La marmota alpina (Marmota marmota) és una espècie de rosegador de la família Sciuridae. És el rosegador més gran d'Europa i una de les dues espècies de marmotes que es troben en aquest continent. Està emparentada amb els esquirols, amb les quals comparteixen família, però el seu aspecte i costums varia enormement de les d'aquests.
La marmota dels Alps medeix entre 50 i 58 centímetres de llarg, als quals cal afegir entre 13 i 16 centímetres de cua, bastant gran en comparació d'altres rosegadors. El pes màxim registrat és de 8 quilos. El cap i cos són gruixuts, amb potes curtes i orelles petites com adaptació al fred de l'hàbitat que viuen. El pel és marró grisenc en el dors, amb el ventre groguenc i l'extrem de la cua de color negre.
És d'hàbits diürns i passa la major part del dia buscant menjar o asseguda en la seva característica posició. Es relaciona amb facilitat amb altres animals de la seva espècie, estiguin emparentats entre si o no, fins al punt de formar colònies de centenars d'exemplars que tenen els seus caus en la mateixa zona. Aquests caus acullen a diversos individus, i poden arribar a tenir diversos metres de profunditat. Així, les marmotes queden aïllades per complet del fred que s'apodera de la superfície durant l'hivern, que passen en estat de hibernació. La temperatura corporal es reduïx llavors a entre 4'6 i 7'6 graus, la respiració a dues o tres vegades per minut i les pulsacions a deu per minut. Amb la finalitat d'acumular reserves per a l'hivern, les marmotes devoren grans quantitats d'herbes (arrels incloses) i desenvolupen una gruixuda capa de greix subcutani durant la tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada