Tontilandia

Ara fa uns 40 anys...

El Perich a la revista de humor Hermano Lobo de l'any 1973. Absolutament actual.

Capitalisme, un itinerari crític

Aquest documental està basat en una selecció de diverses entrevistes realitzades a la Miren Etxezarreta durant els mesos de gener, febrer i març de 2011.
Els seus amplis coneixements econòmics fan de la seva veu un testimoni incòmode per les actuals polítiques econòmiques.
Mirin Etxezarreta és economista, màster en Economia per la London School of Economics, Doctora en Economia per la mateixa universitat anglesa i per la Universitat Autònoma de Barcelona. És Catedràtica Emèrita d'Economia Aplicada de la UAB.
Ha treballat com a professora a les universitats de Sussex (Brighton), la Universitat de Bilbao i la Universitat Autònoma de Barcelona.



Via itineraricritic.net

El major robatori de l'història de Catalunya

Fa dos anys que la revista cafèambllet investiga el que fan amb els diners públics els gestors de la sanitat catalana.





Via Sirius.cat
Via cafeAMBllet.com

Definició de Karma

El karma (mot sànscrit, escrit en devanagari " कर्म ", i dit en pali kamma: fer, acte) és un terme de la filosofia índia que designa el principi de la causalitat universal que resulta de l'acció.

Perquè ens cridem ?

Explica una història tibetana, que un dia un vell savi va preguntar als seus seguidors el següent:
Per què la gent es crida quan estan enfadats?
Els homes van pensar uns moments:
-Perquè perdem la calma –va dir un– per això cridem.
-Però per què cridar quan l'altra persona està al teu costat? –Va preguntar el savi– No és possible parlar-li en veu baixa? Per què crides a una persona quan estàs enfadat?
Els homes van donar algunes altres respostes però cap d'elles satisfeia al savi.
Finalment ell va explicar:
-Quan dues persones estan enfadades, els seus cors s'allunyen molt. Per cobrir aquesta distància han de cridar, per poder escoltar-se. Mentre més enfadats estiguin, més fort hauran de cridar per escoltar-se un a un altre a través d'aquesta gran distància.
Després el savi va preguntar:
-Què succeeix quan dues persones s'enamoren?
Ells no es criden, sinó que es parlen suaument Per què? Els seus cors estan molt a prop.
La distància entre ells és molt petita.
El savi va continuar –Quan s'enamoren més encara, què succeeix? No parlen, només murmuren i es tornen encara més a prop en el seu amor. Finalment no necessiten ni tan sols murmurar, només es miren i això és tot. Així és quan a prop estan dues persones quan s'estimen.
Després va dir:

-Quan discuteixin no deixin que els seus cors s'allunyin, no diguin paraules que els distanciïn més, arribarà un dia en què la distància sigui tanta que no trobaran més el camí de retorn.

Celebració

-Perquè feu la festa d'aniversari? em van preguntar. Per a nosaltres una celebració significa alguna cosa especial. Però no hi ha res especial en fer-se vell. No exigeix cap esforç. Simplement passa.
-Si no celebreu que us feu vells -vaig dir jo-, què celebreu?
-Que ens tornem millors -va ser la resposta-. Ho celebrem si aquest any som millors persones i més sàvies que l'any passat. Només un mateix pot saber-ho, així que ets tu qui ha de dir-li als altres quan ha arribat el moment de celebrar la festa.

Marlo Morgan, Les veus del desert.

Epic Skies

Un altre espectacular Time lapse, en aquest cas fotografiat per Tony Rowell en diferents parcs naturals d'Estats Units.

Repartint oxitocina

Quanta raó tenien els teletubbies !

Tots som un

Iniciació

Ride Of Passage és el curt d'animació realitzat per alumnes de l'escola danesa The Animation Workshop com a treball de graduació de 2012.
La tribu de Toki espera que porti com a trofeu d'iniciació el cap d'un animal, com més gran millor, a canvi d'honor i respecte.
Però en la seva cacera troba a un nou amic que aconsegueix alguna cosa molt més gran.

Budista, he dit Budista

Llença´t

Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llençi,
que no pensi en tot el que vindrà.

Lax'n Busto

Temporal Distortion

Absolutament brutal Timelapse de Randy Halverson, dins el projecte Dakotalapse que ens apropa a la immensitat de la Via Lactea i la magnitud de l'aurora boreal.

El valor del temps

-Bon dia, va dir el Petit Príncep.
-Bon dia, va dir el venedor. (Era un venedor de píndoles perfeccionades que apagaven la set: prenent una per setmana ja no s'experimentava la necessitat de beure).
-Per què em vens aquestes píndoles? -va preguntar el Petit Príncep.
-És un gran estalvi de temps. Els experts han fet els seus càlculs: s'estalvien 53 minuts per setmana.
-I què es fa amb aquests 53 minuts?
-Es fa el que es vol.
-Jo -es va dir el Petit Príncep- si tingués 53 minuts lliures, caminaria a poc a poc cap a una font…

Antoine de Saint-Exupéry

Españistan

Es fa públic l'escut oficial d'Españistán.

