Hi havia una vegada dos monjos que caminaven pel bosc de retorn al monestir. Quan van arribar al riu, una dona plorava prop de la riba. Era jove i atractiva.
- Que et passa? – li va preguntar el més ancià.
- La meva mare s'està morint. Ella esta sola a casa seva, es a l'altre costat del riu i jo no puc creuar.
Ho he intentat – va seguir la jove – però el corrent m'arrossega i no podré arribar mai a l'altre costat sense ajuda… he pensat que no la tornaria a veure amb vida. Però ara… ara que heu aparegut vosaltres, un dels dos podrà ajudar-me a creuar…
- Tant de bo poguéssim – es va lamentar el més jove. Però l'única manera d'ajudar-te seria carregar-te per travessar el riu i els nostres vots de castedat ens impedeixen tot contacte amb el sexe oposat. Això esta prohibit… ho sento.
- Jo també ho sento- va dir la dona i va seguir plorant.
El monjo mes vell es va agenollar, baixa el cap i va dir:
- Puja.
La dona no podia creure-ho, però amb rapidesa va prendre el seu farcell amb roba i va pujar a cavall sobre el monjo. Amb força dificultat el monjo va creuar el riu, seguit per l'altre més jove. En arribar a l'altre costat, la dona va baixar i es va apropar en actitud de besar les mans de l'ancià monjo.
- Està bé, està bé- va dir el vell retirant les mans, segueix el teu camí.
La dona es va inclinar en gratitud i humilitat, agafa les seves robes i va córrer pel camí del poble.
Els monjos, sense dir ni una paraula, van reprendre la seva marxa al monestir… faltaven encara deu hores de caminada. Poc abans d'arribar, el jove li va dir a l'ancià:
- Mestre, vós sabeu millor que jo del nostre vot de castedat. No obstant això, vas carregar sobre les teves espatlles a aquella dona per travessar el riu.
- Jo la vaig carregar per travessar el riu, és cert, però què et passa a tu que encara no te l'has tret de sobre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada