25 d’ag. 2009

Carpe diem


Un home va decidir passar algunes setmanes en un monestir de Nepal.
Una tarda va entrar en un dels nombrosos temples de la regió i va trobar a un monjo assegut en l'altar, somrient.
Li va preguntar per què somreia.
- Perquè entenc el significat dels plàtans -, va ser la seva resposta.
Dita això, va obrir la bossa que duia, extraient d'ella un plàtan podrit.
- Aquesta és la vida que va passar i no va ser aprofitada en el moment adequat; ara és massa tard -.
Seguidament, va treure de la borsa un plàtan encara verd, ho va mostrar i va tornar a guardar-lo.
- Aquesta és la vida que encara no ha succeït, és necessari esperar el moment adequat -.
Finalment va prendre un plàtan madur, el va pelar i ho va compartir amb ell.
- Aquesta és la vida en el moment present. Alimenta't amb ella i viu-la sense pors i sense culpes -.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...