Realitzar un somni

Una petita eruga caminava un dia en direcció al sol.
Molt prop del camí es trobava una llagosta. -cap on et dirigeixes?, li va preguntar.
Sense deixar de caminar, l'eruga va contestar: -Vaig tenir un somni... Anit vaig somiar que des de la punta de la gran muntanya jo mirava tota la vall. Em va agradar el que vaig veure en el meu somni i he decidit realitzar-ho.
Sorprès, la llagosta va dir mentre el seu amic s'allunyava: -Has d'estar boig!, Com podràs arribar fins a aquell lloc? -Tu, una simple eruga! Una pedra serà una muntanya, un petit toll un mar i qualsevol tronc una barrera infranquejable.
Però l'eruga ja estava lluny i no el va escoltar. Els seus diminuts peus no van deixar de moure's.
De sobte es va sentir la veu d'un escarabat: -Cap on et dirigeixes amb tanta obstinació?
Suant ja l'eruga, li va dir esbufegant: -Vaig tenir un somni i desig-ho realitzar-ho, pujaré a aquesta muntanya i des d'aquí contemplaré tot el nostre món.
L'escarabat no va poder aguantar el riure, va deixar anar la riallada i després va dir: -Ni jo, amb potes tan grans, intentaria una empresa tan ambiciosa.
L'escarabat va caure al terra tombat del riure mentre l'eruga va continuar el seu camí, havent avançat ja uns quants centímetres.
De la mateixa manera, l'aranya, el talp, la granota i la flor van aconsellar al nostre amic a desistir. No ho aconseguiràs mai! -li van dir-, però en el seu interior hi havia un impuls que l'obligava a seguir.
Ja esgotat, sense forces i a punt de morir, va decidir parar a descansar i construir amb el seu últim esforç un lloc on pernoctar. -Estaré millor, va ser l'últim que va dir, i va morir.
Tots els animals de la vall durant dies van estar mirant les seves restes. Aquí estava l'animal més boig del poble. Havia construït amb la seva tomba un monument a la insensatesa. Aquí estava un dur refugi, digne d'un que va morir per voler realitzar un somni irrealitzable.
Un matí en la qual el sol brillava d'una manera especial, tots els animals es van congregar entorn "d'allò" que s'havia convertit en un advertiment per als atrevits.
De sobte van quedar atònits. Aquella petxina dura va començar a trencar-se i amb sorpresa van veure uns ulls i una antena que no podia ser la de l'eruga que creien morta.
A poc a poc, com per donar-los temps de reposar-se de l'impacte, van anant sortint les belles ales de colors d'aquell impressionant ser que tenien davant d'ells: Una papallona.
No va haver-hi res que dir, tots sabien el que faria. S'aniria volant fins a la gran muntanya i realitzaria un somni, el somni pel qual havia viscut, pel qual havia mort i pel qual havia tornat a viure. Tots s'havien equivocat.
Tots podem realitzar un somni, visquem per ell, intentem aconseguir-ho, posem la vida en això i si ens adonem que no podem, potser necessitem fer una aturada en el camí i experimentar un canvi radical en les nostres vides i llavors, amb un altre aspecte, amb altres possibilitats ho aconseguirem.
L'èxit de la vida no es mesura pel que has aconseguit, sinó pels obstacles que has hagut d'enfrontar en el camí.