Retro Skate

Tot i ser un vídeo del 2010, sembla més antic al estar realitzat i filmat amb estil "retro".

El paper arrugat

El meu caràcter impulsiu, quan era nen em feia entrar en còlera a la menor provocació, la majoria de les vegades després d'un d'aquests incidents, em sentia avergonyit i m'esforçava per consolar a qui havia ofès.
Un dia el meu mestre, que em va veure donant excuses després d'una explosió d'ira, em va portar al saló i em va lliurar un full de paper llis i em va dir:- Rebrega-ho!
Sorprès vaig obeir i vaig fer amb ell una boleta.- Ara -va tornar a dir-me- deixa-ho com estava abans.
Per descomptat que no vaig poder deixar-ho com estava, per més que vaig tractar el paper va quedar ple de plecs i arrugues.
El cor de les persones -em va dir- és com aquest paper... La impressió que en ells deixes, serà tan difícil d'esborrar com aquestes arrugues i aquests plecs.
Així vaig aprendre a ser més comprensiu i pacient. Quan sento ganes d'esclatar, recordo aquest paper arrugat.la impressió que deixem en els altres és impossible d'esborrar...Més quan fem mal amb les nostres reaccions o amb les nostres paraules... Després volem esmenar l'error però ja és massa tard.
Algú va dir alguna vegada... "Parla quan les teves paraules siguin tan suaus com el silenci".

Islàndia

Genial vídeo promocional d'Islàndia amb la música de Emiliana Torrini amb el tema Jungle Drum. Un país que ha de ser bonic de visitar. Inspired by Iceland té una pàgina on es pot trobar informació sobre com visitar l'illa entre altres coses.

Ob-La-Di, Ob-La-Da

Divertida versió de cançó de The Beatles "Ob-La-Di, Ob-La-Da", originalment gravada en el seu àlbum doble homònim, The Beatles (també conegut com L'Àlbum Blanc).

Fabricar iguals

Juan Sinpiernas era un home que treballava com a llenyataire.
Un dia Juan va comprar una moto-serra pensant que això alleugeriria molt el seu treball.
La idea hagués estat molt feliç si ell hagués tingut la precaució d'aprendre a utilitzar primer la serra, però no ho va fer.
Un matí mentre treballava en el bosc, l'udol d'un llop va fer que el llenyataire es descurés... La moto-serra va lliscar entre les seves mans i Juan es va accidentar ferint-se de gravetat en les dues cames.
Res van poder fer els metges per salvar-les, així que Juan Sinpiernas, com si fos víctima de la profètica determinació del seu nom, va quedar definitivament prostrat en una butaca per la resta de la seva vida.
Juan va estar deprimit durant mesos per l'accident i després d'un any, va semblar que a poc a poc començava a millorar.
No obstant això, alguna cosa va conspirar contra la seva recuperació psíquica i imprevistament, Juan va tornar a caure en una profunda i increïble depressió.
Els metges el van derivar a psiquiatria.
Juan Sinpiernas, després d'una petita resistència, va fer la consulta.
El psiquiatre era amable i contenidor. Juan va agafar confiança ràpidament i li va explicar els fets que van derivar en el seu estat d'ànim.
El psiquiatre li va dir que comprenia la seva depressió. La pèrdua de les cames -va dir- era realment un motiu molt normal per a la seva angoixa.
- És que no és això, doctor -va dir Juan- la meva depressió no té a veure amb la pèrdua de les cames. No és la discapacitat el que més em molesta. El que més em dol és el canvi que ha tingut la relació amb els meus amics.
El psiquiatre va obrir els ulls i es va quedar mirant-lo, esperant que Juan Sinpiernas completés la seva idea.
- Abans de l'accident els meus amics em venien a buscar tots els divendres per anar a ballar. Una o dues vegades a la setmana ens reuníem a banyar-nos al riu i fer carreres nadant. Fins uns dies abans de la meva operació alguns dels amics sortíem els diumenges de matí a córrer per l'avinguda costanera. No obstant això, sembla que pel fet d'haver sofert l'accident, no només he perdut les cames, sinó que he perdut a més les ganes dels meus amics de compartir coses amb mi. Cap d'ells m'ha tornat a convidar des de llavors.
El psiquiatre el va mirar i es va somriure...
Li costava creure que Juan Sinpiernas no estigués entenent l'absurd del seu plantejament...
No obstant això, el psiquiatre va decidir explicar-li clarament el que passava. Ell sabia millor que ningú que la ment té ressorts tan especials que poden fer que un es torni incapaç d'entendre el que és evident i obvi.
El psiquiatre li va explicar a Juan Sinpiernas que els seus amics no l'estaven evitant per desamor o rebuig. Encara que fos dolorós, l'accident havia modificat la realitat. Li agradés o no, ell ja no era el company per fer aquestes mateixes coses que abans compartien...
-Però Dr. -va interrompre Juan Sinpiernas- jo sé que puc nedar, córrer i fins i tot ballar. Per sort, vaig poder aprendre a millorar la meva cadira de rodes i sé que res d'això m'està vedat...
El doctor el va asserenar i va seguir el seu raonament: Per descomptat que no hi havia res en contra que ell seguís fent les mateixes coses, és més, era importantíssim que seguís fent-les. Simplement, era difícil seguir pretenent compartir-les amb les seves relacions de llavors.
El psiquiatre li va explicar a Juan que en realitat ell podia nedar, però havia de competir amb els qui tenien la seva mateixa dificultat... que podia anar a ballar, però en clubs i amb uns altres a els qui també els faltés les cames... podia sortir a entrenar-se per la costanera, però havia d'aprendre a fer-ho amb altres discapacitats.
Juan havia d'entendre que els seus amics no estarien amb ell ara com abans, perquè ara les condicions entre ell i ells eren diferents....
Ja no eren els seus iguals.
Per poder fer aquestes coses que ell desitjava fer i altres més, era millor acostumar-se a fer-ho amb els seus iguals. Tenia, llavors, que dedicar la seva energia a fabricar noves relacions amb discapacitats igual que ell.
Juan va sentir que un vel es descorria dins de la seva ment i aquesta sensació el va asserenar.
-És difícil explicar-li quant li agraeixo la seva ajuda, doctor - va dir Juan - Vaig venir gairebé forçat pels seus col·legues però ara comprenc que tenia raó... He entès el seu missatge i li asseguro que seguiré els seus consells, doctor. Moltes gràcies ha estat realment útil venir a la consulta.
-Noves relacions amb iguals. - Es va repetir Juan per no oblidar-ho.
I llavors Juan Sinpiernas va sortir del consultori del psiquiatre, i va tornar a la seva casa...
i va posar en condicions la seva serra elèctrica...

Planejava tallar-los les cames a alguns dels seus amics, i "fabricar" així.... iguals.

Avui, apaga la llum

Avui dissabte 26 de Març és l'hora del planeta.
Entre les 20:30 i 21:30 (hora local), apaga la llum.
És més un gest simbòlic i de conscienciació que una altra cosa. Però si ve bé recordar-se de les implicacions que té i de com moltes vegades i en el fons mantenir una actitud respectuosa pel que fa al medi ambient tampoc ens costa tant. En milers de ciutats s'apagaran moltíssims monuments famosos (la Porta d'Alcalá a Madrid, la Sagrada Família de Barcelona, el Golden Gate de Sant Francisco o el famós anunci de Coca Cola de Times Square) són alguns exemples.

