El Samurai i els tres gats

Avui una posta i un conte.


Un samurai tenia a casa seva un ratolí del que no arribava a desembarassar-se'n.
Llavors va adquirir un magnífic gat, robust i valent.
Però el ratolí, més ràpid, es burlava d'ell.
Llavors el samurai canvia el gat per un altre, maliciós i astut.
Però el ratolí va desconfiar del gat i no donava senyals de vida mes que quan aquest dormia.
Un monjo Zen del temple veí deixa llavors al samurai el seu gat.
Aquest tenia un aspecte mediocre, dormia tot el temps, indiferent al que l'envoltava.
El samurai va encongir les espatlles, però el monjo va insistir perquè el deixés a casa seva.
El gat es passa el dia dormint, i ben aviat, el ratolí es confia de nou.
Passava i tornava a passar per davant del gat, visiblement indiferent.
Un dia però, sobtadament, d'una sola urpada, el gat l'atrapa i el va matar.

Ja estan aquí

De les primeres fulles que canvien de colors a la comarca, donant la benvinguda a la tardor. Esperem que aquest any sigui Es-pec-ta-cu-lar!!

Núvols en flames

Quan semblava que l'excés de núvols no deixaria veure la posta..... sorpresa, els núvols es van posar en flames.
I es que ja ha començat la Tardor, que esclatin els colors....



Esperant el "fall follage" a VilaWeb

Música molesta

Avui un vídeo divertit.
El que per uns es música celestial per altres pot arribar a ser lo més carregós del Món i viceversa.

Últimes novetats en roba femenina

Els interessats trucar al número....



I després.... sorpresa o evidencia ?

Adam i Eva

Si encara hi ha algú que creu que venim d'Adam i Eva que miri aquest vídeo....
es impossible !!

Diada Nacional de Catalunya

Segueu arran, que la palla va cara!!
Segueu arran, segueu arran, segueu arran!!

El perro enamorado

Fa dies que un anunci de televisió em cridava l'atenció.
Més que l'anunci en si era la imatge d'un gos cantant una cançó amb una veu molt particular que deia:
Por que cuando te miro tiene que ser de lejos unas veces tan viva otras veces el reflejo...
La cançó es d'un tal Joffre Huguet i es diu Dos estrellas en una Galaxia.
Personalment em sembla un bon tema i un estil de veu fantàstic, diferent....
Espero que tregui més temes com aquest.

El desert i l'oasi

Dues persones estaven perdudes al desert. Estaven morint de fam i de sed.
Finalment, van arribar fins a una paret alta. De l'altre costat podien escoltar el so de una cascada i ocells cantant. Al capdamunt, podien veure les branques d'un abundant arbre que s'estenia sobre la part superior del mur. La seva fruita semblava deliciosa.
Un d'ells les hi va arreglar per a grimpar per la paret i desapareix a l'altre costat.
L'altre, en canvi, va tornar al desert per a ajudar a altres viatgers perduts a trobar el seu camí a l'oasi.

El regal

Una vegada hi havia un gran guerrer. Encara que bastant vell, ell encara podia derrotar a qualsevol rival. La seva reputació es va estendre a tot el país, i molts estudiants es van reunir per a estudiar amb ell.
Un dia, un infame jove guerrer va arribar al poble. Estava determinat a ser el primer home a derrotar al gran mestre. Juntament amb la seva força, tenia una inexplicable habilitat de notar i d'explotar qualsevol debilitat en un adversari. Esperava que el seu rival fes el primer moviment, d'aquesta manera revelant una debilitat, i després copejava amb una despietada força i una velocitat de llampec. Mai, ningú havia durat en un combat amb ell, més enllà del primer moviment.
Molt en contra del consell dels seus preocupats estudiants, el vell mestre va acceptar el desafiament del jove guerrer.
Quan els dos van estar en guàrdia per a la lluita, el jove guerrer va començar a llançar insults al vell mestre. Va llençar escopinades a la seva cara. Durant hores el va atacar verbalment amb cada maledicció i insult conegut pels homes.
Però el vell guerrer simplement estava parat allí, immòbil i tranquil.
Finalment, el jove guerrer es va esgotar. Sabent que havia estat derrotat, va marxar, sentint-se avergonyit.
Una mica decebuts perquè no va lluitar amb el insolente jove, els estudiants es van reunir al voltant del vell mestre i li van preguntar:
- Com va poder vostè aguantar tal indignitat? com el va fer marxar? -.

- Si algú ve donar-vos un regal i vosaltres no l'accepteu -, va contestar el mestre, - a qui pertany el regal? -.