Parar un moment

Expliquen que en un poble d'alta muntanya convivien dos germans que van resultar ser dos hàbils llenyataires.
Sempre competien per saber quin dels dos era el millor: comparaven el temps que trigava cadascun a talar un arbre de característiques similars al que ja havia tallat l'altre… I el que menys trigava era reconegut com a guanyador.
Cansats que el vencedor fos variant constantment –perquè un dia guanyava un, però l'endemà guanyava l'altre- van optar per fer una prova de major envergadura que li atorgués al guanyador el títol de campió durant un any sencer. Van seleccionar 66 arbres -33 per a cadascun dels germans-, els van marcar amb senyals de color i van acordar que el que acabés abans de tallar tots els seus seria el millor llenyataire del poble.
Ningú es va atrevir a afegir-se a l'aposta perquè tots sabien de la infinita superioritat dels germans. Tots dos es van posar a talar com a bojos, la seva força i destresa era admirada pel públic que els contemplava. A poc a poc, el germà menor va començar a destacar sobre el més gran… El benjamí portava 15 arbres tallats, mentre que el més gran només en portava 6…
Hores més tard, el menor ja portava talats 20, i el seu germà només 7… A primera hora de la tarda el més jove dels dos havia tallat trenta arbres i el més gran només 9… Quan l'hi ho van comunicar, no va entendre el motiu del retard del seu germà i, preocupat, deixa de talar i va anar a visitar-lo.
El va trobar suós, vermell, amb les venes marcades del fron i coll, donant feroços cops amb el destral a un arbre que amb prou feines es ressentia… Després d'observar durant prop d'un minut, es va apropar amb cura i, tocant l'espatlla del seu germà (que no deixava de colpejar amb la destral el tronc) li va dir:
“Germà, has vist que la teva destral ja no té tall, que està destrossada? No hauries de parar un moment i afilar-la?”.
Pots imaginar quin va ser la resposta del germà gran?
La seva contestació va ser la mateixa que sovint emprem molts de nosaltres i és la raó d'aquesta història:
“No, no puc parar!!!! No veus que no tinc temps? Tu em vas guanyant!”.