Reptava un camaleó, plàcid i sigilós baixant d'un arbre. Va arribar al terra -calent i fumejant a causa del sol- i va romandre immòbil, els ulls girant com ruletes en recerca de perills. No en va veure cap, però va escoltar un descomunal rugit que s'acostava i feia vibrar el pis. Quiet com camaleó espantat, l'escamós rèptil va furgar en el seu instint i va apel·lar a la seva millor i mes socorreguda estratègia defensiva: els seus pigments cutanis van adoptar ràpidament el color del seu entorn i va abraçar la invisibilitat. El rugit era ja ensordidor i s'acostava a tota velocitat, però el petit saure va confiar en les habilitats cromàtiques del seu epiteli. I, virant a gris com l'asfalt sobre el qual es trobava, es va creure invisible als ulls de les divuit rodes del MAN TGX V8 (que superava els 90 km/h.)
El camaleó va virar a vermell per primera i última vegada.
Fábula escrita por Epesopopopo va sortir publicada a Barcelona Nro. 53 del 26/11.
pobre animal no li va servir de res canviar de color. pero e estat miran el camion i es una passada
ResponEliminaque guapo