El calidoscopi

Existia un home que per culpa de una guerra en la qual va haver de participar de jove, va perdre la vista. Aquest home, per poder subsistir i continuar amb la seva vida, va desenvolupar una gran habilitat i destresa amb les seves mans, la qual cosa li va permetre destacar-se com un fantàstic artesà; no obstant això, el seu treball no li permetia més que assegurar-se el mínim per subsistir.
Un Nadal va voler obsequiar-li alguna cosa al seu fill de cinc anys, qui mai havia conegut més joguines que les andròmines del taller del seu pare amb els quals fantasiava regnes i aventures. El seu pare va tenir llavors la idea de fabricar-li, amb les seves pròpies mans un bell calidoscopi com un que ell va tenir en la seva infantesa.
A les nits va estar recol·lectant pedres de diversos tipus que triturava en desenes de parts, trossos de miralls, vidres, metalls,... Després del sopar de la nit de Nadal va poder, finalment imaginar a partir de la veu del petit, el somriure del seu fill en rebre el preciós regal. El nen no cabia en si de emoció que aquell increïble regall de Nadal que li havia portat de les mans rugoses del seu pare cec.
Durant els dies i les nits següents el nen anava a tots els llocs portant el preuat regal, i amb ell va tornar a les seves classes a l'escola del poble. En el descans entre classe i classe, el nen va exhibir i va compartir ple d'orgull la seva joguina amb els seus companys que es mostraven fascinats amb aquella meravella.
Un d'aquells petits, tal vegada el més gran del grup, finalment es va apropar al fill de l'artesà i li va preguntar amb molta intriga: "Ostres!, quin meravellós calidoscopi t'han regalat...on t'ho van comprar?, no he vist mai res igual al poble..."
I el nen, orgullós de poder revelar aquella veritat emocionant des del seu petit cor, li va contestar: "No, no m'ho van comprar en cap lloc... m'ho va fer el meu pare" Al que l'altre petit va replicar amb cert to d'incredulitat: "El teu pare?...impossible... si el teu pare està cec!"
El nostre petit amic es va quedar mirant al seu company, i al cap d'una pausa de segons, va somriure com solament un portador de veritats absolutes pot fer-ho, i li va contestar:
"Sí... el meu pare és cec..., però dels ulls.....   NOMÉS DELS ULLS..."