La dona i el Mestre

La dona va caminar durant setmanes, per passos de muntanya, creuant l'Himàlaia fins a arribar al monestir.
Quan s'apropava a la porta, va sortir a rebre-la un jove monjo:
-Ha vingut a veure al Mestre?
-Sí, així és-. Va contestar la dona.
-El Mestre està recollit en meditació, però podrà atendre-la el dijous, a les 5 del matí. Si vol esperar en aquella cova ?.
-Bé, esperaré.
La dona va esperar en la cova, dormint al terra i menjant fruits silvestres, fins que el dia indicat, a dos quarts de cinc del matí, el jove monjo va passar a recollir-la. Una vegada va entrar al monestir, la dona va anar directament cap a l'home sant, i li va dir:

-Paco, ja està bé! Fes el favor de tornar a casa!

Abans de criticar...

Una parella de joves, es va mudar a un barri molt tranquil.
El primer matí a la casa, mentre prenia cafè, la dona va veure a través de la finestra, que una veïna penjava llençols en l'estenedor i va dir:
- Quins llençols tan bruts penja la veïna a l'estenedor!
- Potser necessita un sabó nou?
- M'agradaria ajudar-la a rentar els llençols.
El marit va mirar i va quedar callat.
I així, cada dos o tres dies, la dona repetia el seu discurs, mentre la veïna penjava les seves robes al sol i el vent. Al mes, la dona es va sorprendre en veure a la veïna penjant els llençols nets, i va dir al marit:
- Mira, ha après a rentar la roba.
- Què bé!
El marit li va respondre:
- Mmm... no és el que penses.
- Avui m'he aixecar ben d'hora i he rentat els vidres de la nostra finestra.

Tot depèn de l'estat de la finestra, a través de la qual observem els fets. Abans de criticar, convé que esbrinem si hem netejat el cor per poder veure més clar.

Autor desconegut

Pensa per tu mateix

No deixis que uns altres pensin per tu. Pensa per tu mateix per trobar les respostes.

El significat de la pau

Un rei va oferir un gran premi a l'artista que pintés en un quadre la pau perfecta. Molts artistes ho van intentar i el rei va admirar totes les pintures fins a quedar-se només amb dues.
La primera representava un llac: un mirall perfecte on es reflectien les plàcides muntanyes, el cel blau, els núvols blancs. Tots els que van contemplar aquesta pintura van pensar que representava la pau perfecta.
La segona pintura també tenia muntanyes, però eres escabroses i irregulars. Sobre elles queia la tempesta procedent d'un cel furiós, els rajos del qual i trons xocaven violentament en l'aigua regirant-la.
Però quan el rei va observar amb més cura va veure un petit arbust que creixia en l'esquerda d'una roca. Allí hi havia un niu, i en ell descansava plàcidament un ocellet.
El rei va escollir aquesta pintura.
Quan li van preguntar per què, va explicar: - perquè pau no significa estar en un lloc sense sorolls, sense problemes, sense treball dur o sense dolor. Pau significa que, malgrat estar enmig de totes aquestes coses tormentoses, romanem en calma dins del nostre cor. Aquest és el veritable significat de la pau -.

"Ningú ha trobat la pau interior mitjançant els pensaments pertorbadors".

Vessament cerebral d'il·luminació

Fascinant conferència de Jill Bolte Taylor, neuroanatomista, intel·lectual, Dra. d'Harvard dedicada a l'estudi de malalties mentals, descrivint el seu propi vessament cerebral.
Explica les diferències entre els hemisferis del cervell humà i ens convida a percebre al món d'una manera diferent.
Un document increïble sobre la naturalesa del nostre cervell i de la nostra realitat.

El ritme natural

El Mestre sempre permetia que cadascú creixés al seu propi ritme. Que se sàpiga, mai va pretendre “pressionar” a ningú. I ell mateix ho explicava amb la següent paràbola.

Una vegada, en observar un home com una papallona lluitava per sortir del seu capoll, amb massa lentitud per al seu gust, va tractar d'ajudar-la bufant delicadament.
I en efecte, la calor del seu alè va servir per accelerar el procés. Però el que va sortir del capoll no va ser una papallona, sinó una criatura amb les ales destrossades.

Quan es tracta de créixer, va concloure el Mestre, no es pot accelerar el procés, perquè l'única cosa que pot aconseguir-se és avortar-ho.

Font: ¿Quién puede hacer que amanezca? d'Anthony de Mello.

Una de sectes

El documental MacHEADS, retrata el fanatisme dels seguidores de Apple.

He fet un "copy/paste" de l'article.

