Resoldre problemes

Un gran mestre i un guardià compartien l'administració d'un monestir Zen. Un dia el guardià va morir, i calia substituir-ho.
El gran mestre va reunir a tots els seus deixebles per escollir qui tindria aquest honor. “Vaig a presentar-vos un problema —va dir—. Aquell que ho resolgui primer, serà el nou guardià del temple”.
Va portar al centre de la sala un banc, va posar sobre d'aquest un enorme i bell florer de porcellana amb una bella rosa vermella i va assenyalar: “Aquest és el problema”.
Els deixebles contemplaven perplexes el que veien: els dissenys sofisticats i rars de la porcellana, la frescor i elegància de la flor… Què representava allò? Què fer? Quin era l'enigma? Tots estaven paralitzats. Després d'alguns minuts, un alumne es va aixecar, va mirar al mestre i als altres deixebles, va caminar cap al florer amb determinació i el va tirar al terra.
“Vostè és el nou guardià —li va dir el gran mestre, i va explicar—: Jo vaig ser molt clar, els vaig dir que estaven davant d'un problema.
No importa què tan bells i fascinants siguin, els problemes han de ser resolts.
Pot tractar-se d'un florer de porcellana molt rar, un bell amor que ja no té sentit, un camí que hem d'abandonar però que insistim a recórrer perquè ens porta comoditats.
Només existeix una manera de bregar amb un problema, enfrontant-hi.