Els dos atuells

Un camperol havia d'anar cada dia a buscar aigua a una font.
Tenia només dos grans atuells que penjava als extrems d'un pal i que duia sobre les espatlles.
Un dels atuells tenia diverses esquerdes per les quals s'escapava l'aigua, de manera que al final de camí només en conservava la meitat, mentre que l'altra era perfecta i mantenia intacte el seu contingut. Això succeïa diàriament.
L'atuell sense esquerdes estava molt orgullós dels seus assoliments doncs se sentia idoni pel fi per el qual va ser creat.
Però el pobre atuell esquerdat estava avergonyit de la seva pròpia imperfecció i de no poder complir correctament la seva comesa.
Així que al cap de dos anys li va dir al camperol: "Estic avergonyit i em vull disculpar amb tu perquè a causa de les meves esquerdes només obtens la meitat del valor que hauries de rebre pel teu treball".
El camperol li va contestar: "Quan tornem a casa vull que miris les bellíssimes flors que creixen al llarg del camí". Així ho va fer l'atuell i, en efecte, va veure moltíssimes flors belles al llarg de la camí; però va seguir sentint-se avergonyit perquè al final només guardava dintre de si la meitat de l'aigua del principi.
El camperol li va dir llavors: "Et vas adonar que les flors només creixen en el teu costat del camí?
Vaig Voler treure el costat positiu de les teves esquerdes i vaig sembrar llavors de flors.
Tots els dies les has regat i durant dos anys jo he pogut recollir-les.
Si no fossis exactament com ets, amb la teva capacitat i les teves limitacions, no hagués estat possible crear aquesta bellesa.
Tots som atuells esquerdats per alguna part, però sempre existeix la possibilitat d'aprofitar les esquerdes per a obtenir bons resultats."