Els tres cranis

"En el Sostre del Món, o sigui en el Tibet, un pelegrí, amb motiu d'una llarga peregrinació a un dels santuaris més sagrats, va trobar tres cranis.
La notícia es va estendre per tot arreu i va arribar fins al rei. Els tres cranis s'havien trobat junts i ningú sabia de la seva procedència. El rei va sentir gran curiositat pel succés i va ordenar que li portessin els cranis. Els va col·locar davant seu, els va observar i es va preguntar: «A qui pertanyerien aquests cranis? Quina classe de persones serien els seus propietaris?» I va quedar pensatiu i es va dir:

« M'agradaria saber quina de les tres persones era la més bondadosa».
El monarca era un home jove, que valorava la benevolència en els éssers humans. Aquells cranis l'intrigaven. Com investigar alguna cosa sobre ells? Llavors li van parlar d'un lama‑metge forense.
‑ Feu-li venir ‑va ordenar el rei‑. Vull veure a aquest lama‑metge al més aviat possible.
Uns dies després, procedent del seu monestir en remotes terres del País de les Neus, va arribar el lama‑metge.
‑ Tinc coneixement que ets no només un piadós lama, sinó un gran forense. No et vaig a lliurar una tasca fàcil, però confio en tu. Mira aquests tres cranis. Els va trobar un pelegrí en una de les seves peregrinacions. Estaven junts i jo no he pogut deixar de preguntar-me quin d'ells pertanyia a la millor persona entre les tres. Podràs esbrinar-ho?
‑Necessito uns dies, majestat‑va dir el lama serenament‑. En aquest temps espero poder portar-vos una resposta que us satisfaci.
‑ També jo ho espero ‑va concloure el rei.
El lama‑metge es va en-portar els cranis. Durant uns dies es va tancar en la cel·la d'un monestir a investigar minuciosament sobre els mateixos. En principi no era una tasca senzilla.
Uns dies després, el lama‑metge va acudir a visitar al monarca. El rei no podia dissimular la seva impaciència.
‑ Has descobert alguna cosa?
‑ Sí, senyor, tinc la resposta.
Va col·locar els tres cranis sobre una taula i va assenyalar un d'ells.
‑ Aquest, segur, era el crani de la persona més bondadosa.
‑ Segur? va preguntar escèptic el rei -Vull una explicació convincent.
El lama-metge es va expressar així:
‑ Vaig agafar un dels cranis i vaig passar un filferro per un de les oïdes i vaig observar que el filferro sortia directament per l'altra oïda. Sens dubte es tractava d'una persona a la qual no escoltava als altres, li entrava per una oïda i li sortia per l'altre.
El lama-metge va retirar aquest crani i va afegir:
‑ Mireu, majestat, aquest altre crani. Ho vaig investigar a fons. Vaig introduir un filferro per l'oïda i el mateix va sortir directament per la boca. Era el crani d'una persona que, indiscretament, explicava a l'acte tot el que havia escoltat.
El monarca no va poder reprimir el riure. Després es va posar seriós i va dir:
‑ I el tercer crani?
El lama-metge va prendre entre les seves mans el tercer crani i va afegir:
‑ Senyor, aquest crani és el que pertanyia a la persona més bondadosa. Per què? Us ho explicaré. Vaig recórrer de nou a la prova del filferro.
Vaig inserir el filferro per un de les oïdes i aquest va aparèixer pel cor. Així s'evidencia que aquesta persona escoltava amb amor als altres i sabia guardar els seus secrets. No era solament la més bondadosa, sinó també la més sàvia i prudent.
El monarca, molt complagut, va dir:
‑ Si ets tan bon lama com a forense, no dubto que aconseguiràs la il·luminació.
El lama‑metge no va voler cap recompensa. En una humil mula va tornar al seu monestir.