13 de nov. 2012

Quan em vaig estimar de debò


"Quan em vaig estimar de debò, vaig comprendre que en qualsevol circumstància, jo estava en el lloc correcte i en el moment precís. I, llavors, vaig poder relaxar-me..
Avui sé que això s'anomena… autoestima.
Quan em vaig estimar de debò, vaig poder percebre que la meva angoixa i el meu sofriment emocional, no són sinó senyals que vaig contra les meves pròpies veritats.
Avui sé que això és… autenticitat.
Quan em vaig estimar de debò, vaig deixar de desitjar que la meva vida fos diferent, i vaig començar a veure que tot el que esdevé contribueix al meu creixement.
Avui sé que això es diu… maduresa.
Quan em vaig estimar de debò, vaig començar a comprendre per què és ofensiu tractar de forçar una situació o a una persona, solament per aconseguir allò que desig-ho, encara sabent que no és el moment o que la persona (tal vegada jo mateix) no està preparada.
Avui sé que el nom d'això és… respecte.
Quan em vaig estimar de debò, vaig començar a lliurar-me de tot el que no fos saludable: persones i situacions, tot i qualsevol cosa que m'empenyés cap avall. Al principi, la meva raó va anomenar egoisme a aquesta actitud.
Avui sé que es diu… amor cap a un mateix.
Quan em vaig estimar de debò, vaig deixar de preocupar-me per no tenir temps lliure i vaig desistir de fer grans plans, vaig abandonar els mega-projectes de futur. Avui faig el que trobo correcta, la qual cosa m'agrada, quan vull i al meu propi ritme.
Avui sé, que això és… simplicitat.
Quan em vaig estimar de debò, vaig desistir de voler tenir sempre la raó i amb això, vaig errar moltes menys vegades.
Així vaig descobrir la… humilitat.
Quan em vaig estimar de debò, vaig desistir de quedar revivint el passat i de preocupar-me pel futur. Ara, em mantinc en el present, que és on la vida esdevé. Avui visc un dia alhora.
I això es diu… plenitud.
Quan em vaig estimar de debò, vaig comprendre que la meva ment pot turmentar-me i decebre'm. Però quan jo la col·loco al servei del meu cor, és una valuosa aliada.
I això és… saber viure!

No hem de tenir por de qüestionar-nos… Fins i tot els planetes xoquen i del caos neixen els estels."

Charles Chaplin


1 comentari:

  1. En moments de foscor, se m'oblida que aixó és viure, i així és com vull viure. Gràcies per recordar-m'ho!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...