Bla, bla, bla.....

Caminava amb el meu pare, quan es va aturar en una corba i, després d'un petit silenci, em va preguntar:
- Sents alguna cosa més, que el cantar dels ocells?
Vaig aguditzar les meves oïdes i alguns segons després, li vaig respondre:
- Sí, és el soroll d'una carreta.
- Això mateix, - em va dir. - És una carreta buida.
Vaig preguntar al meu pare:
- Com saps que és una carreta buida, si encara no l'hem vist?
Llavors, una vegada més, em va mostrar la seva saviesa:
- És molt fàcil adonar-se'n: 

"Quant mes buida està la carreta, més gran és el soroll que fa"

"Em vaig convertir en adult i fins avui, quan veig una persona parlant massa, interrompent la conversa de tots, sent inoportuna o violenta, presumint del que té, sentint-se prepotent i tractant amb superioritat als altres... O a aquells, que no poden estar, sense l'estímul de parlants, que impedeixen tot tipus de diàleg, tinc la impressió de escoltar la veu del meu pare dient:
- "Com més buida la carreta, major és el soroll que fa" I alhora : "quant gaudeix el cor, quan veiem passar una carreta repleta de càrrega preciosa... Silenciosa... Plena.