Esclaus i mestres

Una vegada el sultà anava cavalcant pels carrers d'Istanbul, envoltat de cortesans i soldats. Tots els habitants de la ciutat havien sortit de les seves cases per veure-li. En passar, tothom li feia una reverència. Tots menys un dervix.
El sultà va detenir la processó i va fer que portessin al dervix davant ell. Va exigir saber per què no s'havia inclinat com els altres.
El dervix va contestar:
- Que tota aquesta gent s'inclini davant teu significa que tots ells anhelen el que tu tens : diners, poder, posició social. Gràcies a Déu aquestes coses ja no signifiquen gens per a mi. Així doncs, per què hauria d'inclinar-me davant teu, si tinc dos esclaus que són els teus senyors?.
La munió va contenir la respiració i el sultà es va posar blanc de còlera.
- Què vols dir? - va cridar.
- Els meus dos esclaus, que són els teus mestres, són la ira i la cobdícia - va dir el dervix tranquil·lament.
Adonant-se que el que havia escoltat era cert, el sultà es va inclinar davant el dervix.

Conte sufí