L'arbre de les pomes

Fa molt de temps hi havia un enorme pomer. Un petit nen l'estimava molt i tots els dies jugava al voltant d'ell. El nen grimpava per l'arbre i aquest li donava ombra.
El nen estimava a l'arbre i l'arbre estimava al nen.
Va passar el temps i el petit nen va créixer i el mai més va tornar a jugar al voltant de l'enorme arbre.
Un dia el noi va tornar a l'arbre i va sentir que l'arbre li va dir tot trist:
"Véns a jugar amb mi?"
Però el noi va contestar "Ja no sóc el nen d'abans que jugava al voltant d'enormes arbres. El que ara vull són joguines i necessito diners per comprar-les".
"Ho sento, va dir l'arbre, però no tinc diners... Et suggereixo que agafis totes les meves pomes i les vens. D'aquesta manera obtindràs els diners per a les teves joguines".
El noi es va sentir molt feliç.
Va agafar totes les pomes, va obtenir els diners i l'arbre va tornar a ser feliç.
Però el noi després d'obtenir els diners, no va tornar a veure l'arbre i l'arbre va tornar a estar trist.
Temps després, el noi va tornar i l'arbre es va posar feliç i li va preguntar:
"Véns a jugar amb mi?"
"No tinc temps per jugar. He de treballar per a la meva família. Necessito una casa per compartir amb la meva esposa i fills. Pots ajudar-me?"...
" Ho sento, però no tinc una casa, però...tu pots talar les meves branques i construir la teva casa".
El jove va talar totes les branques de l'arbre i això va fer feliç novament a l'arbre, però el jove mai més va tornar a veure´l des d'aquell dia i l'arbre va tornar a estar trist i solitari.
Cert dia d'un càlid estiu, l'home va tornar i l'arbre va estar encantat de tornar-lo a veure.
"Véns a jugar amb mi?" li va preguntar l'arbre.
L'home va contestar "Estic trist i m'estic fent vell.
Vull una barca per navegar i descansar. Pots donar-me'n una?".
L'arbre va contestar: "Fes servir el meu tronc perquè puguis construir la barca i així puguis navegar i ser feliç".
L'home va tallar el tronc i va construir la seva barca. Després va marxar a navegar durant un llarg temps.
Finalment, l'home va tornar després de molts anys i l'arbre li va dir:
"Ho sento molt, però ja no tingui res que donar-te ni tan sols pomes".
L'home va replicar "No tinc dents per mossegar, ni força per escalar... Ara com ara ja estic vell".
Llavors l'arbre amb llàgrimes en els seus ulls li va dir, "Realment no puc donar-te res.... l'única cosa que em queda són les meves arrels mortes".
I l'home va contestar: "Jo no necessito molt ara, solament un lloc per descansar. Estic tan cansat després de tants anys".
"Bé, les velles arrels d'un arbre, són el millor lloc per recolzar-se i descansar.
Vine asseu-te amb mi i descansa". L'home es va asseure al costat de l'arbre i aquest feliç i content va somriure amb llàgrimes als ulls.