La vida continua

Aquest mes ha estat marcat pel terratrèmol i posterior tsunami del dia 11 al Japó, en el que hi ha agut gran número de víctimes i desapareguts, a més de les conseqüències que han patit les centrals nuclears i el perill per la salut dels habitants de la zona.
Ara fa poc més d'un any que un altre terratrèmol va sacsejar el país més pobre de Amèrica, Haití, considerat una de les catàstrofes humanitàries més greus de la història, es va cobrar la vida d'unes 222.000 persones i va deixar 1,5 milions de persones sense sostre. Els haitians continuen enfrontant-se a pèssimes condicions de vida i a una epidèmia de còlera que afecta a tot el país.
Malgrat això... La vida continua.

22 euros i mig

Expliquen que una nit, quan a la casa tots dormien, el petit Ernesto de 5 anys es va aixecar del seu llit i va anar a la cambra dels seus pares. Es va parar al costat del llit del costat del seu pare i tirant de les mantes el va despertar.
- Quant guanyes, papa?
- Eh? Com?_ va preguntar el pare entre somnis.
- Que quant guanyes en el treball.
- Fill, són les 12 de la nit, ves a dormir.
- Sí papa, ja me'n vaig, però tu quant guanyes al teu treball?
El pare es va incorporar en el llit i amb un crit ofegat li va ordenar: - Ves al llit immediatament, aquests no són temes per preguntar-me!- i va estendre el dit assenyalant la porta. Ernesto va baixar el cap i va anar a la seva cambra.
Al matí següent el pare va pensar que havia estat massa sever amb Ernesto i que la seva curiositat no mereixia tant retret. En un intent de reparar-ho, en el sopar el pare va decidir contestar-li al seu fill:
- Respecte de la pregunta d'anit, Ernesto, jo tinc un sou de 1800 euros, però amb els impostos i descomptes em queden uns 1200 euros.
- Uhh! ? quant guanyes, papa - va contestar Ernesto.
- No tant fill, hi ha moltes despeses.
- Ahh? i treballes moltes hores?.
- Sí fill, tot el dia.
- Ahh - Va assentir el noi, i va seguir: - Llavors tu tens molts diners, no?
- Ja n'hi ha prou de preguntes, ets molt petit per estar parlant de diners.
Un silenci va envair la sala i tots callats van anar a dormir. Aquella nit, una nova visita d'Ernesto va interrompre el somni dels seus pares. Aquesta vegada portava un paper amb nombres guixats a la mà.
- Papa em pots prestar 5 euros?
- Ernesto? són les 2 del matinada!! - es va queixar el papà.
- Sí però me'ls pots deixar?
El pare no li va permetre acabar la frase. - Així que aquest era el tema pel qual estàs preguntant tant pels diners, marrec impertinent. Vés-te'n immediatament al llit abans que et doni un cop amb la sabatilla. Fora d'aquí! Al teu llit. Ara !!.
Mitja hora després, potser per la consciència de l'excés, potser per la mediació de la mare o simplement perquè la culpa no el deixava dormir, el pare va anar a la cambra del seu fill. Des de la porta va escoltar plorar gairebé en silenci. Es va asseure en el seu llit i li va parlar. - Perdona'm si et vaig cridar, Ernesto, però són les dues de la matinada, tota la gent està dormint, no hi ha cap negoci obert, no pots esperar fins demà? - Sí papa - va contestar el noi entre mocs. El pare es va ficar la mà en la butxaca i va treure la seva cartera d'on va extreure un bitllet de cinc euros. - Aquí tens els diners que em vas demanar.
El noi es va eixugar les llàgrimes amb el llençol i va saltar fins al seu armari, d'aquí va treure una llauna i de la llauna unes monedes i uns pocs bitllets de cinc euros. Va agregar els cinc euros al costat de la resta i va comptar amb els dits quant diners tenia. Després va agafar els diners entre les mans i els va posar al llit enfront del seu pare que el mirava somrient.
- Ara sí - va dir Ernesto - arribo just, vint i dos euros i mig .
- Molt bé fill, i què vols fer amb aquests diners?
- Em vens una hora del teu temps?

