Bellesa Natural

Un sacerdot estava a càrrec del jardí, dins d'un famós temple Zen.
Li havien donat el treball perquè estimava les flors, els arbusts, i els arbres.
AL costat del temple hi havia un altre temple més petit on vivia un mestre Zen molt vell.
Un dia, quan el sacerdot esperava alguns hostes especials, va tenir una cura addicional a atendre el jardí. Va treure les herbes dolentes, va podar els arbusts, va pentinar la molsa, i va passar una llarga estona reunint i ordenant meticulosament totes les fulles seques de tardor. Mentre treballava, el vell mestre ho mirava amb interès a l'altre costat de la paret que separava els temples.
Quan va haver acabat, el sacerdot va retrocedir a admirar el seu treball.
-No és bell?-, li va dir al vell mestre Zen.
-Si-, va contestar l'ancià, -però hi falta alguna cosa. Ajudi'm a passar per sobre d'aquesta paret i ho posaré en ordre per vostè-.
Després de vacil·lar, el sacerdot va aixecar al veterà per damunt de la paret i el va baixar al terra. Lentament, el mestre va caminar fins a l'arbre prop del centre del jardí, el va agafar pel tronc, i el va sacsejar. Les fulles seques van caure de l'arbre regant tot el terra del jardí.
-Això era el que faltava-, va dir l'ancià, -ara vostè pot tornar a posar-me al meu lloc-.