Els millors amics

Un home, el seu cavall i el seu gos anaven per una carretera en una tempesta. Quan passaven prop d'un arbre enorme va caure un llamp i els tres van morir fulminats.
Però l'home no es va adonar que ja havia abandonat aquest món, i va prosseguir el seu camí amb els seus dos animals (de vegades els morts triguen un cert temps abans de ser conscients de la seva nova condició…)
La carretera era molt llarga i amb molta pendent. El sol era molt intens, i ells estaven suats i assedegats.
En una corba del camí van albirar un portal magnífic, tot de marbre que conduïa a una plaça pavimentada amb blocs d'or, en el centre d'ella hi havia una font d'on emanava aigua cristal·lina. El caminant es va dirigir a l'home que custodiava l'entrada.
- Bon dia, diu ell.
- Bon dia, va respondre l'home
- Quin lloc és aquest tan bufó?, va preguntar.
- Això és el Cel – va ser la resposta.
- Què bé que arribem al Cel! Estem amb molta set – va dir l'home.
- Pot entrar a beure aigua quan vulgui – va dir el guàrdia, indicant la font.
- El meu cavall i el meu gos també estan assedegats.
- Ho lamento – va dir el guarda. Aquí no es permet l'entrada d'animals.
L'home va quedar desconcertat, doncs la seva set era gran. Però ell no estava disposat a beure deixant als seus amics amb set. Així que va prosseguir el seu camí.
Després de molt caminar turó amunt, amb la set i el cansament multiplicats, van arribar a un lloc l'entrada del qual estava assenyalada per una porta vella semi-oberta. La porta conduïa a un camí de terra, amb arbres a banda i banda fent ombra. A l'ombra d'un dels arbres hi havia un home ajagut.
- Bon dia – va dir el caminant.
- Bon dia – va dir l'home.
- Tenim molta set jo, el meu cavall i el meu gos.
- Hi ha una font entre aquelles pedres – va dir l'home. Podeu beure quant vulgueu.
L'home, el cavall i el gos van anar fins a la font i van calmar la seva set.
- Moltes gràcies – va dir en sortir.
- Tornin quan vulguin – va dir l'home.
- A propòsit – va dir el caminant, quin és el nom d'aquest lloc?
- El Cel – va respondre l'home.
- Cel? Però si l'home que hi ha més a baix, al costat del portal de marbre, va dir que aquell era el Cel.
- Allò no és el Cel, això és l'Infern.
- Però llavors, va dir el caminant, aquesta informació falsa ha de causar grans confusions.
- De cap manera, va respondre l'home. En realitat, ells ens fan un gran favor perquè allà queden les persones que són capaces d'abandonar als seus millors amics.

Timelapse d'Aurora Boreal a Tromsø, Noruega

Tor Even Mathisen ha fet aquest vídeo, mostrar-nos algunes imatges d'Aurores Boreals impressionants, preses des de Tromsø, a Noruega, amb la seva Cànon 5D Mark II i compostes en un timelapse amb música de Per Wollen.

L'arbre dels problemes

Havia contractat un fuster per ajudar-me a reparar la meva vella granja. Ell acabava de finalitzar el seu primer dia de treball que havia estat molt dur. La seva serra elèctrica s'havia espatllat el que li havia fet perdre molt temps i ara el seu antic camió es negava a arrencar.
Mentre el portava a la seva casa, va romandre en silenci. Una vegada que arribem, em va convidar a conèixer a la seva família. Ens dirigíem a la porta de la seva casa i es va detenir breument enfront d'una preciosa olivera centenària. Va tocar el tronc amb les dues mans.
En entrar a la seva casa, va ocórrer una sorprenent transformació. La seva bronzejada cara somreia plenament. Va abraçar als seus dos petits fills i li va fer un petó a la seva esposa. L'energia havia canviat completament.
Posteriorment em va acompanyar fins al cotxe.
Quan passem prop de l'olivera, vaig sentir curiositat i li vaig preguntar sobre el que havia vist quan varen arribar.
- Aquest és el meu arbre dels problemes, – va contestar.
- Se que no puc evitar tenir problemes durant el dia com avui en el treball per exemple, però no vull portar aquests problemes a la meva casa. Així que quan arribo aquí a la nit penjo els meus problemes a l'arbre. Després al matí quan surto de la meva casa els recullo una altra vegada.
- El curiós és, – va dir somrient – que quan surto al matí a recollir els problemes de l'arbre, ni remotament en trobo tants com els que recordo haver deixat la nit anterior.

Dean´s Blue Hole

El Dean´s Blue Hole (en anglès) és el forat blau més profund del món amb uns 202 metres, i es troba en la badia oest de Clarence Town, a Long Island, Illes Bahames. Gairebé duplica la mitjana dels forats blaus, que normalment assoleixen una profunditat de 109 metres, la qual cosa converteix al Dean´s Blue Hole en un cas molt excepcional. És de forma més o menys circular en la superfície, amb un diàmetre que van de 25 a 35 metres (80 a 120 peus). Després de descendir 20 metres (60 peus), el forat s'eixampla considerablement en una caverna amb un diàmetre de 100 metres (330 peus). És el lloc ideal per als amants del busseig.

Diàleg budista, o no...