Aurora boreal

L'aurora consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A les latituds en l'hemisferi nord es coneix com aurora boreal, batejat amb el nom de Galileo Galilei, en referència a la deessa romana de l'alba Aurora i el seu fill, en representació dels vents del Nord.
Time-lapse de Terje Sorgjerd i música de Enya - Now We Are Free

Dia Mundial de l'Aigua

Avui 22 de març es el dia mundial de l'aigua
Petita endevinalla macabra. Què mata més que el càncer, la sida i la guerra junts ?
Resposta : l'aigua no potable. Cada any 8 milions d'éssers humans moren a conseqüència de malalties anomenades hídriques (còlera, tifus, hepatitis…) Entre ells, 1,5 milions de nens sucumbeixen a una simple diarrea. La gran majoria de les morts (88%) es produeixen en 15 països, entre ells Kenya, Índia, Somàlia, la RDC, Etiòpia, Djibuti…
D'altra banda, 2,5 mil milions de persones al planeta no tenen accés a vàters i lavabos.
El Dia Mundial de l'Aigua del 22 de març ha estat l'ocasió per diverses ONG de França, com Solidarités Internacional i Acció contra la Gana (ACF) per denunciar aquesta situació.

El cuc enamorat

Hi havia una vegada un cuc que s'havia enamorat d'una flor, Era, per descomptat, un amor impossible, però l'insecte no volia seduir-la ni fer-la la seva parella. Ell només somiava amb arribar fins a ella i donar-li un únic petó.
Cada dia el cuc mirava a la seva estimada. Cada nit somiava que arribava fins a ella i la besava.
Un dia el cuc va decidir que no podia seguir somiant amb la flor i no fer res per complir el seu somni. Així que va avisar als seus amics que grimparia per la tija per besar la flor.
La majoria va intentar dissuadir-ho, però el cuc es va arrossegar fins a la base de la tija i va començar l'escalada. Va grimpar tot el matí i tota la tarda, però quan el sol es va ocultar estava exhaust.
“Faré nit agafat a la tija”, va pensar, “i demà seguiré pujant”.
No obstant això, mentre el cuc dormia, el seu cos va relliscar per la tija i va despertar-se on havia començat.
Cada dia el cuc grimpava i cada nit relliscava fins al terra. Mentre descendia sense saber-ho, seguia somiant amb el seu petó desitjat.
Els seus amics li van demanar que renunciés al seu somni o que somiés una altra cosa, però ell va sostenir amb raó que no podia canviar el que somiava mentre dormia i que si renunciava deixaria de ser qui era.
Tot va seguir igual fins que... una nit el cuc va somiar tan intensament amb la seva flor, que els somnis es van transformar en ales i al matí el cuc va despertar papallona, va desplegar les ales, va volar a la flor i la va besar.

Anotacions de biologia

Que es pot fer quan la classe que t'estan donant no et motiva prou i t'avorreixes ?
Només calen els apunts i una mica d'imaginació...

Enjoy

Filmat a la regió alemanya de Chiemgau, entre Munic i Salzburg, a l'extrem sud de Baviera.
La música es de Nouvelle Vague - Killing Moon

