjarem el valor en la seva carn- va proposar la jove.
- No -va repetir el vell.- Fareu el que us dic: preneu les aus i lligueu-les entre si per les potes amb aquesta tires de cuir, quan les hageu nuat, deixeu-les anar i que volin lliures.
El guerrer i la jove van fer el que se'ls demanava i van deixar anar els ocells, l'àguila i el falcó van intentar aixecar el vol però només van aconseguir rebolcar-se pel terra. Uns minuts després, irritades per la incapacitat, les aus van arremetre a cops de bec entre si fins a fer-se mal.
Aquest és el conjur. Mai oblideu el que heu vist. Sou vosaltres com un àguila i un falcó, si es lliguen l'un a l'altre, encara que ho feu per amor, no només viureu arrossegant-vos, sinó que a més, tard o d'hora, començareu a fer-vos mal l'un a l'altre.
Si voleu que l'amor entre vosaltres perduri...
"Voleu junts...però mai lligats".

Estel fugaç

Una versió no gens científica, de que es un estel fugaç i de la importància de la llum i la calor que dona aquesta per certs "éssers" màgics.

El Rei savi

Hi havia una vegada un rei que responia amb saviesa totes les preguntes que li feien; cada súbdit que es presentava davant seu sortia amb la resposta justa a la seva pregunta.
Un dia un jove gelós de la seva saviesa es va proposar preparar-li un parany, aniria on el rei i amb un petit ocell a la seva mà li preguntaria si aquest estava viu o mort.
Si el rei deia que estava viu, ell estrenyeria a l'ocell a les seves mans i en obrir-les aquest estaria mort... i el rei s'hauria equivocat; si contestava que estava mort, afluixaria la ma i el deixaria volar... i el rei s'hauria equivocat.
Es sentia orgullós, el seu pla no podia fallar.
Va ser així, quan va arribar davant del rei i va exposar la seva pregunta:
-"Digues-me si aquest ocell que tinc està viu o està mort"
El rei després de mirar al jove als ulls li va respondre:
-"Benvolgut amic perquè em preguntes això a mi, si la resposta està a les teves mans".

Momentos

Tot i que no ho sembli es un comercial d'una coneguda marca d'electrodomèstics.
Molt emotiu.

Anti-sistema

Si la gent només comprés el que necessita, serien acusats de anti-sistema.

Bla, bla, bla.....

Caminava amb el meu pare, quan es va aturar en una corba i, després d'un petit silenci, em va preguntar:
- Sents alguna cosa més, que el cantar dels ocells?
Vaig aguditzar les meves oïdes i alguns segons després, li vaig respondre:
- Sí, és el soroll d'una carreta.
- Això mateix, - em va dir. - És una carreta buida.
Vaig preguntar al meu pare:
- Com saps que és una carreta buida, si encara no l'hem vist?
Llavors, una vegada més, em va mostrar la seva saviesa:
- És molt fàcil adonar-se'n: 

"Quant mes buida està la carreta, més gran és el soroll que fa"

"Em vaig convertir en adult i fins avui, quan veig una persona parlant massa, interrompent la conversa de tots, sent inoportuna o violenta, presumint del que té, sentint-se prepotent i tractant amb superioritat als altres... O a aquells, que no poden estar, sense l'estímul de parlants, que impedeixen tot tipus de diàleg, tinc la impressió de escoltar la veu del meu pare dient:
- "Com més buida la carreta, major és el soroll que fa" I alhora : "quant gaudeix el cor, quan veiem passar una carreta repleta de càrrega preciosa... Silenciosa... Plena.

Poligonal

Vídeo d'animació que podríem definir com a curtmetratge de novel·la negre poligonal.



Per més informació a la seva web: pivotthemovie.com/​

Les tres reixes

El jove deixeble d'un filòsof savi, va arribar a casa d'aquest i li va dir:
—Mestre, un amic seu ha estat parlant malament de vostè.
—Espera! —el va interrompre el filòsof—.
Ja has fer passar per les tres reixes el que vas a explicar-me?
—Les tres reixes?
—Sí. La primera és la reixa de la veritat. Estàs segur que el que vols dir-me és absolutament cert?
—No; ho vaig sentir comentar a uns veïns.
—Llavors almenys ho hauràs fet passar per la segona reixa, que és la bondat. Això que desitges dir-me, és bo para algú?
—No, en realitat no. Al contrari…
— L'última reixa és la necessitat. És necessari fer-me saber això que tant t'inquieta?
—Francament, no.
—Llavors —va dir el savi somrient—, si no és veritable, ni bo, ni necessari, sepultem-ho en l'oblit.

