19 de nov. 2010

L'elefant encadenat


Quan jo era petit m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els animals. Em cridava especialment l'atenció l'elefant, que, com mes tarda vaig saber, era també l'animal preferit per altres nens. Durant la funció, l'enorme bèstia feia gala d'un pes, una grandària i una força descomunals... Però després de la seva actuació i fins a poc abans de tornar a l'escenari, l'elefant sempre s'estava lligat a una petita estaca clavada al terra amb una cadena que empresonava les seves potes
No obstant això, l'estaca era només un minúscul tros de fusta amb prou feines enterrat uns centímetres al terra. I, encara que la cadena era gruixuda i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d'arrencar un arbre d'arrel amb la seva força, podria alliberar-se amb facilitat de l'estaca i fugir.
El misteri segueix semblant-me evident.
Què el subjecta llavors?
Per què no fuig?
Quan tènia cinc o sis anys, jo encara confiava el la saviesa de la gent gran. Vaig preguntar llavors a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat.
Vaig fer llavors la pregunta òbvia:
-Si està ensinistrat, per què el encadenen?
No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l'elefant i l'estaca, i només ho recordava quan em trobava amb altres que també s'havien fet aquesta pregunta alguna vegada.
Fa alguns anys, vaig descobrir que, per sort per a mi, algú havia estat prou savi com per trobar la resposta:
-L'elefant del circ no escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit.
Vaig tancar els ulls i vaig imaginar a l'indefens elefant nounat subjecte a l'estaca. Estic segur que, en aquell moment, el petit elefant va empènyer, va tirar i va suar tractant de deixar-se anar. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa dura per a ell.
Imagino que es dormia esgotat i que l'endemà ho tornava a intentar, i l'endemà, i a l'altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar a la seva destinació.
Aquest elefant enorme i poderós que veiem en el circ no escapa perquè, pobre, creu que no pot.
Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer.
I el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record.
Mai, mai va intentar tornar a posar a prova la seva força...

Jorge Bucay


2 comentaris:

  1. Quina història més trista...avui a Caldes hi ha un circ i volia portar-hi a la Laia, però després de llegir això no sé que fer...espero que no hi hagi elefants!!

    Núria

    ResponElimina
  2. L'elefant només es una metàfora.
    La historia també es pot aplicar a les persones.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...