Crèdits subprime

Sempre més , més gran, millor, mai es suficient..., per sobre de les nostres possibilitats reals...
Per això existeixen els crèdits subprime, i per això el final es el que es.

Felicitats culés !!

Increïble, impressionat, ES-PEC-TA-CU-LAR !!
FC Barcelona i "viva la vida" Coldplay

I un en el que es pot apreciar els efectes de l'alcohol.....

Cobdicia i falsa moral

Cavant, per a muntar una tanca que separés el meu terreny del del meu veí, em vaig trobar enterrat en el meu jardí, un vell cofre ple de monedes d'or.
A mi ni em va interessar per la riquesa, em va interessar per lo estrany de la troballa, mai he estat ambiciós i no m'importen massa els béns materials, però igual vaig desenterrar el cofre.
Vaig treure les monedes i les vaig netejar. Estaven tan brutes les pobres...
Mentre les apilava sobre la meva taula, les vaig anar contant...
Constituïen en si mateixes una veritable fortuna.
Solament per passar el temps, vaig començar a imaginar totes les coses que es podrien comprar amb elles. Pensava en lo boig que es posaria un cobdiciós que es topés amb semblant tresor.
Per sort, per sort...no era el meu cas...
Avui va venir un senyor a reclamar les monedes, era el meu veí. Pretenia sostenir el molt miserable que les monedes les havia enterrat el seu avi, i que per tant li pertanyien a ell.
Em va donar tant fàstic que el vaig matar..
Si no l'hagués vist tan desesperat per tenir-les, les hi hauria donat, perquè si hi ha una cosa que a mi no m'importa són les coses que es compren amb diners, això si, no suporto la gent cobdiciosa.

Tot es començar

En un lloc del llunyà orient, hi havia una muntanya molt alta que amb la seva ombra tapava un poble.
I per aquest motiu els nens creixien raquítics.
I una vegada un vell, el més vell de tots, va agafar una d'aquestes culleretes xineses de porcellana i va sortir del poble.
I li diuen els altres:
-On vas avi ?.
-Vaig a la muntanya.
-I que vas a fer ?.
-Vaig a moure la muntanya.
-I amb que la vas a moure ?.
-Amb aquesta cullereta.
-Ja, ja, ja, Mai podràs.
-Si, mai podré, però algú ha de començar a fer-ho.


També podríem explicar-ho d'aquesta altre manera:
" Per caminar cent quilòmetres, primer cal donar un pas."

Saber guanyar, saber perdre

De vegades, les celebracions en cas de guanyar alguna cosa poden ser un a mica, o molt, exagerades i més en el cas del paio del vídeo, veient al final del mateix, el resultat del partit.
S'ha de saber guanyar i saber perdre

Fer bona cara

Portem una màscara quan sortim de casa ?

Music by Ghinzu - Jet Sex, a great Belgium band

Sobre tot, tranquilitat !!

Conta una història procedent de Camerun que un elefant creuava un riu. De cop i volta un dels seus ulls es va sortir de la conca i va caure al fons de l'aigua.
L'elefant, embogit, es va posar a buscar per tot arreu, però en va.
L'ull semblava sens dubte perdut.
Mentre s'agitava enmig del riu, al seu al voltant, els animals aquàtics, els peixos, les granotes, i també els ocells i les gaseles que romanien en la marge, li cridaven:
-Calma't! Tranquil, elefant! Calma't!
Però l'elefant no els escoltava i va seguir buscant l'ull, sense trobar-lo.
-Tranquil! -li cridaven-. Tranquil!
Finalment els va escoltar, es va detenir i els va mirar. Llavors l'aigua del riu es va endur suaument el llot i l'aigua bruta que l'elefant havia aixecat amb el seu moviment. Entre les seves potes va veure l'ull a l'aigua, que s'havia tornat clara.
El va recollir i el va tornar a col·locar en el seu lloc.

CARRIÈRE, JC

Rapinyaires de la comarca

Unes fotos més d'animalons de la comarca.
Aquest cop petites rapinyaires.
La primera es d'un aligot (Buteo buteo), capturant un conill.
Fàcil de veure en terrenys de conreu posat sobre d'algun pal, estaque, o arbre, guaitant alguna possible presa, normalment petits rosegadors, d'aquí el seu nom en castellà ( Busardo ratonero ).
Les següents dues fotos son de un Xoriguer ( Falco tinnunculus ), es de la família dels falcònids, te una tècnica a l'hora de intentar capturar preses coneguda com "fer l'aleta", que consisteix en quedar-se quiet al aire agitant les ales.

Clicar a la foto per veure en gran.






.

Carronyaires de la comarca III

"Desde que tu no me quieres,
yo quiero a los animales
y al animal que mas quiero,
es al buitre carroñero."

-Extremoduro-


Clicar a la foto per veure en gran.





.

Carronyaires de la comarca II

Unes fotos més dels carronyaires de la comarca.
Voltors i el Trencalòs.
Per veure les fotos en gran clica a una d'elles i llavors passar endavant i enredera a els marges superiors dret i esquerra de la foto gran.












continuara........
.