Estels de mar

Hi havia una vegada un escriptor que vivia a la vora del mar; en una enorme platja verge on tenia una caseta en la que hi passava temporades escrivint i buscant inspiració per al seu llibre. Era un home intel·ligent i culte i amb sensibilitat sobre les coses importants de la vida.
Un matí mentre passejava a la vora de l'oceà va veure al lluny una figura que es movia de manera estranya com si estigués ballant. En apropar-se va veure que era un noi que es dedicava a agafar estels de mar de la riba i llançar-les una altra vegada al mar.
L'home li va preguntar al jove que estava fent. Aquest li va contestar; "recullo els estels de mar que han quedat encallades i les retorno al mar; la marea ha baixat massa i moltes moriran".
Va dir llavors l'escriptor." Però això que fas no té sentit, primer és el seu destí, moriran i seran aliment per a altres animals i a més hi ha milers d'estels en aquesta platja, mai tindràs temps de salvar-les a totes".
El jove va mirar fixament a l'escriptor, va agafar un estel de mar de la sorra, la va llançar amb força per sobre de les ones i va exclamar " per a aquesta... sí té sentit".
L'escriptor es va marxar una miqueta desconcertat, no podia explicar-se una conducta així. Aquella tarda no va tenir inspiració per escriure i a la nit no va dormir bé, somiava amb el jove i els estels de mar per sobre de les ones.
Al matí següent va córrer a la platja, va buscar al jove i el va ajudar a salvar estels.