Perquè ens cridem ?

Explica una història tibetana, que un dia un vell savi va preguntar als seus seguidors el següent:
Per què la gent es crida quan estan enfadats?
Els homes van pensar uns moments:
-Perquè perdem la calma –va dir un– per això cridem.
-Però per què cridar quan l'altra persona està al teu costat? –Va preguntar el savi– No és possible parlar-li en veu baixa? Per què crides a una persona quan estàs enfadat?
Els homes van donar algunes altres respostes però cap d'elles satisfeia al savi.
Finalment ell va explicar:
-Quan dues persones estan enfadades, els seus cors s'allunyen molt. Per cobrir aquesta distància han de cridar, per poder escoltar-se. Mentre més enfadats estiguin, més fort hauran de cridar per escoltar-se un a un altre a través d'aquesta gran distància.
Després el savi va preguntar:
-Què succeeix quan dues persones s'enamoren?
Ells no es criden, sinó que es parlen suaument Per què? Els seus cors estan molt a prop.
La distància entre ells és molt petita.
El savi va continuar –Quan s'enamoren més encara, què succeeix? No parlen, només murmuren i es tornen encara més a prop en el seu amor. Finalment no necessiten ni tan sols murmurar, només es miren i això és tot. Així és quan a prop estan dues persones quan s'estimen.
Després va dir:

-Quan discuteixin no deixin que els seus cors s'allunyin, no diguin paraules que els distanciïn més, arribarà un dia en què la distància sigui tanta que no trobaran més el camí de retorn.