Les pilotes de golf

Un professor, davant dels seus alumnes de la classe de Filosofia, sense dir ni una paraula, va agafar un pot gran de vidre i va procedir a omplir-ho amb pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple. Els estudiants van estar d'acord a dir que sí.
El professor va agafar una caixa plena de perdigons i els va buidar dins del pot. Aquests van omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar de nou als estudiants si el pot estava ple, i ells van tornar a contestar que sí.
Després el professor va agafar una caixa amb sorra i la va buidar dins del pot. Per descomptat que la sorra va omplir tots els espais buits i el professor va tornar a preguntar de nou si el pot estava ple. En aquesta ocasió els estudiants van somriure i li van respondre amb un sí unànime.
El professor, ràpidament va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot i efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien.
Quan varen acabar de riure, el professor els va dir:
"Vull que us fixeu que aquest pot, representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que perdéssim la resta i només ens quedessin aquestes, les vostres vides encara estarien plenes.
“Els perdigons són les altres coses que ens importen, com el treball, la casa, el cotxe... La sorra és la resta de les petites coses.
“Si primer poséssim la sorra en el pot, no hi hauria espai per als perdigons, ni per a les pilotes de golf. El mateix succeeix amb la vida. Si utilitzéssim tot el nostre temps i energia en les coses petites, no tindríem mai lloc per a les coses realment importants.
“Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Juga amb els teus fills, concedeix-te temps per anar al metge, ves amb la teva parella a sopar, practica el teu esport o la teva afició favorita. Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per reparar la clau de l'aigua. Ocupa't primer de les pilotes de golf, de les coses que realment t'importen. Estableix les teves prioritats, la resta solament és sorra".
Un dels estudiants va aixecar la mà i li va preguntar que representava el cafè. El professor somrigué i li va dir: "M'encanta que em facis aquesta pregunta! El cafè és per demostrar que encara que la teva vida et sembli plena, sempre hi ha un lloc per prendre dues tasses de cafè amb un amic..

Aixeca't i balla

Dons això mateix, aixeca't i balla. Qualsevol estil es bo, disco, break, ballet....

Estels de mar

Hi havia una vegada un escriptor que vivia a la vora del mar; en una enorme platja verge on tenia una caseta en la que hi passava temporades escrivint i buscant inspiració per al seu llibre. Era un home intel·ligent i culte i amb sensibilitat sobre les coses importants de la vida.
Un matí mentre passejava a la vora de l'oceà va veure al lluny una figura que es movia de manera estranya com si estigués ballant. En apropar-se va veure que era un noi que es dedicava a agafar estels de mar de la riba i llançar-les una altra vegada al mar.
L'home li va preguntar al jove que estava fent. Aquest li va contestar; "recullo els estels de mar que han quedat encallades i les retorno al mar; la marea ha baixat massa i moltes moriran".
Va dir llavors l'escriptor." Però això que fas no té sentit, primer és el seu destí, moriran i seran aliment per a altres animals i a més hi ha milers d'estels en aquesta platja, mai tindràs temps de salvar-les a totes".
El jove va mirar fixament a l'escriptor, va agafar un estel de mar de la sorra, la va llançar amb força per sobre de les ones i va exclamar " per a aquesta... sí té sentit".
L'escriptor es va marxar una miqueta desconcertat, no podia explicar-se una conducta així. Aquella tarda no va tenir inspiració per escriure i a la nit no va dormir bé, somiava amb el jove i els estels de mar per sobre de les ones.
Al matí següent va córrer a la platja, va buscar al jove i el va ajudar a salvar estels.

MANEL - Aniversari

Els MANEL no s'estan de res, del seu nou disc "10 milles per veure una bona armadura" que surt a la venda el proper dimarts dia 15, han fet el primer videoclip del tema aniversari, contant amb actors com Sergi López, Biel Duran, Ona Casamiquela i cameos de Mishima o Jaume Sisa.

Especulació alimentària

Vist a http://www.acordem.org

Carta anónima:
Os envío copia de un correo electrónico que recibí ayer . Desgraciadamente todavía tengo mi pequeña cuenta corriente en esta mierda de Entidad (bueno como casi todas las entidades). Estoy amortizando un pequeño crédito y me quedan unos meses para mandarles a la porra. Sólo quería que os fijárais en la campaña de Inversión 100% natural. Como yo no soy inversora de nada nunca había tenido acceso a información de este tipo de inversiones. Se ve que no tienen un duro y han decidido pasar a ofertar posibilidades de inversiones a partir de 1000 Euros para captar capital y los muy hijos de …… utilizan la propaganda que veréis adjunta. Estoy tan indignada que además de contestarles en ese momento lo que se me ocurrió he pensado que a lo mejor podíamos utilizar este mensaje como denuncia o para hacer algún montaje los que sois artistas en el tema de la informática o que se yo y colgarlo en la red, a modo de denuncia para desenmascararles.


