6 de febr. 2009
El lleó i les formigues
Un dia el lleó va fer que es reunissin tots els animals de la sabana, del bosc i de la muntanya. Quan tots van arribar davant ell, el pregoner es va pujar a un arbre i va cridar la proclama.
Ordre del Rei Lleó:
Tots els animals, de tot gènere, espècie i grandària, han de reconèixer al lleó com rei, rendint-li obediència. Qui es negui serà castigat!.
Es va escoltar un gran murmuri en l'assemblea dels animals; després una veueta es va alçar protestant. Era el portaveu de les formigues guerreres:
- Nosaltres no acceptem. En la nostra tribu, els nostres avantpassats ens van donar a una reina i nosaltres només obeïm les seves ordres-.
El lleó, amb un rugit desafiador, va respondre: -Tindreu el vostre càstig-.
Tots es van dispersar, els fills del lleó van sortir de caça, van agafar un senglar, el van amagar sota d'unes branques i van anar a cridar al rei.
Les formigues es van reunir des dels quatre punts cardinals i en un moment van cobrir la sabana. Es preparaven per a la gran batalla.
En un moment es van menjar el senglar, deixant-li només els ossos.
Mentrestant el sol havia desaparegut per l'horitzó. Va arribar el lleó, majestuós, amb la seva família. Llavors l'exèrcit de formigues va entrar en acció. De l'herba i de les fulles van ploure sobre els lleons, van grimpar per les seves potes mossegant amb força. Els lleons rugien de dolor, es llençaven sobre l'herba per fregar-se, van intentar escapar, però no podien lluitar en la foscor contra l'enemic omnipresent.
AL matí següent un voltor, passant en vol rasant, va veure espargits els esquelets nus de la família d'aquell que havia volgut imposar-se com rei absolut dels animals.
I continuant el seu camí solitari va pensar que els poderosos no haurien de mai menysprear la força dels petits quan s'uneixen.
Rondalla del poble bantú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada