Un cadell, perdut en la selva, va veure un tigre que corria cap a ell. Va començar llavors a pensar ràpid, per veure si se li ocorria alguna idea que el salvés del tigre. Llavors va veure uns ossos en el terra i va començar a mossegar-los.
Quan el tigre estava gairebé a punt d'atacar-lo, el cadell va dir en veu alta:
- Ah, aquest tigre que acabo de menjar estava deliciós!
El tigre, llavors, es va parar bruscament i, mort de por, va donar mitja volta i va fugir aterrit mentre pensava:
- Quin cadell més feroç! Per poc em menja a mi també!
Un mico que ho havia vist tot, va anar darrere del tigre i li va explicar com havia estat enganyat pel cadell. El tigre es va posar furiós i va dir:
- Maleït cadell! Ara me les pagarà!
El cadell, llavors, va veure que el tigre s'aproximava ràpidament cap a ell amb el mico assegut damunt i va pensar:
- Ah, mico traïdor! I que faig ara?
Va començar a pensar i de sobte se li va ocórrer una idea: es va posar d'esquena al tigre i quan aquest va arribar a ell i estava preparat per donar-li la primera urpada, el cadell va dir en veu alta:
- Serà mandrós el mico! Fa una hora que li vaig manar que em portés un altre tigre i encara no ha tornat!
EN MOMENTS DE CRISIS, SOLAMENT LA IMAGINACIÓ ÉS MÉS IMPORTANT QUE EL CONEIXEMENT
Albert Einstein
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada