Buscant la felicitat

Una vegada es van reunir tots els Déus i van decidir crear a l'home i a la dona; van planejar fer-ho a imatge i semblança seva, llavors un d'ells va dir:
"Esperin, si els fem a la nostra imatge i semblança ,tindran un cos igual al nostre, força i intel·ligència igual a la nostra. Hem de pensar en alguna cosa que els diferenciï de nosaltres, de no ser així, estaríem creant nous Déus. Hem de treure-els hi alguna cosa, però, què els els hi traiem?"
Després de molt pensar un d'ells va dir:
"Ah!! ja sé!. Els hi traurem la felicitat, però el problema serà on amagar-la perquè no la trobin mai".
Va proposar el primer: "Anem a amagar-la en el cim de la muntanya mes alt del món"; al que immediatament va respondre un altre: "no, recorda que els vam donar força, alguna vegada algú pujarà, i la trobarà; i si la troba un, ja tots sabran on està".
Un altre va dir: "Amaguem-la en un planeta llunyà de la Terra". I li van dir: "No, recorda que els vam donar intel·ligència, i un dia algú construirà una nau en la qual pugui viatjar a altres planetes i la descobriran, i llavors tots tindran felicitat i seran iguals a nosaltres ".
L'últim d'ells, era un Déu que havia etat en silenci escoltant atentament cadascuna de les propostes dels altres Déus, va analitzar en silenci cadascuna d'elles i llavors va trencar el silenci i va dir:
"Crec saber on posar-la perquè realment mai la trobin"; tots es van girar sorpresos i van preguntar a l'hora: "On? ".
"L'amagarem dins d'ells mateixos, estaran tan ocupats buscant-la fora, que mai la trobaran".
Tots van estar d'acord, i des de llavors ha estat així, l'home es passa la vida buscant la felicitat sense saber que la porta dins seu...