---

La quantitat de rumors inútils que un home pot suportar és inversament proporcional a la seva intel·ligència. 
-Arthur Schopenhauer-

---

French Roast

Molt bon vídeo d'animació Francès.



Si us ha agradat i en voleu saber més a la seva web: frenchroast.fr/​

Els micos i la bombolla

Una vegada va arribar al poble un senyor, ben vestit, es va instal·lar a l'únic hotel que hi havia, i va posar un anunci a l'única pàgina del diari local:  estava disposat a comprar cada mico que li portessin per 10€.
Els camperols, que sabien que el bosc estava ple de micos, van sortir corrent a caçar micos.
L'home va comprar, com havia promès a l'anunci del diari, els centenars de micos que li van portar a 10€ cadascun sense cap problema.
Com que ja quedaven molt pocs micos al bosc, i era difícil caçar-los, els camperols van perdre interès, llavors l'home va oferir 20€ per cada mico, i els camperols van córrer una altra vegada al bosc.
Novament, van anar minvant els micos, i l'home va elevar l'oferta a 25€, i els camperols van tornar al bosc, caçant els pocs micos que quedaven, fins que ja era gairebé impossible trobar-ne cap.
Arribat a aquest punt, l'home va oferir 50€ per cada mico, però, com que tenia negocis que atendre a la ciutat, deixaria a càrrec del seu ajudant el negoci de la compra de micos.
Quan l'home ja era a la ciutat, el seu ajudant es va dirigir als camperols dient-los:
Fixin-se en aquesta gàbia plena de milers de micos que el meu cap va comprar per a la seva col·lecció.
Jo els ofereixo vendre'ls a vostès els micos per 35€ cadascun, i quan el cap torni de la ciutat, els hi venen per 50€ cadascun.
Els camperols van ajuntar tots els seus estalvis i van comprar els milers de micos que hi havia a la gran gàbia, i van esperar el retorn del cap.
Des d'aquest dia, no van tornar a veure ni al ajudant ni el cap. L'única cosa que van veure va ser la gàbia plena de micos que van comprar amb els seus estalvis de tota la vida.

Això es un exemple per tenir una noció ben clara de com funciona el Mercat de Valors i la Borsa.

La gramàtica del collons!!

Els tresors de Vallfogona

S'han detectat nous tresors al terme municipal de Vallfogona de Ripollès.
Tresors però, sense cap valor material, només apreciats per autèntics geocercadors.
El seu veritable valor rau en gaudir de la seva cerca i de l'entorn privilegiat en que es troben.

Com? no sabeu que son geocercadors?



A dia d'avui hi ha 1.224.564 tresors o geoamagatalls actius arreu del món.

Històries interessants mínimes

Del creador de SEx, vídeo que ja havíem vist en aquest blog (aquí), ens arriba aquesta divertida, particular i original manera de veure el món i les seves petites però interessants històries.



Tret de NIMIAS COSAS MÍNIMAS

Com arreglar el Món

Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món estava decidit a trobar els mitjans per minorar-los.
Passava dies en el seu laboratori a la recerca de respostes per als seus dubtes. Un dia, el seu fill de 7 anys va envair el seu santuari decidit a ajudar-ho a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre lloc. Veient que era impossible treure'l d'allí, el pare va pensar en alguna cosa que pogués donar-li amb l'objectiu de distreure la seva atenció.
De sobte es va trobar amb una revista, on hi havia un mapa del món, just el que necessitava.
Amb unes tisores va retallar el mapa en diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta adhesiva l'hi va lliurar al seu fill dient:
- Com que t'agraden els trencaclosques, et dono el món tot trencat perquè ho reparis sense l'ajuda de ningú.
Llavors va calcular que al petit li portaria 10 dies compondre aquell mapa, però no va anar així...
Passades algunes hores, va escoltar la veu del nen que el cridava tranquil·lament.
- Papa, papa, ja ho he fet tot, he aconseguit acabar-ho...
Al principi el pare no va creure el que li deia el nen. Va pensar que era impossible que, a la seva edat, hagués aconseguit recompondre un mapa que mai havia vist abans. Desconfiat, el científic va aixecar la vista de les seves anotacions amb la certesa que veuria el treball digne d'un nen.
Per a la seva sorpresa, el mapa estava complet. Tots els trossos havien estat col·locats en els seus deguts llocs.
Com era possible? Com el nen havia estat capaç?
D'aquesta manera, el pare va preguntar amb sorpresa al seu fill:
- Fillet, tu no sabies com era el món, com ho has aconseguit?
- Papa - va respondre el nen - jo no sabia com era el món, però quan vas treure el mapa de la revista per retallar-lo, vaig veure que a l'altre costat hi havia la figura d'un home.
Així que vaig donar volta als retalls i vaig començar a recompondre l'home, que sí sabia com era.
Quan vaig aconseguir arreglar l'home, vaig donar la volta al full i vaig veure que havia arreglat el món.

