Una vegada, el pare d'una família adinerada va dur al seu fill a un viatge per l'interior del país, amb el ferm propòsit que aquest veiés quan pobre podria arribar a ser la gent de camp, que comprengués el valor dels diners i lo afortunats que eren ells, que ho tenien tot.
Van estar per espai d'un dia i una nit complets, en una granja d'una família camperola molt humil.
AL concloure el viatge i de retorn a casa, el pare pregunta al seu fill:
- Què et va semblar el viatge?
- Molt bonic, papà!!!
- Has vist que pobre i necessitada pot ser la gent?
- Si...!
- I què vas aprendre?
- Vaig veure que nosaltres tenim un gos a casa, ells en tenen quatre. Nosaltres tenim una piscina de 25 metres, ells tenen un rierol que no té fi. Nosaltres tenim unes llums d'importació al pati, ells tenen les estrelles. El nostre pati arriba fins a la vora de la casa, el d'ells arriba fins l'horitzó.
Especialment, papà, vaig veure que ells tenen temps per a conversar i conviure en família. Tu i la mare heu de treballar tot el temps i gairebé no us veig mai.
Al acabar l'explicació el pare es va quedar mut... i el seu fill va agregar:
- Gràcies pare, per ensenyar-me lo rics que podríem arribar a ser...
sempre diem el mateix, per molts diners que tinguis mai et donen la felicitat.. hi havia una vegada un home que tenia molts molts molts diners, hi un dia s'en va donar comte que nomes tenia diners
ResponEliminaquina pena
doncsi, Alex. Des-de fa molt i molt temps, aquesta frase l'havía sentit amb una petita variant dèxpresió. Es a dir .... es tant pobre que només te diners.
ResponEliminaEm reconforta veure que encara hi ha gent que te valors mes importants que tenir diners.
una abraçada .... albert, un jubilat al final d'una vida equivocada.