5 de des. 2010

I Déu va crear la dona....


Explica la llegenda que al principi del món, quan Déu va decidir crear a la dona, va trobar que havia esgotat tots els materials sòlids en l'home i no tenia més que disposar. Davant aquest dilema i després de profunda meditació, va fer això:

Va prendre la forma arrodonida de la lluna;
les suaus corbes de les ones,
la tendra adhesió de les enredaderes
el trèmul moviment de les fulles,
la esveltesa de la palmera,
el tint delicat de les flors,
l'amorosa mirada del cérvol,
l'alegria del sol,
i les gotes del plor dels núvols,
la inconstància del vent
i la fidelitat del gos,
la timidesa de la tórtora
i la vanitat del paó reial,
la suavitat de la ploma d'un cigne
i la duresa del diamant,
la dolçor de la coloma
i la crueltat del tigre,
l'escalfor del foc
i la fredor de la neu.

Barrejà tan desiguals ingredients, formà a la dona i la hi va donar a l'home.
Després d'una setmana, va venir l'home i li va dir: “Senyor, la criatura que em vas donar em fa desgraciat, vol tota la meva atenció, mai em deixa sol, xerra incessantment, plora sense motiu, sembla que es diverteix en fer-me sofrir i vinc a retornar-te-la perquè no puc viure amb ella!”
Bé, va contestar Déu i va prendre la dona.

Va passar una altra setmana, va tornar l'home i li va dir: “Senyor, em trobo molt sol des que et vaig retornar a la criatura que vas fer per la mi”;
ella cantava i jugava al meu costat,
em mirava amb tendresa i la seva mirada era una carícia,
reia i el seu riure era música,
era bella a la vista i suau al contacte.
Em cuidava i protegia quan ho necessitava,
em donava dolçor, tendresa,
comprensió i amor sense condicions,
per favor Déu, retorna-me-la, perquè no puc viure sense ella!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...