Cavant, per a muntar una tanca que separés el meu terreny del del meu veí, em vaig trobar enterrat en el meu jardí, un vell cofre ple de monedes d'or.
A mi ni em va interessar per la riquesa, em va interessar per lo estrany de la troballa, mai he estat ambiciós i no m'importen massa els béns materials, però igual vaig desenterrar el cofre.
Vaig treure les monedes i les vaig netejar. Estaven tan brutes les pobres...
Mentre les apilava sobre la meva taula, les vaig anar contant...
Constituïen en si mateixes una veritable fortuna.
Solament per passar el temps, vaig començar a imaginar totes les coses que es podrien comprar amb elles. Pensava en lo boig que es posaria un cobdiciós que es topés amb semblant tresor.
Per sort, per sort...no era el meu cas...
Avui va venir un senyor a reclamar les monedes, era el meu veí. Pretenia sostenir el molt miserable que les monedes les havia enterrat el seu avi, i que per tant li pertanyien a ell.
Em va donar tant fàstic que el vaig matar..
Si no l'hagués vist tan desesperat per tenir-les, les hi hauria donat, perquè si hi ha una cosa que a mi no m'importa són les coses que es compren amb diners, això si, no suporto la gent cobdiciosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada