Ashes And Snow de Gregory Colbert

La tardor

Els teus fills no són els teus fills

Tus hijos no son tus hijos,
son hijos e hijas de la vida,
deseosa de sí misma.

No vienen de ti,
sino a través de ti,
y aunque estén contigo,
no te pertenecen.

Puedes darles tu amor,
pero no tus pensamientos,
pues ellos tienen sus propios pensamientos.

Puedes abrigar sus cuerpos,
pero no sus almas,
porque ellos
viven en la casa del mañana,
que no puedes visitar,
ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos,
pero no procures hacerles semejantes a ti,
porque la vida no retrocede ni se detiene en el ayer.

Tú eres el arco del cual tus hijos,
como flechas vivas,
son lanzados.
Deja que la inclinación,
en tu mano de arquero,
sea para la felicidad.

Khalil Gibran, poeta, filòsof i artista Libanès

La marioneta de drap

Si por un instante Dios se olvidara
de que soy una marioneta de trapo
y me regalara un trozo de vida,
posiblemente no diría todo lo que pienso,
pero en definitiva pensaría todo lo que digo.

Daría valor a las cosas, no por lo que valen,
sino por lo que significan.
Dormiría poco, soñaría más,
entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos,
perdemos sesenta segundos de luz.

Andaría cuando los demás se detienen,
Despertaría cuando los demás duermen.
Escucharía cuando los demás hablan,
y cómo disfrutaría de un buen helado de chocolate.

Si Dios me obsequiara un trozo de vida,
Vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol,
dejando descubierto, no solamente mi cuerpo sino mi alma.

Dios mío, si yo tuviera un corazón,
escribiría mi odio sobre hielo,
y esperaría a que saliera el sol.

Pintaría con un sueño de Van Gogh
sobre las estrellas un poema de Benedetti,
y una canción de Serrat sería la serenata
que les ofrecería a la luna.

Regaría con lágrimas las rosas,
para sentir el dolor de sus espinas,
y el encarnado beso de sus pétalos...
Dios mío, si yo tuviera un trozo de vida...

No dejaría pasar un solo día
sin decirle a la gente que quiero, que la quiero.
Convencería a cada mujer u hombre de que son mis favoritos
y viviría enamorado del amor.

A los hombres les probaría cuán equivocados están,
al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen,
sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse.
A un niño le daría alas,pero le dejaría que él solo aprendiese a volar.

A los viejos les enseñaría que la muerte
no llega con la vejez sino con el olvido.
Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres
He aprendido que todo el mundo quiere vivir
en la cima de la montaña,
Sin saber que la verdadera felicidad está
en la forma de subir la escarpada.

He aprendido que cuando un recién nacido
aprieta con su pequeño puño,
por vez primera, el dedo de su padre,
lo tiene atrapado por siempre.

He aprendido que un hombre
sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo,
cuando ha de ayudarle a levantarse.
Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes,
pero realmente de mucho no habrán de servir,
porque cuando me guarden dentro de esa maleta,
infelizmente me estaré muriendo.

Johnny Welch

"Las cartas de Amor"

El cantautor espanyol Ismael Serrano interpretant, amb el seu estil i amb un toc d'humor, el conte del periodista i escriptor Uruguaià Eduardo Galeano.
"Las cartas de Amor".

Facundo Cabral

Rodolfo Enrique Cabral, conegut artísticament com Facundo Cabral (La Plata, Província de Buenos Aires, Argentina, 22 de maig de 19371 - Ciutat de Guatemala, 9 de juliol de 2011) va ser un cantautor, escriptor i filòsof argentí.
Un dia abans del seu naixement, el pare del futur cantautor se'n va anar de la llar. Ell, la seva esposa i els seus altres set fills vivien a casa de l'avi patern de Facundo Cabral, qui va expulsar a la resta de la família. De manera que Cabral afirmaria diversos anys més tard que el seu naixement es produiria en un carrer de la ciutat de la Plata.
Facundo Cabral va tenir una infància dura i desprotegida; es va convertir en un marginal, fins el punt de ser tancat en un reformatori doncs s'havia convertit en alcohòlic des dels nou anys d'edat. Escapa i després cau pres als 14 anys pel seu caràcter violent. A la presó, un sacerdot jesuïta de nom Simón va ser qui li va ensenyar a llegir i escriure i el va posar en contacte amb la literatura universal i el va impulsar a realitzar els seus estudis d'educació primària i secundària, els quals va dur a terme en tres anys, en lloc dels dotze que era el període normal a Argentina.
Reconeixements :
- Ciutadà il·lustre de la Ciutat de Buenos Aires.
Pel vot unànime de la Legislatura porteña i gràcies a "la seva gran trajectòria en l'escena musical nacional i internacional i per la seva infatigable labor com a missatger de pau i unitat dels pobles del món". Per 41 vots a favor i cap contra, la Legislatura porteña va convertir llei un projecte de la diputada del PRO, Silvia Majdalani, que declara Ciutadà Il·lustre de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires al cantautor Facundo Cabral. Segons l'article 1°, la legisladora afirma que va fer la presentació, no solament perquè el trobador posseeix una "vastíssima trajectòria en l'escena musical nacional i internacional", sinó per "la seva infatigable labor com a missatger de pau i unitat dels pobles del món".
- En reconeixement a la seva constant crida a la pau i a l'amor, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) el va declarar “Missatger Mundial de la Pau” (1996). De fet, el president Oscar Arias Sánchez de Costa Rica, ho va proposar per al Premi Nobel de la Pau.
- Membre honorari d'Amnistia Internacional.

Una petita, gran mostra...  

Un globus, dos globus, tres globus

Els que ja tenim una edat, varem passar part de la nostra infantessa acompanyats per un programa infantil de televisió, el "Un globo, dos globos, tres globos". La lletra de la cançó d'inici del programa era de l'escriptora Gloria Fuertes. El proper dijous farà deu anys de la seva mort i aquest dissabte a Publico.es, un article de Paula Corroto ens explica més fets no tan coneguts, de l' entre altres coses escriptora de contes infantils en vers. Comença així.........
Un paper, un bolígraf i un paquet de tabac. Això era l'única cosa que Glòria Fuertes necessitava per a viure. Per això, quan va morir, el 27 de novembre de 1998 i es va llegir el testament, els 110 milions de pessetes que havia guanyat amb les seves intervencions televisives van anar a parar a una institució infantil. El que li havien donat els nens va ser retornat íntegrament a ells.
Si voleu llegir la resta de l'article en el que descobrireu altres aspectes de la seva vida aquí
I per acabar un conte, amb la seva inconfusible veu.

Plouen fulles

Ha arribat l'estació de l'any en que els arbres es pinten de colors, vermells, ocres, taronges, grocs......, son els dies que tot fotògraf de natura espera.

LES FULLES SEQUES
Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.

I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.

I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!

Àngel Guimerà

Versos tristos

Tal dia com avui, d'ara fa 35 anys morí el poeta Pablo Neruda. Un dels escriptors més importants i reconeguts del passat segle en el que va guanyar el premi Novel de literatura al any 1971.
Alguns del versos mes coneguts han set musicalitats per cantants i cantautors com Victor Jara, Alberto Cortez, Paco Ibañez....
D'aquest últim, podem sentir la seva versió del conegut poema número 20 "Puedo escribir los versos mas tristes esta noche......"

Al món del cinema també hi podem trobar la figura de Pablo Neruda, a la pel·lícula "El cartero y Pablo Neruda" de l'any 1995, ens ensenya la relació d'amistat del poeta amb un carter de poble. La pel·lícula va ser premiada amb l'Oscar a la millor banda sonora a més d'estar nominada a millor pel·lícula, actor, director i guió adaptat.