Tres gotes d'aigua

L'Alba va passar un matí prop d'una flor i va sentir pronunciar el seu nom per tres gotes cristal·lines. S'hi va apropar; després posant-se en el cor de la flor, va preguntar afectuosa:
Què desitgen de mi, gotes brillants?
Que vinguis a decidir una qüestió- va dir la primera-.Som tres gotes diferents reunides en diversos punts. Volem que diguis quin de nosaltres val més i com és la més pura.
Accepto; parla tu, gota brillant. I la primera gota tremolosa va parlar així:
Jo vinc dels alts núvols; sóc filla dels grans mars; vaig néixer en l'ample oceà. Després de caminar per mil borrasques, un núvol em va absorbir. Vaig ser a les altures, on brillen els estels, i d'allà, rodant entre rajos, vaig caure en la flor en la qual descanso ara. Jo represento a l'oceà.
Parla tu, gota brillant-va dir l'Alba a la segona.
Jo sóc la rosada que tremola sobre els lliris; sóc germana de la Lluna; sóc germana de les tenebres que es formen quan arriba la nit. Jo represento a l'alba del dia.
I tu? Va preguntar l'Alba a la més petita.
Jo res no valc.
Parla: d'on véns?
Dels ulls d'una mare. Sóc una llàgrima.
Aquesta és la de més valor, és la més pura.
Però jo vaig ser oceà...
Jo atmosfera!...

Sí, tremoloses gotes; més aquesta va ser cor...