L'error

Troba l'error, un bon exercici per adonar-se que l'error no sempre és tan obvi.

El significat de la vida i l'univers.

Un nen de 9 anys discuteix sobre el significat de la vida i l'univers.
Existeixen múltiples universos?
Hi ha vida en altres planetes?
Quin el significat de les nostres vides?
Existeix el destí?

Natura, Bellesa, Gratitud

La bellesa de la natura passa desapercebuda amb facilitat, però no per a la càmera de Louie Schwartzberg. Les seves impressionants fotografies realitzades a intervals de temps i l'enèrgic discurs del monjo benedictí David Steindl-Rast ens fan reflexionar sobre la necessitat de sentir-nos agraïts cada dia.

Escoltar als arbres

Els arbres han estat sempre per a mi els predicadores més eficaços. Els respecto quan viuen entre pobles i famílies, en boscos i boscatges. I encara els respecte més quan estan aïllats.
En les seves copes murmuren el món, les seves arrels descansen en l'infinit, però no es perden en ell, sinó que persegueixen amb tota la força de la seva existència una sola cosa: complir la seva pròpia llei, que resideix en ells, desenvolupar la seva pròpia forma, representar-se a si mateixos.

Res hi ha més exemplar i més sant que un arbre bell i fort.
Quan s'ha talat un arbre i aquest mostra al món la seva ferida mortal, en la clara circumferència del seu cep i monument pot llegir-se tota la seva història: en els cèrcols i deformacions estan descrits amb facilitat tot el seu sofriment, tota la lluita, totes les malalties, tota l'alegria i prosperitat, els anys frondosos, els atacs superats i les tempestes sobreviscudes. I qualsevol camperol jove sap que la fusta més dura i noble té els cèrcols més estrets, que a la part alta de les muntanyes i en perill constant creixen els troncs més forts, exemplars i indestructibles.
Els arbres són santuaris. Qui sap parlar per ells, qui sap escoltar-los, aprèn la veritat. No prediquen doctrines i receptes; prediquen indiferents al detall, la llei primitiva de la vida.
Un arbre diu: en la meva vida s'oculta un nucli, una espurna, un pensament, sóc vida de la vida eterna. És única la temptativa i la creació que ha gosat en mi la Mare Terra. La meva missió és donar forma i presentar l'etern en les meves marques singulars.
Un arbre diu: la meva força és la confiança. No sé res dels meus pares, no sé res de milers de plançons que tots els anys provenen de mi. Viu fins a la fi del secret de la meva llavor, no tinc una altra preocupació. Els arbres tenen pensaments dilatats, prolixos i serens, així com una vida més llarga que la nostra. Són més savis que nosaltres, mentre no els escoltem. Però quan aprenem a escoltar als arbres, la brevetat, rapidesa i precipitar-se infantil dels nostres pensaments adquireixen una alegria sense precedents.
Qui ha après a escoltar als arbres, ja no desitja ser un arbre. No desitja ser més que el que és.

Fragment de "El caminant", de Hermann Hesse

Thich Nhat Hanh

Consum excessiu

Consum excessiu significa un nivell de consum situat per sobre dels requeriments normals o el consum mitjà. Imatge de la pel·lícula Samsara.
Samsara és una paraula tibetana que significa roda de la vida (naixement, vida, mort i renaixement) un concepte que defineix l'ànima de tots.

Cercles

I em diuen que el cercle sagrat del meu poble era un dels molts cercles que fan un cercle, ampli com la llum del dia i com llum de les estrelles, i al centre va créixer un poderós arbre florent per albergar tots els fills d'una mare i un pare.

Black Elk

Ioga

El circ de la papallona

“L'ésser humà, considerat com a persona, està situat per sobre de qualsevol preu, perquè, com a tal, no pot valorar-se solament com a mitjà per a finalitats alienes, fins i tot per a les seves pròpies finalitats, sinó com a fi en si mateix; és a dir, posseeix una dignitat (un valor intern absolut), gràcies a la qual infon respecte a tots els altres éssers racionals del món, pot mesurar-se amb qualsevol un altre d'aquesta classe i valorar-se en peus d'igualtat.”

