Ser el que som...

Hi havia una vegada un camperol que va anar a passejar per un bosc proper.
Tot caminant, va trobar, al terra, una cria d'àguila… Segurament la seva mare, la gran àguila, estava buscant menjar i va caure del niu…
El camperol va agafar la cria i se la va emportar a casa seva.
La va col·locar al galliner juntament amb les gallines.
Aquí va menjar, va beure i va créixer com si fos una gallina.
Van passar diversos anys. Un dia, el camperol va rebre a la seva casa la visita d'un ecologista.
- Ey, amic, què tens aquí?
- On?
- Aquí, al galliner. Aquest ocell no és una gallina… És un àguila. Un àguila real.
- Sí, ja ho sé. És un àguila. Però jo la vaig trobar al bosc i la vaig criar com a gallina. Ja no és àguila. És una gallina com les altres.
- No, no. És i serà sempre un àguila. Té el cor d'àguila. Pot volar a les altures.
- Li dic que no. Ja s'ha tornat gallina, després de tants anys menjant i vivint en el galliner. Mai aconseguirà sortit volant del galliner.
L'ecologista va decidir fer una prova. Va agafar a l'àguila, la va aixecar, i li va dir:
- Tu pertanys al cel i no a la terra. Obre les teves ales i vola!
L'àguila es va quedar fixa sobre el braç estès de l'ecologista. Mirava al seu al voltant. Va veure les gallines allà a baix, menjant grans. I va saltar al costat d'elles.
- No l'hi vaig dir? Ella s'ha transformat en una simple gallina.
- No. Sempre serà un àguila. Demà veurem.
L'endemà, l'ecologista va pujar amb l'àguila al sostre de la casa.
- Tu ets un àguila… Obre les teves ales i vola!
Però quan l'àguila va veure allà a baix a les gallines picotejant el terra, va saltar i es va quedar amb elles.
- No sigui tossut, home. Ja l'hi vaig advertir. S'ha tornar gallina.
- No em rendeixo. Ella té un cor d'àguila. Demà provaré per última vegada.
Al tercer dia, l'ecologista i el camperol es van aixecar molt d'hora. Van agafar l'àguila, la van portar fins a l'alt d'una muntanya.
El sol estava sortint i daurava els becs de la serralada. L'ecologista va aixecar a l'àguila cap a l'alt i li va ordenar:
- Mira al teu al voltant. Tot això és teu. Tu pertanys al cel i no a la terra… Obre les teves ales i vola!
L'àguila tremolava, com si experimentés una nova vida. Però no va volar.
Llavors, l'ecologista la va agafar fermament en direcció al sol perquè els seus ulls s'inundessin de llum i el seu cor sentís la trucada antiga de la seva estirp.
Va ser quan ella va obrir les seves potents ales. I va començar a volar, a volar cap al cel, com l'àguila real que era. Va volar. I mai més va tornar al galliner.

Deixem de ser gallines !!!