Una vegada més Arcadi Oliveres ens il·lustra sobre les funcions de la banca i la seva participació en els negocis especulatius i ens recorda que això no es res de nou.



Tot això em recorda aquest conte (aquí)

Quins temps...

Algú pot pensar que els nens d'avui en dia (i no sense raó) estan excessivament mimats i sobre-protegits....

Sigues feliç !!

Per començar de manera positiva la setmana, un vídeo.
La cançó, que també transmet bon rollo, es diu New Soul, (Ànima nova); i és interpretada per Yael Naim.
Sigues feliç !!

Nou disc de MANEL

El segon treball discogràfic del grup Manel es titula 10 milles per veure una bona armadura i serà a les botigues, si no hi ha cap contratemps final, el proper 15 de març.
El disc l'editaran conjuntament el segell català DiscMedi i la multinacional Warner.
Manel ha avançat dues cançons del seu nou disc, 'Aniversari' i 'Boomerang' es poden escoltar al Facebook del grup i a YouTube (i ara també en aquest blog).
El nou disc arriba tres anys després de l'aparició de l'àlbum de debut, 'Els millors professors europeus' (Discmedi, 2008), del qual han venut trenta mil còpies, i amb noranta concerts a l'esquena.

Aniversari


Boomerang

Viure com les flors

- Mestre, què haig de fer per no sentir-me molest?
Algunes persones parlen massa, unes altres són ignorants, algunes són indiferents.
Sento odi per aquelles que són mentideres i sofreixo.
- Doncs, viu com les flors!, li va dir el mestre.
- I com és viure com les flors?, va preguntar el deixeble.
- Observa aquestes flors -va continuar el mestre, assenyalant uns lliris que creixien al jardí. Elles neixen al fems, no obstant això són pures i perfumades. Extreuen de l'abonament pudent tot allò que els és útil i saludable, però no permeten que l'agre de la terra taqui la frescor dels seus pètals.
És just angoixar-se amb les pròpies culpes, però no és savi permetre que els vicis dels altres t'incomodin.
Els defectes d'ells són d'ells i no teus. I si no són teus, no hi ha motiu per molestar-se…
Exercita llavors, la virtut de rebutjar tot el mal que ve des de fora i perfuma la vida dels altres fent el bé.
Això, és viure com les flors.

Sub City New York

La sensació de sortir a l'exterior en una gran ciutat.
Un vídeo de Sarah Klein i Tom Mason; la música escollida, una peça d'Erik Satie, Gymnopedie.

Resoldre problemes

Un gran mestre i un guardià compartien l'administració d'un monestir Zen. Un dia el guardià va morir, i calia substituir-ho.
El gran mestre va reunir a tots els seus deixebles per escollir qui tindria aquest honor. “Vaig a presentar-vos un problema —va dir—. Aquell que ho resolgui primer, serà el nou guardià del temple”.
Va portar al centre de la sala un banc, va posar sobre d'aquest un enorme i bell florer de porcellana amb una bella rosa vermella i va assenyalar: “Aquest és el problema”.
Els deixebles contemplaven perplexes el que veien: els dissenys sofisticats i rars de la porcellana, la frescor i elegància de la flor… Què representava allò? Què fer? Quin era l'enigma? Tots estaven paralitzats. Després d'alguns minuts, un alumne es va aixecar, va mirar al mestre i als altres deixebles, va caminar cap al florer amb determinació i el va tirar al terra.
“Vostè és el nou guardià —li va dir el gran mestre, i va explicar—: Jo vaig ser molt clar, els vaig dir que estaven davant d'un problema.
No importa què tan bells i fascinants siguin, els problemes han de ser resolts.
Pot tractar-se d'un florer de porcellana molt rar, un bell amor que ja no té sentit, un camí que hem d'abandonar però que insistim a recórrer perquè ens porta comoditats.
Només existeix una manera de bregar amb un problema, enfrontant-hi.