Eren un ancià i un nen que viatjaven amb un ruc.
Caminaven al costat del burro quan travessaven un poble.
Un grup de nens s'en va riure d'ells cridant: - Mireu quin parell de ximples! De manera que tenen un ruc i van els dos caminant. Almenys el vell podria pujar-se a ell.
Llavors l'ancià es va pujar al ruc i ambdós van seguir la marxa.
AL passar altre poble, algunes persones es van indignar al veure al vell sobre el ruc i van dir:
- Sembla mentida. El vell còmodament assegut en el ruc i el pobre nen caminant.
Vell i nen van intercanviar els seus llocs.
Al arribar al següent poble, la gent va comentar: - Això sí que és intolerable! El noi assegut en el ruc i el pobre ancià caminant al seu costat.
Posades així les coses, el vell i el nen es van pujar al ruc. Poc després venien un grup de camperols pel camí. Els van veure i els van dir:
- És vergonyós el que feu! Aneu a rebentar al pobre animal.
El vell i el nen van prendre la determinació de carregar al ruc sobre les seves espatlles, però llavors la gent s'en reia d'ells dient-los:
- Mai hem vist una gent tan babau. Tenen un ruc i en lloc de muntar-lo, el duen a coll.
De cop i volta el ruc es va regirar amb força i es va desplomar a un barranc, trobant la mort.
El vell, sobtadament, va instruir al noi:
- Estimat meu, si escoltes les opinions dels altres i els fas cas, acabaràs més mort que aquest ruc. Saps el que et dic? Tanca les teves oïdes a l'opinió aliena. Que el que els altra diuen et sigui indiferent. Escolta únicament la veu del teu cor.