El conjur Sioux

Explica una antiga llegenda dels indis Sioux, que una vegada van arribar fins a la tenda del vell bruixot de la tribu, agafats de la mà, Toro Bravo, el més valent i honorable dels joves guerrers, i Núvol Blau, la filla del cacic i una de les més belles dones de la tribu...
- Ens estimem...-va començar el jove
- I ens volem casar... -va dir ella.
- I ens volem tant que tenim por... volem un encanteri, un conjur, o un talismà... alguna cosa que ens garanteixi que podrem estar sempre junts... que ens asseguri que estarem un al costat de l'altre fins a trobar la mort.
- Per favor... -van repetir,- hi ha alguna cosa que puguem fer?
El vell els va mirar i es va emocionar al veure'ls tan joves... tan enamorats...i tan ansiosos esperant la seva paraula...
- Hi ha una cosa que podeu fer,-va dir el vell- però no sé, és una tasca molt difícil i sacrificada.
- Núvol Blau, -va dir el bruixot- veus la muntanya que hi ha al nord del nostre poblat? Hauràs d'escalar-la sola i sense més armes que una xarxa i les teves mans, hauràs de caçar el falcó més bell i vigorós de la muntanya, si l'atrapes, hauràs de portar-lo aquí amb vida el tercer dia després de lluna plena. Entesos?
- I tu, Toro Bravo -va seguir el bruixot- hauràs d'escalar la muntanya del tro, quan arribis al cim, trobaràs la més valenta de totes les àguiles, i solament amb les teves mans i una xarxa, hauràs d'atrapar-la sense ferides i portar-la davant meu, viva, el mateix dia en què vindrà Núvol Blau. Sortiu ara!
Els joves es van abraçar amb tendresa i després van partir a complir la missió encomanada. Ella cap al nord i ell cap al sud.
El dia establert, enfront de la tenda del bruixot, els dos joves esperaven amb les xarxes que contenien les aus sol·licitades.
El vell els va demanar que amb molta cura les traguessin de les xarxes, eren veritablement magnífics exemplars.
- I ara què farem -va preguntar el jove- els matarem i beurem l'honor de la seva sang?
- No, va dir el vell.
- Els cuinarem i menjarem el valor en la seva carn- va proposar la jove.
- No -va repetir el vell.- Fareu el que us dic: preneu les aus i lligueu-les entre si per les potes amb aquesta tires de cuir, quan les hageu nuat, deixeu-les anar i que volin lliures.
El guerrer i la jove van fer el que se'ls demanava i van deixar anar els ocells, l'àguila i el falcó van intentar aixecar el vol però només van aconseguir rebolcar-se pel terra. Uns minuts després, irritades per la incapacitat, les aus van arremetre a cops de bec entre si fins a fer-se mal.
Aquest és el conjur. Mai oblideu el que heu vist. Sou vosaltres com un àguila i un falcó, si es lliguen l'un a l'altre, encara que ho feu per amor, no només viureu arrossegant-vos, sinó que a més, tard o d'hora, començareu a fer-vos mal l'un a l'altre.
Si voleu que l'amor entre vosaltres perduri...
"Voleu junts...però mai lligats".