El valor del silenci

Nosaltres els indis sabem del silenci. No li tenim por.
De fet, per a nosaltres és més poderós que les paraules.
Els nostres ancians van ser educats en les maneres del silenci i ells ens van transmetre aquest coneixement a nosaltres.
Observa, escolta i després actua, ens deien.
Aquesta és la manera de viure.
Observa als animals per veure com cuiden a les seves cries.
Observa als ancians per veure com es comporten.
Observa a l'home blanc per veure què vol.
Sempre observa primer, amb cor i la ment quietes, i llavors aprendràs.
Quan hagis observat prou, llavors podràs actuar.
Amb vosaltres és al contrari.
Vosaltres apreneu parlant.
Premien als nens que parlen més a l'escola.
A les seves festes tots tracten de parlar.
En el treball sempre estan tenint reunions en les quals tots interrompen a tots, i tots parlen cinc, deu o cent vegades.
I li diuen "resoldre un problema".
Quan estan en una habitació i hi ha silenci, es posen nerviosos.
Han d'omplir l'espai amb sons.
Així que parlen impulsivament, fins i tot abans de saber el que van a dir.
A la gent blanca li agrada discutir.
Ni tan sols permeten que l'altre acabi una frase. Sempre interrompen.
Per als indis això és molt irrespectuós i fins i tot molt estúpid.
Si tu comences a parlar, jo no vaig a interrompre't. T'escoltaré.
Potser deixi d'escoltar-te si no m'agrada el que estàs dient.
Però no vaig a interrompre't.
Quan acabis, prendré la meva decisió sobre el que vas dir, però no et diré si no estic d'acord, tret que sigui important.
En cas contrari, simplement em quedaré callat i m'allunyaré.
M'has dit el que necessito saber. No hi ha res més que dir.
Però això no és suficient per a la majoria de la gent blanca.
La gent hauria de pensar en les seves paraules com si fossin llavors.
Haurien de plantar-les i després permetre'ls créixer en silenci.
Els nostres ancians ens van ensenyar que la terra sempre ens està parlant, però que hem de guardar silenci per escoltar-la.

Existeixen moltes veus a més de les nostres.

Moltes veus...

Kent Nerburn