La Princesa i el Drac

A causa de les malifetes del seu pare, una jove princesa anomenada Aris havia de ser lliurada a un terrible drac. Quan el rei i la reina l'hi van dir, va témer per la seva vida. Però recuperat el seu ànim, es va dirigir al mercat a la recerca d'una dona sàvia, que havia educat a dotze fills i vint-i-nou néts, i coneixia la senda dels dracs i dels homes.
La dona sàvia li va dir a Aris que havia de casar-se amb el drac, però que hi havia maneres adequades d'apropar-se-li.
Després li va donar instruccions per a la nit de noces. En concret, va instar a la princesa a portar deu bells vestits de núvia, un damunt de l'altre.
Es va celebrar les noces. Va tenir lloc un banquet a palau, després del qual el drac es va emportar a la princesa a la seva alcova. Quan el drac es va aproximar al la seva esposa, ella el va detenir dient que s'havia de treure amb molta cura els seus vestits abans d'oferir-li el seu cor. També ell (li va comminar instruïda per la dona sàvia) s'havia de treure la roba amb cura. Al que va accedir.
-A mesura que em tregui un vestit, has de fer el mateix-. Llavors es va treure el primer dels vestits i va observar com el drac es treia la primera capa d'escates. Encara que era dolorós, el drac ho havia fet abans periòdicament. Però llavors la princesa es va treure un altre vestit, i després el següent. El drac va comprovar que en cada ocasió s'havia de treure una capa més profunda d'escates. En arribar al cinquè, el drac va començar a plorar profundament amb llàgrimes de dolor. Però la princesa va prosseguir.
Amb cada capa successiva la pell del drac es tornava cada vegada més tendra i la seva forma s'estovava. Es tornava cada vegada més lleuger. Quan la princesa es va treure el desè vestit, el drac va alliberar l'últim vestigi de la forma de drac i va sorgir com a home, un bell príncep els ulls del qual brillaven com els de un nen, alliberat per fi del conjur de la seva forma de drac. La princesa Aris i el seu nou espòs van poder llavors dedicar-se als plaers de la lluna de mel, per satisfer l'últim consell d'aquesta sàvia dona que tenia dotze nens i vint-i-nou néts.

Història tradicional sueca.

L'univers està fet d'històries, no d'àtoms 
- Muriel Rukeyser -