Un rei va oferir un gran premi a l'artista que pintés en un quadre la pau perfecta. Molts artistes ho van intentar i el rei va admirar totes les pintures fins a quedar-se només amb dues.
La primera representava un llac: un mirall perfecte on es reflectien les plàcides muntanyes, el cel blau, els núvols blancs. Tots els que van contemplar aquesta pintura van pensar que representava la pau perfecta.
La segona pintura també tenia muntanyes, però eres escabroses i irregulars. Sobre elles queia la tempesta procedent d'un cel furiós, els rajos del qual i trons xocaven violentament en l'aigua regirant-la.
Però quan el rei va observar amb més cura va veure un petit arbust que creixia en l'esquerda d'una roca. Allí hi havia un niu, i en ell descansava plàcidament un ocellet.
El rei va escollir aquesta pintura.
Quan li van preguntar per què, va explicar: - perquè pau no significa estar en un lloc sense sorolls, sense problemes, sense treball dur o sense dolor. Pau significa que, malgrat estar enmig de totes aquestes coses tormentoses, romanem en calma dins del nostre cor. Aquest és el veritable significat de la pau -.
"Ningú ha trobat la pau interior mitjançant els pensaments pertorbadors".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada