El Mestre sempre permetia que cadascú creixés al seu propi ritme. Que se sàpiga, mai va pretendre “pressionar” a ningú. I ell mateix ho explicava amb la següent paràbola.
Una vegada, en observar un home com una papallona lluitava per sortir del seu capoll, amb massa lentitud per al seu gust, va tractar d'ajudar-la bufant delicadament.
I en efecte, la calor del seu alè va servir per accelerar el procés. Però el que va sortir del capoll no va ser una papallona, sinó una criatura amb les ales destrossades.
Quan es tracta de créixer, va concloure el Mestre, no es pot accelerar el procés, perquè l'única cosa que pot aconseguir-se és avortar-ho.
Font: ¿Quién puede hacer que amanezca? d'Anthony de Mello.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada