Diàleg budista, o no...

Una vegada un monjo va arribar a un monestir a la recerca d'allotjament.
Segons la tradició el normal era entaular amb el nouvingut un debat sobre diferents aspectes de l'ensenyament budista en el qual es posava a prova tant a l'hoste com als monjos del cenobi.
Però aquell dia tots estaven molt cansats, així que l'abat va decidir que el debat fos a càrrec d'un monjo que, a més de borni, tenia poques llums.
L'abat va decidir aconsellar-ho:
- Com no tens molt coneixement ni facilitat de paraula, procura que el debat es faci en silenci, i a més intenta que sigui el més curt possible.
Al matí següent, l'abat es va trobar amb el visitant, que ja partia.
- Què tal va ser el debat? – va preguntar.
- Pots sentir-te satisfet dels teus monjos; ell va dir ser el més maldestre de tots, però confesso que em va derrotar clarament per la seva elevada comprensió del budisme.
- Explica'm com va ser el diàleg – va pregar l'abat.
- Per començar, jo vaig aixecar un dit, volent expressar al Buda. Ell va contestar aixecant dos dits, fent-me veure que una cosa era el Buda i una altra els seus ensenyaments. Jo llavors vaig aixecar tres dits, indicant al Buda, el seu ensenyament i els seus monjos. Però a continuació ell va llançar un cop de puny contra la meva cara fent-me entendre que tot part d'una comprensió única i definitiva. No vaig saber què contestar, així que, derrotat, marxo del teu monestir.
Instants després va aparèixer el monjo borni, i l'abat li va demanar el relat de l'ocorregut en el debat.
- Aquest home era un maleducat, va començar aixecant un dit recordant-me que jo tenia solament un ull; jo vaig ser benvolent i vaig aixecar els dos dits en senyal que ell afortunadament tenia els dos ulls, però va insistir en l'insult en aixecar els tres dits mostrant que entrar ell i jo teníem tres ulls, així que li vaig donar un cop de puny.
Llavors es va aixecar i es va donar la volta sense dir res.

Conte Zen tradicional