Cel i infern

Un dia, un savi va visitar l'infern. Allí, va veure a molta gent asseguda entorn d'una taula ricament servida. Estava plena d'aliments, a qual més apetitós i exquisit. No obstant això, tots els comensals tenien cara de famolencs i el gest demacrat: Havien de menjar amb bastonets xinesos; però no podien, perquè eren uns bastonets xinesos tan llargs com un rem. Per això, per més que estiraven el seu braç, mai aconseguien portar-se res a la boca.

Impressionat, el savi va sortir de l'infern i va pujar al cel. Amb gran sorpresa, va veure que també allí hi havia una taula plena de comensals i amb iguals menjars. En aquest cas, no obstant això, ningú tenia la cara desencaixada; tots els presents lluïen un semblant alegre; respiraven salut i benestar pels quatre costats. I és que, allí, en el cel, cadascú es preocupava d'alimentar amb els llargs bastonets xinesos al que tenia davant.