Estímuls consumistes

Vídeo d'animació que ens dóna una impressió clara de l'enorme quantitat d'estímuls visuals, destinats principalment al consumisme, que ens assetgen cada dia.



"La Pau veritable sorgirà espontàniament quan la vostra ment s'alliberi de les inclinacions materials, quan us adoneu que els objectes del Món mai podran donar-vos el que desitgeu".
-Buda-

Els monjos i la càrrega

Hi havia una vegada dos monjos que caminaven pel bosc de retorn al monestir. Quan van arribar al riu, una dona plorava prop de la riba. Era jove i atractiva.
- Que et passa? – li va preguntar el més ancià.
- La meva mare s'està morint. Ella esta sola a casa seva, es a l'altre costat del riu i jo no puc creuar.
Ho he intentat – va seguir la jove – però el corrent m'arrossega i no podré arribar mai a l'altre costat sense ajuda… he pensat que no la tornaria a veure amb vida. Però ara… ara que heu aparegut vosaltres, un dels dos podrà ajudar-me a creuar…
- Tant de bo poguéssim – es va lamentar el més jove. Però l'única manera d'ajudar-te seria carregar-te per travessar el riu i els nostres vots de castedat ens impedeixen tot contacte amb el sexe oposat. Això esta prohibit… ho sento.
- Jo també ho sento- va dir la dona i va seguir plorant.
El monjo mes vell es va agenollar, baixa el cap i va dir:
- Puja.
La dona no podia creure-ho, però amb rapidesa va prendre el seu farcell amb roba i va pujar a cavall sobre el monjo. Amb força dificultat el monjo va creuar el riu, seguit per l'altre més jove. En arribar a l'altre costat, la dona va baixar i es va apropar en actitud de besar les mans de l'ancià monjo.
- Està bé, està bé- va dir el vell retirant les mans, segueix el teu camí.
La dona es va inclinar en gratitud i humilitat, agafa les seves robes i va córrer pel camí del poble.
Els monjos, sense dir ni una paraula, van reprendre la seva marxa al monestir… faltaven encara deu hores de caminada. Poc abans d'arribar, el jove li va dir a l'ancià:
- Mestre, vós sabeu millor que jo del nostre vot de castedat. No obstant això, vas carregar sobre les teves espatlles a aquella dona per travessar el riu.
- Jo la vaig carregar  per travessar el riu, és cert, però què et passa a tu que encara no te l'has tret de sobre?

Per cinèfils

Un post perquè els amants del cinema i dels seus personatges passin una bona estona.
Primer un gràfic amb alguns dels millors personatges i icones de la història del cinema i les pel·lícules. Creat pel dissenyador JoepGerrits, ens fa una passejada per desenes de personatges emblemàtics del setè art. En total hi ha referenciades 68 pel·lícules.
A veure quants en coneixeu.

I aquí us deixo un vídeo sobre el mateix tema.
35mm és un curtmetratge creat per Pascal Monaco . 35 abstraccions diferents del món del cinema compilades en dos minuts.
Les aconseguireu identificar totes?

En un poble oprimit

Un lip dub (o bé lipdub, en català: doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d'àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, d'individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d'una cançó que escolten des d'una font aliena, com ara un àudio enregistrat en un enginy d'àudio mòbil; és a dir, els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l'anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó.
Ja havia publicat algun d'aquest vídeos, però tots eren fets a EE.UU.
Aquí en teniu un fet al País......



