Humilitat

"Per descomptat que puc caçar un ren", havia afirmat Ojibwa, responent a les crítiques del seu avi, que el considerava massa jove i inexpert. No obstant això, després de passar tres dies sol en el bosc, la tasca ja no semblava tan senzilla.
El primer dia, Ojibwa va trobar la pista d'un ren i el va seguir d'a prop, però el sol es va posar abans que pogués aconseguir-ho.
El segon dia. Ojibwa va sorprendre a un altre ren bevent en un rierol; va treure el seu arc, es va aproximar al rierol i va trepitjar, sense adonar-se, algunes branques seques que van cruixir espantant a la seva presa.
El tercer dia, Ojibwa va localitzar a una família de rens que es refugiava darrere d'uns penyals, però quan començava a apropar-se va escoltar el grunyit d'un ós i va grimpar dalt un arbre per posar-se fora de perill. Per descomptat que quan va baixar de l'arbre els rens havien abandonat el seu amagatall.
La nit del tercer dia, Ojibwa es trobava en un clar del bosc donant-li voltes al seu fracàs i considerant la possibilitat de tornar al campament, sense pena ni glòria, quan de sobte va escoltar un so i va percebre un resplendor estrany.
Després del so va venir una veu:
-Sóc Kitchi Manitú, no tinguis por -va dir la veu.
-Oh, Kitchi Manitú! Necessito la teva ajuda.
-Per tornar al campament amb la cua entre les cames no necessites l'ajuda de Kitchi Manitú.
-Estic decidit a intentar-ho una vegada més, però no sé com.
-El primer dia vas fallar perquè et va faltar rapidesa, el segon dia vas fallar perquè et va faltar sigil i el tercer dia... bé, acceptem que el tercer dia vas ser simplement un covard. Necessites que, la força, creixi dins teu. Per a això hauràs d'internar-te en el bosc dels bedolls: passaràs dos dies amb les seves nits assegut en la pedra més plana que trobis en aquell bosc. Posaràs la teva mirada i la teva atenció en els troncs dels arbres, en cap altra cosa. Al final del segon dia es presentarà el teu animal protector i t'indicarà un camí.
Ojibwa va seguir les instruccions amb tota cura; va romandre atent i quiet dos dies amb les seves nits. Al final del segon dia, tal com Kitchi Manitú ho havia anunciat, va arribar un animal, un castor d'ulls més aviat grans. El castor es va anunciar copejant la seva gruixuda cua contra el terra, i quan va notar que Ojibwa l'havia vist es va arrencar a córrer. En aquest moment Ojibwa va recordar que el seu primer fallo va ser la falta de rapidesa, de manera que va començar a córrer darrere del castor.
Després d'una estona, el castor va passar a pocs metres d'un gegantesc ós que esgarrapava l'escorça d'un avet. Ojibwa va recordar que la seva tercera falla havia estat sucumbir davant la por, i va seguir corrent darrera del castor, ignorant la presència de l'ós.
Finalment el castor va entrar a la zona més espessa del boscatge i va detenir la seva carrera, donant pas a una marxa lenta. Ojibwa va recordar que la seva segona falla havia estat la falta de sigil, i va començar a caminar tan suau i discretament que els seus mocassins no feien cap soroll. Així es van apropar a un ren que mastegava herbes i treia de tant en tant la llengua.
Ojibwa va apuntar amb el seu arc i es disposava a llançar la fletxa quan el ren va desaparèixer. No es va escapar, no es va moure; simplement va desaparèixer. En el lloc on havia estat el ren va sorgir un resplendor...Kitchi Manitú.
-Ja has après suficient ara com ara -va dir el Gran Esperit-. No dubto que un dia, molt aviat, siguis un bon caçador. Ara torna al campament i digues-li al teu avi que tenia raó, que et falta molta experiència. Si ho fas, afegiràs a tot el que has après una lliçó d'humilitat.