MacHead es un término que designa a una persona que utiliza ordenadores Mac y de algún modo está obsesionado con la marca. Esta definición se puede hacer casi extensible a los seguidores más acérrimos de la compañía Apple, donde también tienen cabida productos como el reproductor iPod o el teléfono inteligente iPhone.
Frikis informáticos
A todos ellos está dedicado MacHeads, un documental de Kobi y Ron Shely que se edita en DVD por primera vez en España. Los cineastas se sumergen en el mundo friki de los seguidores más acérrimos de Apple para mostrarnos que la diferencia entre los miembros de una secta y los fans más fieles de la compañía que liderara Steve Jobs es casi nula.
Algunos testimonios rozan casi lo absurdo. Una columnista de temas sexuales reconoce que nunca se acostaría conscientemente con un usuario de Windows. Otros, como una pareja de nuevos hippies que viven en una granja, se encargan de rendir casi culto a los ordenadores Mac e incluso diseñan ropa compatible con los diferentes artilugios de Apple.
Evangelismo Apple
No obstante, aunque la película norteamericana se regodea en las rarezas de algunos seguidores más acérrimos, MacHeads nos presenta a unos fans pacíficos que se congregaron desde los primeros tiempos de Apple en comunidades llamadas grupos de usuarios.
Allí, podían discutir sobre programas y dudas relacionadas con su ordenador mientras comían tranquilamente un buen trozo de pizza. Estos fans fueron los que estuvieron apoyando a la compañía Apple cuando, a mitad de los 90, la empresa pasó por un momento difícil.
Ellos también fueron los que saludaron como un nuevo dios a Steve Jobs cuando el genio de la informática se encargó de reflotar la compañía gracias al lanzamiento del iMac.
Poco a poco, como si fuera un grupo religioso, han ido surgiendo evangelistas dispuestos a difundir la fe y reforzar las creencias de los creyentes. El primero de ellos fue Guy Kawasaki, que se encargó de cambiar la imagen de Apple cuando no corrían buenos tiempos para la empresa.
Algo personal
Resulta también extremadamente curioso el apego que muchos fans sienten por su ordenador. “Mi Mac me hace sentir que estoy viva”, dice una de las seguidoras acérrimas de los famosos artilugios en el documental.
MacHeads muestra a los ordenadores de Apple como extensiones de sus propietarios. Esa es la razón por la que muchos de ellos están decorados de manera muy personal o bien que algunos usuarios se abracen a su computador cada vez que lo van a reparar.
Llegó el iPhone
No obstante, dentro de los fans de Apple, ha surgido una rama que prefiere venerar otros productos de la compañía antes que sus ordenadores. Son los fanáticos del iPhone.
Al igual que los seguidores de Mac, son capaces de esperar durante horas para comprar la nueva versión de su artilugio favorito, aunque no necesariamente usen el ordenador que fabrica la marca de la manzana.

I un tràiler del documental...

Una de sectes 2ºpart

Apple rebutja la portada de 'Muy Interesante'

Un altre copy/paste

La edición de la revista Muy Interesante en su versión para iPad ha sido rechazada por Apple. “Últimas investigaciones: Verdades y mitos del pene” es el tema principal de la portada del número 369 de la publicación científica que no ha recibido el visto para estar disponible en el App Store.
En la imagen principal se ve a un hombre sin ropa que cubre con las manos su desnudez. El Programa de Desarrollo de Apple ha comunicado que la revista Muy Interesante está inscrita en la categoría “Mayores de 12 años” y considera que la ilustración de la primera página vulnera las normas de dicha categoría.
Muy Interesante ha señalado en un comunicado que la redacción “se ha visto obligada a modificar la portada de febrero, cambiando textos e imagen”. Apple no ha dado el visto bueno a las modificaciones, por lo que el número correspondiente a este mes todavía no está disponible en la App Store.

El que sóc

Va dir un home a un altre:
- Amb la marea alta, fa molt temps, vaig escriure amb el meu bastó unes línies a la sorra. I la gent encara s'atura per llegir-les i cuida molt que no s'esborrin.-
I l'altre home va dir:
- Jo també vaig escriure unes línies en la sorra, però ho vaig fer durant la marea baixa. I les ones de l'immens mar les van esborrar i breu va ser la seva vida.-
- Però digues-me; què va ser el que tu vas escriure?-
I el primer home va respondre:
- Vaig escriure: Sóc el que sóc.-
- I tu, què vas escriure?-
I l'altre home va dir:
- Vaig escriure això: Sóc només una gota d'aquest mar immens.-

Conte del llibre “El Rodamón” de Gibrán Jalil Gibrán.

Ser lliure

Quan algú cerca – va dir Siddhartha -,
sol passar fàcilment que els seus ulls només veuen la cosa que està buscant;
aquest algú no pot trobar res,
no deixa entrar res dins seu,
perquè sempre està pensant en la cosa buscada,
perquè té una fi,
perquè està posseït per aquesta fi.
Buscar significa tenir una fi.
Però trobar vol dir ser lliure,
estar obert a tot,
no tenir fi.

De la novel·la alegórica, Siddhartha, de Hermann Hesse.