Una vegada un monjo va arribar a un monestir a la recerca d'allotjament.
Segons la tradició el normal era entaular amb el nouvingut un debat sobre diferents aspectes de l'ensenyament budista en el qual es posava a prova tant a l'hoste com als monjos del cenobi.
Però aquell dia tots estaven molt cansats, així que l'abat va decidir que el debat fos a càrrec d'un monjo que, a més de borni, tenia poques llums.
L'abat va decidir aconsellar-ho:
- Com no tens molt coneixement ni facilitat de paraula, procura que el debat es faci en silenci, i a més intenta que sigui el més curt possible.
Al matí següent, l'abat es va trobar amb el visitant, que ja partia.
- Què tal va ser el debat? – va preguntar.
- Pots sentir-te satisfet dels teus monjos; ell va dir ser el més maldestre de tots, però confesso que em va derrotar clarament per la seva elevada comprensió del budisme.
- Explica'm com va ser el diàleg – va pregar l'abat.
- Per començar, jo vaig aixecar un dit, volent expressar al Buda. Ell va contestar aixecant dos dits, fent-me veure que una cosa era el Buda i una altra els seus ensenyaments. Jo llavors vaig aixecar tres dits, indicant al Buda, el seu ensenyament i els seus monjos. Però a continuació ell va llançar un cop de puny contra la meva cara fent-me entendre que tot part d'una comprensió única i definitiva. No vaig saber què contestar, així que, derrotat, marxo del teu monestir.
Instants després va aparèixer el monjo borni, i l'abat li va demanar el relat de l'ocorregut en el debat.
- Aquest home era un maleducat, va començar aixecant un dit recordant-me que jo tenia solament un ull; jo vaig ser benvolent i vaig aixecar els dos dits en senyal que ell afortunadament tenia els dos ulls, però va insistir en l'insult en aixecar els tres dits mostrant que entrar ell i jo teníem tres ulls, així que li vaig donar un cop de puny.
Llavors es va aixecar i es va donar la volta sense dir res.

Conte Zen tradicional

Abraça't a la vida

Anunci per conscienciar de la importància de portar sempre cordat el cinturó de seguretat al cotxe.
Impactant, sense haver de recorre a escenes macabres.

La Parábola del Tonto

Love of Lesbian és un grup de pop-rock indie espanyol radicat a Barcelona que està en actiu des de 1996. Després de tres discos en anglès, van decidir cantar en castellà, llengua en la que han tret els seus darrers tres discs.
Són un dels grups més apreciats per la crítica de l'escena indie estatal, sobretot a partir de la publicació de Maniobras de escapismo l'any 2005. En aquest disc Love of Lesbian va passar a utilitzar el castellà enlloc de l’anglès en les seves lletres. Gràcies a aquest disc i al següent "Cuentos chinos para niños del Japón" van consolidar-se com a una de les millors bandes indies en castellà.
A finals de març de 2009 van publicar el seu nou àlbum, “"1999 ( o Cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando la luna)"”, aquest en la seva primera setmana a la venta , va ser el número 33 de la llista oficial de vendes a Espanya.

La Princesa i el Drac

A causa de les malifetes del seu pare, una jove princesa anomenada Aris havia de ser lliurada a un terrible drac. Quan el rei i la reina l'hi van dir, va témer per la seva vida. Però recuperat el seu ànim, es va dirigir al mercat a la recerca d'una dona sàvia, que havia educat a dotze fills i vint-i-nou néts, i coneixia la senda dels dracs i dels homes.
La dona sàvia li va dir a Aris que havia de casar-se amb el drac, però que hi havia maneres adequades d'apropar-se-li.
Després li va donar instruccions per a la nit de noces. En concret, va instar a la princesa a portar deu bells vestits de núvia, un damunt de l'altre.
Es va celebrar les noces. Va tenir lloc un banquet a palau, després del qual el drac es va emportar a la princesa a la seva alcova. Quan el drac es va aproximar al la seva esposa, ella el va detenir dient que s'havia de treure amb molta cura els seus vestits abans d'oferir-li el seu cor. També ell (li va comminar instruïda per la dona sàvia) s'havia de treure la roba amb cura. Al que va accedir.
-A mesura que em tregui un vestit, has de fer el mateix-. Llavors es va treure el primer dels vestits i va observar com el drac es treia la primera capa d'escates. Encara que era dolorós, el drac ho havia fet abans periòdicament. Però llavors la princesa es va treure un altre vestit, i després el següent. El drac va comprovar que en cada ocasió s'havia de treure una capa més profunda d'escates. En arribar al cinquè, el drac va començar a plorar profundament amb llàgrimes de dolor. Però la princesa va prosseguir.
Amb cada capa successiva la pell del drac es tornava cada vegada més tendra i la seva forma s'estovava. Es tornava cada vegada més lleuger. Quan la princesa es va treure el desè vestit, el drac va alliberar l'últim vestigi de la forma de drac i va sorgir com a home, un bell príncep els ulls del qual brillaven com els de un nen, alliberat per fi del conjur de la seva forma de drac. La princesa Aris i el seu nou espòs van poder llavors dedicar-se als plaers de la lluna de mel, per satisfer l'últim consell d'aquesta sàvia dona que tenia dotze nens i vint-i-nou néts.

Història tradicional sueca.

L'univers està fet d'històries, no d'àtoms 
- Muriel Rukeyser -