El mirall

El mirall és sovint accessori del somni.
Un camperol xinès va anar a la ciutat per a vendre el seu arròs. La seva dona li va dir: -Per favor, porta'm una pinta.
A la ciutat, va vendre el seu arròs i va beure amb els seus companys. En el moment de tornar, s'en va recordar de la seva dona. Ella li havia demanat alguna cosa, però què?
No podia recordar-ho.
Va comprar un mirall (mai havien tingut un mirall),en una botiga per a dones i va tornar al poble. Va lliurar el mirall a la seva dona i va sortir de l'habitació per a tornar als camps.
La seva dona es va mirar al mirall i es va posar a plorar.
La seva mare, que la va veure plorant, li va preguntar la raó d'aquelles llàgrimes.
La dona li va donar el mirall dient-li: -El meu marit ha portat a una altra dona.
La mare va agafar el mirall, el va mirar i li va dir a la seva filla: -No tens de que preocupar-te, és molt vella.