Fet i gravat a Cal Negre (Berga)

Gràcies a en Josep Vicenç per passar-me'l

Els perills del raciocini

Alberto Montt

Abuela Grillo

L'aigua, una necessitat bàsica, patrimoni de la humanitat.

El valor de les persones

“Vinc, mestre, perquè em sento tan poca cosa que no tinc forces per fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que sóc maldestre i bastant ximple. Com puc millorar? Què puc fer perquè em valorin més?”
El mestre, sense mirar-ho, li va dir:
-Em sap greu noi, no puc ajudar-te, haig de resoldre primer el meu propi problema. Potser després…- i fent una pausa va agregar: Si volguessis ajudar-me tu a mi, jo podria resoldre aquest tema amb més rapidesa i després tal vegada et pugui ajudar.
-E…encantat, mestre -va titubejar el jove però va sentir que una altra vegada era desvalorat i les seves necessitats postergades.
-Bé- va assentir el mestre.
Es va treure un anell que portava al dit petit de la mà esquerra i donant-li-ho al noi, li va dir- agafa el cavall que està allí fora i cavalca fins al mercat. Haig de vendre aquest anell perquè he de pagar un deute. És necessari que obtinguis per ell la major suma possible, però no acceptis menys d'una moneda d'or.
Vés-te'n ja i torna amb aquesta moneda el més ràpid que puguis.
El jove va agafar l'anell i va partir.
Amb prou feines va arribar, va començar a oferir l'anell als mercaders. Aquests el miraven amb algun interès, fins que el jove deia el que pretenia per l'anell.
Quan el jove esmentava la moneda d'or, alguns reien, uns altres li giraven la cara i només un ancià va ser tan amable com per prendre's la molèstia d'explicar-li que una moneda d'or era molt valuosa per lliurar-la a canvi d'un anell.
En afany d'ajudar, algú li va oferir una moneda de plata i un atuell de coure, però el jove tenia instruccions de no acceptar menys d'una moneda d'or, i va rebutjar l'oferta.
Després d'oferir la seva joia a tota persona que es creuava al mercat -més de cent persones- i abatut pel seu fracàs, pujà al seu cavall i va tornar.
Quant hagués desitjat el jove tenir ell mateix aquesta moneda d'or. Podria llavors haver-la-hi lliurat al mestre per alliberar-ho de la seva preocupació i rebre llavors el seu consell i ajuda.
Va entrar a l'habitació.
-Mestre -va dir- ho sento, no és possible aconseguir el que em vas demanar. Potser pogués aconseguir dues o tres monedes de plata, però no crec que jo pugui enganyar a ningú respecte del veritable valor de l'anell.
-Què important es el que has dit, jove amic -va contestar somrient el mestre-. Hem de saber primer el veritable valor de l'anell. Torna a muntar i ves al joier. Qui millor que ell, per saber-ho?
Digues-li que voldries vendre l'anell i pregunta-li quant et dóna per ell. Però no importa el que t'ofereixi, no l'hi venguis. Torna aquí amb el meu anell.
El jove va tornar a cavalcar.
El joier va examinar l'anell a la llum del llum d'oli, ho va mirar amb la seva lupa, ho va pesar i després li va dir:
-Digues-li al mestre, noi, que si el vol vendre ja, no puc donar-li més que 58 monedes d'or pel seu anell.
-58 monedes?!-va exclamar el jove.
-Sí -va replicar el joier- Jo sé que amb temps podríem obtenir per ell prop de 70 monedes, però no sé… si la venda és urgent…
El Jove va córrer emocionat a casa del mestre a explicar-li el succeït.
-Asseu-te -va dir el mestre després d'escoltar-lo-. Tu ets com aquest anell: una joia, valuosa i única. I com a tal, només pot avaluar-te veritablement un expert. Que fas per la vida pretenent que qualsevol coneix-hi el teu veritable valor?
I dient això, va tornar a posar-se l'anell en el dit petit de la seva mà esquerra.

conte Zen

Ups!! després d'una nit...

Divertit vídeo en el que es respira tensió.

