8 de des. 2010

Transitori


Va haver-hi una vegada un rei que va dir als savis de la cort:
-M'estic fabricant un preciós anell. He aconseguit un dels millors diamants possibles. Vull guardar ocult dins de l'anell algun missatge que pugui ajudar-me en moments de desesperació total, i que ajudi als meus hereus, i als hereus dels meus hereus, per sempre. Ha de ser un missatge petit, de manera que càpiga sota el diamant de l'anell.
Tots els qui van escoltar eren savis, grans erudits; podrien haver escrit grans tractats, però donar-li un missatge de no més de dues o tres paraules que li poguessin ajudar en moments de desesperació total. Van pensar, van buscar en els seus llibres, però no podien trobar res.
El rei tenia un ancià servent que també havia estat servent del seu pare. La mare del rei va morir molt jove i aquest servent va cuidar d'ell, per tant, el tractava com si fora de la família. El rei sentia un immens respecte per l'ancià, de manera que també el va consultar. I aquest li va dir:
-No sóc un savi, ni un erudit, ni un acadèmic, però conec el missatge.
-Durant la meva llarga vida a palau, m'he trobat amb tot tipus de gent, i en una ocasió em vaig trobar amb un místic. Era convidat del teu pare i jo vaig estar al seu servei. Quan s'en va anar, com a gest d'agraïment, em va donar aquest missatge (l'ancià ho va escriure en un diminut paper, ho va doblegar i l'hi va donar al rei).
-Però no ho llegeixis -li va dir- roman-lo amagat a l'anell.
-Obre-ho només quan tota la resta hagi fracassat, quan no trobis sortida a la situació.
Aquest moment no va trigar a arribar. El país va ser envaït i el rei va perdre el regne. Estava fugint en el seu cavall per salvar la vida i els seus enemics el perseguien. Estava sol i els perseguidors eren nombrosos. Va arribar a un lloc on el camí s'acabava, no havia sortida: enfront hi havia un precipici i una profunda vall; caure per ell seria la fi. I no podia tornar perquè l'enemic li tancava el camí. Ja podia escoltar el trotar dels cavalls. No podia seguir cap a davant i no hi havia cap altre camí.
De sobte, es va en recordar de l'anell. El va obrir, va treure el paper i allí va trobar un petit missatge tremendament valuós. Simplement deia:
-això també passarà.
Mentre llegia aquestes paraules va sentir que es feia un gran silenci. Els enemics que el perseguien havien d'haver-se perdut en el bosc, o havien d'haver-se equivocat de camí, però la veritat és que a poc a poc va deixar d'escoltar el trot dels cavalls.
El rei se sentia profundament agraït al servent i al místic desconegut. Aquelles paraules havien resultat miraculoses. Va doblegar el paper, va tornar a posar-lo a l'anell, va reunir als seus exèrcits i va reconquerir el regne. I el dia que entrava de nou victoriós a la capital va haver-hi una gran celebració amb música, balls. Ell es sentia molt orgullós de si mateix.
L'ancià estava al seu costat en la carrossa i li va dir:
-Benvolgut rei, li aconsello llegir novament el missatge de l'anell.
-Què vols dir? -va preguntar el rei.
-Ara estic victoriós, la gent celebra la meva volta.
-No estic desesperat i no em trobo en una situació sense sortida.
-Escolta – va dir l'ancià – aquest missatge no és només per a situacions desesperades.
-També és per a situacions plaents.
-No és només para quan estàs derrotat; també és per quan t'asseguis victoriós.
-No és només para quan ets l'últim; també és para quan ets el primer.
El rei va obrir l'anell i va llegir el missatge: “això també passarà”, i novament va sentir la mateixa pau, el mateix silenci, enmig de la munió que celebrava i ballava, però l'orgull, l'ego, havia desaparegut. El rei va poder acabar de comprendre el missatge.
Lo bo era tan transitori com lo dolent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...