Els millors amics

Un home, el seu cavall i el seu gos anaven per una carretera en una tempesta. Quan passaven prop d'un arbre enorme va caure un llamp i els tres van morir fulminats.
Però l'home no es va adonar que ja havia abandonat aquest món, i va prosseguir el seu camí amb els seus dos animals (de vegades els morts triguen un cert temps abans de ser conscients de la seva nova condició…)
La carretera era molt llarga i amb molta pendent. El sol era molt intens, i ells estaven suats i assedegats.
En una corba del camí van albirar un portal magnífic, tot de marbre que conduïa a una plaça pavimentada amb blocs d'or, en el centre d'ella hi havia una font d'on emanava aigua cristal·lina. El caminant es va dirigir a l'home que custodiava l'entrada.
- Bon dia, diu ell.
- Bon dia, va respondre l'home
- Quin lloc és aquest tan bufó?, va preguntar.
- Això és el Cel – va ser la resposta.
- Què bé que arribem al Cel! Estem amb molta set – va dir l'home.
- Pot entrar a beure aigua quan vulgui – va dir el guàrdia, indicant la font.
- El meu cavall i el meu gos també estan assedegats.
- Ho lamento – va dir el guarda. Aquí no es permet l'entrada d'animals.
L'home va quedar desconcertat, doncs la seva set era gran. Però ell no estava disposat a beure deixant als seus amics amb set. Així que va prosseguir el seu camí.
Després de molt caminar turó amunt, amb la set i el cansament multiplicats, van arribar a un lloc l'entrada del qual estava assenyalada per una porta vella semi-oberta. La porta conduïa a un camí de terra, amb arbres a banda i banda fent ombra. A l'ombra d'un dels arbres hi havia un home ajagut.
- Bon dia – va dir el caminant.
- Bon dia – va dir l'home.
- Tenim molta set jo, el meu cavall i el meu gos.
- Hi ha una font entre aquelles pedres – va dir l'home. Podeu beure quant vulgueu.
L'home, el cavall i el gos van anar fins a la font i van calmar la seva set.
- Moltes gràcies – va dir en sortir.
- Tornin quan vulguin – va dir l'home.
- A propòsit – va dir el caminant, quin és el nom d'aquest lloc?
- El Cel – va respondre l'home.
- Cel? Però si l'home que hi ha més a baix, al costat del portal de marbre, va dir que aquell era el Cel.
- Allò no és el Cel, això és l'Infern.
- Però llavors, va dir el caminant, aquesta informació falsa ha de causar grans confusions.
- De cap manera, va respondre l'home. En realitat, ells ens fan un gran favor perquè allà queden les persones que són capaces d'abandonar als seus millors amics.