Viure com les flors

- Mestre, què haig de fer per no sentir-me molest?
Algunes persones parlen massa, unes altres són ignorants, algunes són indiferents.
Sento odi per aquelles que són mentideres i sofreixo.
- Doncs, viu com les flors!, li va dir el mestre.
- I com és viure com les flors?, va preguntar el deixeble.
- Observa aquestes flors -va continuar el mestre, assenyalant uns lliris que creixien al jardí. Elles neixen al fems, no obstant això són pures i perfumades. Extreuen de l'abonament pudent tot allò que els és útil i saludable, però no permeten que l'agre de la terra taqui la frescor dels seus pètals.
És just angoixar-se amb les pròpies culpes, però no és savi permetre que els vicis dels altres t'incomodin.
Els defectes d'ells són d'ells i no teus. I si no són teus, no hi ha motiu per molestar-se…
Exercita llavors, la virtut de rebutjar tot el mal que ve des de fora i perfuma la vida dels altres fent el bé.
Això, és viure com les flors.