La tassa de cafè

En una xerrada de motivació, aviat van començar les queixes entre els professionals assistents, sobre l'interminable estrès que els produïa el treball i la vida en general.
El professor els va oferir cafè, va anar a la cuina i va tornar amb una cafetera gran i una selecció de tasses d'allò més eclèctica: de porcellana, plàstic, vidre, cristall -unes senzilles i barates, altres decorades, unes cares, unes altres realment exquisides...
Tranquil·lament els va dir que escollissin una tassa i es servissin una mica del cafè recentment preparat.
Quan van haver-ho fet, el vell mestre es va aclarir la gola i amb molta calma i paciència es va dirigir al grup:
S'hauran adonat que totes les tasses més boniques es van acabar primer i van quedar les més senzilles i barates; el que és natural, ja que cadascú prefereix el millor per a si mateix.
Aquesta és realment la causa de molts dels seus problemes relatius a l'estrès.
Va continuar:
- Els asseguro que la tassa no li va afegir qualitat al cafè.
- En veritat la tassa solament disfressa o revesteix el que bevem.
- El que vostès volien era el cafè, no la tassa, però instintivament van buscar les millors.

Després van mirar les tasses dels altres.
- Ara pensin en això:

- La vida és el cafè.

- Els treballs, els diners, la posició social, etc. són meres tasses, que li donen forma i suport a la vida i el tipus de tassa que tinguem no defineix ni canvia realment la qualitat de vida que portem.

- Sovint, per concentrar-nos només en la tassa, deixem de gaudir el cafè.

La gent més feliç no és la que té el millor de tot sinó la que fa el millor amb el que té; així doncs...
Gaudeix la teva tassa de cafè!

Made in China

Que divertits son els Simpsons!....... aquí un de merchandising.



Be, potser no us ha semblat gaire divertit... als de la 20th Century FOX segur que no!

Compartir

Una parella de gent gran va entrar a un local de McDonald's i es va asseure al costat d'una taula on uns joves estaven sopant, l'ancià es va acostar a la caixa i va fer la seva comanda.
Després, va desenvolicar l'hamburguesa, la va tallar per la meitat i li va posar una meitat a la seva dona, amb molta cura, va comptar totes les patates fregides i va fer el mateix. Va posar dos palletes dins del refresc i el va colocar entre ell i la seva dona. L'ancià va començar a menjar la seva mitja hamburguesa, la gent se li va quedar mirant amb compassió.
Un jove se'ls va acostar i, educadament, els va oferir comprar una altra ració de menjar. L'ancià va respondre que no es molestés, que estaven acostumats a compartir-ho tot.
La gent es va adonar que la dona no havia provat mos, només mirava com menjava el seu marit i, de tant en tant, bevia una miqueta del refresc.
El jove es va acostar de nou i els va repetir la seva oferta. Aquesta vegada va ser la dona la que li va explicar que no, que ells estaven acostumats a compartir tot.

El jove llavors li va preguntar a la dona:

I vostè ... què està esperant?!

Les dents!!!

Casualitat

Ahir, per casualitat, vaig posar la televisió i estaven fent un programa que es diu El Convidat, en que el protagonista era en Xavier Gabriel, propietari de La Bruixa d'Or, l'administració de loteria més important i coneguda de tot l'estat.
El programa en si mateix no hem va interessar massa o gens, però de tant en tant sona una cançó de fons a mena de banda sonora.
Dos dels temes que es van escoltar eren d'en Eddie Vebber trets de la banda sonora de Into de Wild, que casualment en aquest mateix blog ja havia fet una entrada recomanant la pel·lícula i la banda sonora de la mateixa (aquí).
Poc desprès sona un altre tema, aquest de Russian Red, però no el més conegut Cigarettes sinó la cançó Nice Thick Feathers, casualment el tema del vídeo que vaig penjar al post a aquest blog quan recomanava el seu disc (aquí).
Quan ja semblaven masses casualitats, sona un altre tema, Ull per Ull de l'Adria Puntí, però no la versió del seu disc Pepalallarga i.. sinó el tret del disc gravat en directe al Liceu,   Rock & Cat Més Enllà De Les Cançons, que casualment es el vídeo que vaig penjar a aquest blog a l'entada Geni i Figura (aquí).
Sort que no soc supersticiós, perquè aquestes casualitats les podria confondre amb una "senyal divina" i ara mateix estaria camí de La Bruixa d'Or a comprar loteria !!!!

Enllaç a Spotify de les cançons del programa (aquí).