La segona persona era una maga. En la seva opinió, l'aigua de la vida era màgica alguna cosa així com un remolí o un guèiser, de manera que podria controlar-la amb un encanteri. Per això, s'havia enfundat en una llarga capa estelada.
La tercera persona era un mercader. En la seva opinió, l'aigua de la vida era tremendament costosa alguna cosa així com una font de perles o de diamants. Per això va decidir omplir-se totes les butxaques de la seva vestimenta amb monedes d'or, amb l'esperança de comprar l'aigua.
Però quan els viatgers van arribar a la seva destinació, es van trobar amb que estaven molt equivocats. En efecte, l'aigua de la vida tenia poc o res a veure amb el que s'havien imaginat.
No era un torrent susceptible de ser intimidat per una mostra de força. Ni tampoc era un remolí que pogués ser encantat per un encanteri. I tampoc era una font de perles o de diamants que pogués comprar-se amb diners. Era, simple i planament, un petit rierol d'aigua dolça. De fet, l'única cosa que feia falta per beneficiar-se dels poders màgics de l'aigua era agenollar-se i beure.
Clar que això va resultar molt més difícil del que haguessin imaginat. El guerrer, amb la seva armadura, era incapaç de posar-se de genolls. D'altra banda, la llarga capa màgica de la maga perdia els poders màgics quan es tacava de fang. I el mercader, amb tants diners a coll, corria el risc que les monedes se li escapessin de les butxaques i es colessin entre les pedres del rierol en el moment en què s'agenollés.
Així que cap dels tres, dempeus com estaven, podia beure del rierol. Només hi havia una solució possible per a cadascun d'ells.
El guerrer es va despullar de l'armadura. La maga va llançar al fang la capa. I el mercader es va treure la roba que havia omplert de monedes. I així, un a un, es van anant agenollant nus, per beure l'aigua del rierol que els concediria la vida eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada