
“Un escorpí que desitjava travessar un riu, li va dir a una granota:
-Duu-me a la teva esquena.
-Que et dugui a la meva esquena?-va contestar la granota-Ni pensar-ho! Et conec i si et duc a l’esquena em picaràs i em mataràs!
-No siguis estúpida- va dir-li llavors l’escorpí-. No veus que si et pico t’enfonsaràs en l’aigua i que jo, que no sé nadar, també m’ofegaré? Els dos animals van estar discutint durant una estona, i l’escorpí es va mostrar tan persuasiu que la granota, finalment, va acceptar passar el riu amb ell. El va carregar sobre la seva lliscosa esquena, ell s’hi va agafar, i van començar la travessia. Arribats enmig del gran riu, de sobte, l’escorpí va picar a la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s’escampava pel seu cos i, mentre ella i l’escorpí s'enfonsaven, li va cridar :
-Veus, ja t’ho havia dit! Per què ho has fet?
-No puc evitar-ho! -va contestar l’escorpí just abans de desaparèixer sota les aigües-. És la meva naturalesa…”
Tots sabem que tenim instints animals, però fins a quin punt els podem deixar de banda?
Som com l'escorpí ? estem més evolucionats, podem modificar la nostra manera de ser ?
De vegades, en determinades persones, sembla que estan més a prop de l'instint que del raonament.
El tema aquet de l'escorpit m'ha agradat molt, sembla ser que no podem vença a la nostra naturalesa ji ji ji ji ens ho hem proposat mai? el mes facil es dir allo de "JO SOC AIXI I NO PUC CAMBIAR" tothom pot cambiar:si vol: vagi be
ResponEliminapd:ara no tinc gaire temps per escriure pero ja en trobare.fins ara