I.Kant, Metafísica dels costums.

Que és el que desitjo?

Breu discurs d'Alan Watts, que marca els valors que tota persona deuria seguir per forjar el seu futur feliçment.

Què és això?

Diumenge de curtmetratge

El Vendedor de Humo
Curtmetratge que fa a reflexionar sobre el fonamental que és per a les persones conèixer i reconèixer la realitat tal qual és i no la que més els acomoda.

No jutjar

Un home estava posant flors en la tomba de la seva esposa, en aquest moment va veure que un altre home d'origen xinès posava un plat amb arròs a la tomba veïna.
L'home, es va dirigir al xinès i li va dir:
- Disculpi senyor, de debò creu vostè que el difunt vindrà a menjar l'arròs…?
-Sí, va respondre el xinès, quan el seu vingui a olorar les seves flors…!

Respectar les opinions de l'altre, és una de les majors virtuts que un ésser humà pot desenvolupar. Les persones som diferents, per tant actuem i pensem diferent. Es tracta de no jutjar… sinó solament comprendre i, si no podem comprendre, respectem la seva opinió!


I parlant d'arròs i flors...

La nena de la selva

Tippi Degré era una nena amb un talent especial que estimava als animals tant que per a ella eren els seus millors amics i companys. Els seus pares, Sylvie Robert i Alain Degré, tots dos fotògrafs francesos i apassionats de la naturalesa, van viatjar incansablement per Àfrica, durant 10 anys, en una aventura única on Tippi va participar des del seu naixement, en el desert de Namíbia en 1990. Com explica la seva mare, Sylvie: "Va ser màgic viure en llibertat la naturalesa, al costat de Tippi. Ella va néixer i es va criar fins als deu anys en plena naturalesa, amb la companyia de tot tipus d'animals, la major part del seu temps. La meva filla posseeix un vincle d'especial harmonia i sap connectar amb la mentalitat d'aquests animals. Considerava que aquests eren els seus amics i mai els va tenir por, simplement els mirava als ulls i parlava amb ells.
A mesura que Tippi creixia, va saber adaptar-se als mitjans que l'envoltaven i va establir un vincle màgic amb els animals, però el més increïble van ser els llaços que va establir amb “Bosquimanos” i “Himbas“, tribus del Kalahari que li van ensenyar la seva llengua i els grans secrets de supervivència en el desert. A mesura que passava el temps, la seva amistat amb els Bosquimanos es va tornar tremendament afectiva i la consideraven com una més d'ells.
Fins que va complir els 10 anys, Tippi va vagar per on va voler, vestida la major part del temps només amb un "taparrabos", sent amiga d'alguns dels animals més feroços del món. El seu pati d'esbarjo eren els pujols i les terres tribals del dur desert del sud d'Àfrica.
Al tornar a França i durant els seus dos primers anys, a París, Tippi va assistir a una escola local, però tenia molt poc en comú amb els altres nens i finalment va ser educada a casa (mai va ser capaç d'acabar un any acadèmic). Tippi va sentir com si li haguessin arrabassat Àfrica injustament, i això li va causar molt dolor i una profunda tristesa. Quan va arribar a Paris es va sentir asfixiada per la falta d'espai a la ciutat i es queixava que els carrers entre els edificis eren molt estretes i no li deixaven veure el cel.
En l'actualitat, està acabant els seus estudis de cinema, en La Sorbona, i encara segueix lluitant per conciliar els dos mons tan diferents en els quals ha viscut.

Res no canviarà el meu món

Fiona Apple verssionant un preciós tema de The Beatles, "Across the universe".Cançó inclosa en la pel·lícula "Pleasantville".
Que res no canviï el teu món !!!

Tots som un, aquí i ara

Consciència Vs reputació.

The Great Bell Chant (The End of Suffering)

Les molèsties

No tinc... sóc