6 de març 2009

Un bri d'herba


Un bri d'herba va dir a una fulla caiguda d'un arbre a la tardor:
-Quant soroll fas al caure! Espantes tots els meus somnis d'hivern-.
La fulla va replicar indignada:
-Tu, nascuda al baix i habitant del baix, ets insignificant i incapaç de cantar! Tu no vius a les altures i no pots reconèixer el so d'una cançó!- La fulla de tardor va caure al terra i es va dormir.
I quan va arribar la primavera va despertar novament del seu somni i era un bri d'herba.
I quan va arribar la tardor, i va ser presa del seu somni hivernal, surant a l'aire van començar a caure-li les fulles damunt. Va murmurar per a si mateixa:
-Oh, aquestes fulles de tardor! Fan tant soroll! espanten tots els meus somnis d'hivern!-.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...